El nou curs ve carregat amb moltes novetats editorials que intentaran fer més amè el retorn a la rutina d’aquells que ja s’han quedat sense vacances, encara que també podran animar a aquells que, afortunats, ara les comencen. The New Barcelona Post selecciona alguns dels títols més destacats, amb una barreja d’escriptors locals i estrangers, gèneres variats i també una mica de la cada vegada més reivindicada novel·la gràfica.
El conte s’erigeix en el gran protagonista d’aquesta rentré literària, amb Carlota Gurt, Laura Fernández i Sergi Pàmies defensant-lo amb veus molt particulars. Els seus relats aniran acompanyats de retorns molt esperats, com el de l’escriptora sud-coreana Han Kang. Però també hi ha clàssics pels quals qualsevol excusa és bona perquè tornin com Carmen Laforet i Ursula K. Le Guin. Ah, i encara que no ho sembli, Harry Potter, aspirant a convertir-se en un clàssic, ja ha fet 25 anys.
- Biografia del foc, Carlota Gurt (Proa/Libros del Asteroide)
L’escriptora Carlota Gurt (Barcelona, 1976) torna després de l’èxit de Sola (2020) i Cavalcarem tota la nit (Premi Mercè Rodoreda 2019). Amb un to a vegades irònic a vegades confessional, l’escriptora presenta una selecció de contes en la qual es van succeint ocells, vehicles i catàstrofes entre trames de començaments, ruptures, solitud, pors i pèrdues. La també traductora s’ha encarregat per primera vegada de traduir-se al castellà. Per si de cas, Gurt recomana llegir-los per ordre per anar veient les relacions que tenen el contes entre ells i no empassar-se més de dos de cop, per poder recuperar-se, especialment d’alguns. Ja a les llibreries.
- Damas, caballeros y planetas, Laura Fernández (Random House)
Laura Fernández (Terrassa, 1981) va conquerir les tauletes de nit de molta gent amb La señora Potter no es exactamente Santa Claus (2021), una esbojarrada, i extensa, narració on va construir un món inimaginable i alienat, tot i que, pot ser, cada vegada sigui més realista. Fernández, també periodista i crítica literària i musical, publica ara Damas, caballeros y planetas, una selecció de contes escrits durant els últims 15 anys. Si a la seva novel·la anterior ens va portar a la impossible i gèlida Kimberly Clark Weymouth, ara ens portarà a racons absurds de la galàxia, mantenint els seus personatges forassenyats. Un dels relats serà inèdit i, (OH! SORPRESA!), recuperarà al complicat Francis Violet McKisco, el popular escriptor de Kimberly Clark Weymouth. A les llibreries a partir del 5 d’octubre.
- A les dues seran les tres, Sergi Pàmies (Quaderns Crema)
Sergi Pàmies (París, 1960) també aposta pels contes per a aquest inici de curs. L’escriptor torna al gènere cinc anys després de L’art de portar gavardina, però deixant de banda els temes més densos que va tractar en aquell llibre i tornant a centrar-se en el plaer de narrar. La memòria i el pas del temps són presents en els deu contes del recull A les dues seran les tres, retratant episodis de la història recent com la mort de Franco, els Jocs Olímpics de 1992 o els atemptats de 2017 de Barcelona. Fins i tot, apareix Manuel Vázquez Montalbán. Ja a les llibreries.
- El infinito en un junco, Irene Vallejo y Tyto Alba (Debate)
Qui s’hagués imaginat que un assaig sobre l’origen i l’evolució dels llibres es convertiria en un best-seller internacional. Probablement, ningú, però l’escriptora Irene Vallejo (Saragossa, 1979) pot dir que ella ho ha aconseguit. La seva apassionant i detallada narració és una cura assossegada que ha seduït a més d’un milió de lectors a tot el món. Ara, pren una nova vida amb l’adaptació gràfica feta per Tyto Alba (Badalona, 1975), una altra manera d’acostar-se a l’apassionant història d’aquests companys de viatge que ningú s’imaginaria que fa segles que sobreviuen una odissea que no aconsegueix vèncer-los. Ja a les llibreries.
- Nada, Carmen Laforet (Cátedra)
Mai és tard per llegir, o rellegir, Nada de Carmen Laforet (Barcelona, 1921 – Madrid, 2004), una novel·la que va retratar una època dura i grisa posant el focus en allò que alguns no volien que es veiés. Aquesta Barcelona de postguerra, amb les penúries, la fam i el fred acompanyant a una noia que arriba a l’Estació de França amb una maleta carregada de llibres de camí a un pis del carrer Aribau. L’editorial Càtedra celebra el seu 50 aniversari amb la col·lecció Cinco décadas, formada per una selecció de vuit títols, entre els quals també hi ha altres orgulls nacionals com Federico García Lorca, però també autors estrangers com Françoise Sagan i Joseph Conrad. A les llibreries a partir del 7 de setembre.
