La història de la medicina infantil a través del primer hospital per a nens de l’Estat espanyol, inaugurat fa 156 anys. Ara en fa cinquanta que l’Hospital Sant Joan de Déu es posava al servei de la sanitat pública, encaminant-se com el referent mundial que és avui. Repassem part de la seva cronologia, feta d’avenços mèdics, assistencials i de recerca des de la seva ubicació actual, a Esplugues.
El 14 de desembre de 1867, en una casa ubicada al xamfrà dels carrers Muntaner i Rosselló de l’aleshores encara poble de Gràcia —annexionat a Barcelona com a barri l’any 1897—, s’inaugurava el primer hospital infantil de l’Estat espanyol, l’Hospital de Sant Joan de Déu. Va ser batejat amb el mateix nom de l’Orde religiós que el posava en marxa, l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu.
Era també un dels primers hospitals a Europa que atenia exclusivament pacients menors d’edat. Tenia capacitat per a dotze pacients i es va obrir amb tres Germans encarregats del centre, i sis primers nens ingressats. Eren fills de famílies pobres de la ciutat, raquítics, escrofulosos o amb discapacitats físiques, per als quals, el fundador de l’Orde hospitalari, el germà Benito Menni, va veure la necessitat d’assistència mèdica benèvola i va crear a Barcelona un hospital on aquests infants fossin atesos altruistament. Per fer-ho, va comptar amb el suport de l’industrial català Nonito Plandolit Matamoros, precedent de molts altres donants, fins avui.
Menni havia deixat la seva Itàlia natal amb la missió de restaurar l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, que havia desaparegut a Espanya l’any 1850, entre altres motius per l’aplicació de la llei de desamortització de Mendizábal. Va arribar l’abril del 1867 a una Barcelona en ple desenvolupament industrial i amb greus desigualtats socials. Es va allotjar a casa de la família de Plandolit, propietària de la casa que, per cinquanta pessetes, va llogar el religiós italià per poder-hi obrir l’hospital de beneficència amb el qual es posava novament en marxa l’obra de Sant Joan de Déu.
El 14 de desembre de 1867, en una casa ubicada al xamfrà dels carrers Muntaner i Rosselló de l’aleshores encara poble de Gràcia, s’inaugurava el primer hospital infantil de l’Estat espanyol
Aquella va ser la llavor d’un Orde que avui té a tot l’Estat espanyol vuitanta centres sanitaris, socials, sociosanitaris, docents i de recerca que atenen prop d’un milió de persones a l’any en hospitals, centres de salut mental, centres per a persones amb discapacitat, per a persones grans i per a persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social. L’Orde, en l’àmbit espanyol, està integrada per 180 Germans, 15.000 professionals, quasi 3.500 voluntaris i nombroses persones donants i benefactores.
Una trajectòria mèdica espectacular
De Gràcia, aquell primer i petit centre hospitalari va passar a Les Corts, a l’espai que avui ocupa el centre comercial L’Illa Diagonal, amb molts més metres quadrats disponibles, jardins exteriors i grans finestrals, i ja s’hi començaren a atendre més patologies. I l’any 1973 arribava al lloc on és actualment, a Esplugues de Llobregat. Unes grans instal·lacions d’hospital de primera línia, amb servei d’urgències i habitacions més privades que ja no eren grans sales comunes amb molts llits. Va donar pas també ara fa cinquanta anys al concert amb la sanitat pública, “l’Institut Nacional de Previsió la Seguretat Social de l’època”, tal com recorda el superior de la comunitat a Barcelona de l’Orde de Sant Joan de Déu, Joan B. Carbó.
“Sentíem alegria i satisfacció pel trasllat de l’hospital que anava a culminar un canvi important, passant de ser un hospital de beneficència a allò que avui el caracteritza com a centre maternoinfantil referent a Europa”, afegeix Carbó.
Amb el seu nou emplaçament a Esplugues, l’hospital creixia físicament, i també ho començava a fer la seva projecció assistencial. Ara disposava ja de 300 llits, ampliables a 400. L’impuls que va rebre en posar-se al servei de tota la població va propiciar l’objectiu de l’equip directiu d’obrir-se a la majoria d’especialitats.
De Gràcia, aquell primer i petit centre hospitalari va passar a Les Corts, a l’espai que avui ocupa el centre comercial L’Illa Diagonal. I l’any 1973 arribava al lloc on és actualment, a Esplugues de Llobregat
Però aquell ambiciós repte d’atendre molta més gent amb malalties diverses ja no podia continuar fent-se gràcies a les donacions de la gent de Barcelona, que és el que havia fet possible fins aleshores l’activitat a l’hospital, i necessitava el concert públic”, recorda Josep Caritg, ara ja jubilat. Caritg va començar a treballar com a infermer a l’Hospital de Sant Joan de Déu l’any 1971, quan encara estava al barri de Les Corts. Va viure el trasllat a Esplugues, va estudiar Medicina mentre treballava i, de supervisor de nit, va arribar a ser metge adjunt a la direcció mèdica de l’hospital.