- El món de Rocannon, Ursula K. Le Guin (Raig Verd)
L’editorial barcelonina Raig Verd continua encertant amb Ursula K. Le Guin (Berkeley, 1929 – Portland, 2018). Amb més de deu títols publicats de l’autora estatunidenca, l’editorial barcelonina recupera ara El món de Rocannon, a mig camí entre la ciència-ficció i la literatura fantàstica, amb el pas del temps com un aliat narratiu que ho trastoca tot. Amb una coberta preciosista, aquesta novel·la és, a més, la primera publicada per Le Guin, l’any 1966, a més de ser la que comença el seu cicle hainita, ambientat a l’Ekumen, una federació galàctica de mons habitats per éssers humans. Al novembre, Raig Verd afegirà un títol més a la llista amb Planeta d’exili. Ja a les llibreries.
- La classe de grec, Han Kang (La Magrana/Random House)
Han Kang (Kwangju, 1970) va saltar al panorama internacional amb La vegetariana, escrit l’any 2007, traduït a l’anglès l’any 2015 i guanyador del Premi Booker Internacional l’any 2016. A Espanya, el va publicar l’editorial Rata l’any 2017, en català i castellà. Amb un estil molt particular, asfixiant, inquietant i absorbent, la novel·lista i poeta sud-coreana narra la història d’una mestressa de casa que un dia decideix fer-se vegetariana i tot el que ve després d’aquest canvi que sembla petit. Traduïda a més de 30 idiomes, l’autora publica ara La classe de grec, protagonitzada per una dona que no ha decidit deixar de menjar carn, però que no pot parlar després de perdre a la seva mare i la custòdia d’un fill. A les llibreries a partir del 7 de setembre.
- Lliçons, Ian McEwan (Anagrama)
L’escriptor britànic publica Lliçons, novel·la en la qual ressegueix la vida de Roland Baines, un adult que va ser un nen internat i va quedar marcat pel que li va succeir amb una professora de piano. Ara, abandonat per la seva dona, continua atrapat en aquell moment de la seva vida, com els hi passa als protagonistes d’una de les seves obres més conegudes, Chesil Beach (2007). Ian McEwan (Aldershot, 1948), autor també d’Amsterdam (1998) i Expiació (2001), torna a la càrrega després de l’excel·lent Closca de nou (2016) i el complicat Màquines com jo (2019). A les llibreries a partir del 6 de setembre.
- Les urpes de l’àguila, Karin Smirnoff (Columna/Destino)
La sèrie policíaca Millennium atrapa a milions de lectors de tot el món des de fa gairebé 20 anys. L’escriptor suec Stieg Larsson (Skellefteå, 1954 – Estocolm, 2004) va saltar a la fama després de morir, amb la publicació de la trilogia formada per Els homes que no estimaven les dones (2005), La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina (2006) i La reina al palau dels corrents d’aire (2007). Els hereus de Larsson van triar David Lagercrantz l’any 2015 per continuar amb les històries protagonitzades per Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist, El que no et mata et fa més fort (2015), L’home que perseguia la seva ombra (2017) i La noia que va viure dues vegades (2019). Ara és el torn de Karin Smirnoff, la primera escriptora que ho fa, estrenant-se amb Les urpes de l’àguila. Ja a les llibreries.
- Harry Potter i la pedra filosofal, J.K. Rowling (Empúries/Salamandra)
Encara que costi creure-s’ho, Harry Potter ja té 25 anys. La saga de mags de J.K. Rowling (Yate, 1965) s’ha convertit en la porta d’entrada per a molts joves a la lectura, atraient a milions de lectors en tots aquests anys i transcendint el fenomen editorial, conquerint les pantalles i convertint en lloc de pelegrinatge, a vegades massa massiu, els bars on es va inspirar la seva autora, estiguin a Edimburg o Porto. Fins i tot, hi ha qui visita el cementiri on està enterrat algú anomenat Thomas Riddell. Per celebrar l’efemèride, les editorials Empúries i Salamandra han preparat una edició especial, amb dibuixos originals de l’autora i un detallat mapa de Hogwarts, actualitzant l’estètica per continuar atraient futurs bibliòfils. Ja a les llibreries.