Josep Caritg recorda que “la majoria dels Germans de l’Orde Hospitalària tenien algun càrrec, com radiòlegs o supervisors. La comunitat de religiosos, encara ara, té casa seva en una ala de l’hospital, on algunes estances, ara lliures per la progressiva reducció de vocacions, permet allotjar-hi familiars de menors sense recursos, que venen d’altres països a ser operats o tractats a l’hospital.
Primeres urgències i UCI pediàtriques
El nou hospital, tal com explica el doctor Caritg, “va habilitar espais per a rebre les urgències i per assistir en unitats de cures intensives (UCI)”, serveis d’hospital pediàtric que naixien a Esplugues. Es tractaven afectacions com la pòlio i la tuberculosi, i també es donaven solucions ortopèdiques a infants. “I tant des de la gerència, com dels Germans, sempre varen tenir una visió de futur que ha anat fent que ens anéssim adaptant a les necessitats de la població”.
“El concert públic va ser un gran salt en això i ara fa uns deu anys, l’hospital va obrir la branca internacional, pensant en nens necessitats de països en vies de desenvolupament. A banda que, des de molts països, famílies que poden triar portar a tractar els seus fills a centres molt avançats d’Israel o dels Estats Units, trien venir a Barcelona a fer-ho. La projecció internacional del nostre hospital avui és molt bona, està molt ben posicionat”, desgrana Josep Caritg.
Per promoure i impulsar teràpies innovadores, l’hospital va crear el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, un centre d’assistència i recerca únic a Europa
“Aquest és un projecte imbatible i reconegut mundialment. Comptem amb aparells i instal·lacions d’última generació. Estem orgullosos de sentir-nos part d’aquesta família, però també molt agraïts a la gent que ha ajudat sempre a tirar-ho endavant. Encara avui grans donants fan possibles molts dels nostres projectes”, afegeix el doctor Caritg. Molts d’aquests projectes depassen l’assistència mèdica, com ara l’acompanyament d’alguns tractaments amb gossos o pallassos, la musicoteràpia, i l’art-teràpia, la celebració de les festes més importants de l’any i un esperit que ha perdurat sempre en el temps i que és segell de l’Hospital de Sant Joan de Déu: el suport no només del pacient, sinó també de tot el seu context familiar més proper.
Era ja l’esperit d’aquell primer hospital de beneficència, creat sense afany de lucre, que treia als jardins del seu voltant els nens malalts, com a part de la seva curació, i que avui ha esdevingut també un referent mundial en l’avenç en diagnòstics, tractaments i investigació sense perdre la missió d’atendre els 360 graus de cada infant que hi arriba.
Segons consta en la memòria de 1973, l’Hospital ja comptava aleshores amb 543 professionals en plantilla, atenia 3.784 urgències anuals, 17.323 pacients en consultes externes i 5.468 en hospitalització. Pocs anys més tard, en els 80, va néixer el sistema concertat de salut català i l’hospital va entrar a formar-ne part. L’any 1992 es convertia en hospital universitari en signar un conveni amb la Universitat de Barcelona que reconeixia i consolidava la seva tradició docent. Aquest mateix any també arribava a un acord amb el Departament de Sanitat i l’Hospital Clínic per incorporar els serveis de pediatria i cirurgia pediàtrica d’aquest últim centre en una nova unitat situada físicament a l’Hospital Sant Joan de Déu. I el 29 de novembre de l’any següent, la Unitat Integrada de Pediatria i Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu es posava en marxa.
Èxits insòlits
L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona és el centre que més casos de càncer infantil atén actualment a Espanya, i un dels primers a Europa. S’hi va tractar amb èxit el primer pacient pediàtric amb la innovadora immunoteràpia CAR-T 19 sota la cobertura del Sistema Nacional de Salut a Espanya. Va ser un infant d’Alacant de 6 anys afectat per una leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) que va ser derivat a l’Àrea d’Oncologia de l’Hospital Sant Joan de Déu després d’haver patit dues recaigudes de la malaltia i d’haver estat sotmès a un trasplantament de progenitors hematopoètics, de moll d’os. Després de ser tractat al Sant Joan de Déu, el nen va tornar a la seva ciutat i va poder reprendre la seva activitat habitual. El CAR-T 19 és una teràpia que capacita el sistema immunitari del pacient perquè pugui reconèixer, atacar i destruir les cèl·lules canceroses de forma dirigida.
Per promoure i impulsar teràpies innovadores com el CAR-T 19 que suposen una esperança per als infants amb càncer que avui no tenen opcions de curar-se, l’Hospital Sant Joan de Déu va crear el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, un centre d’assistència i recerca translacional referent a Europa.
Actualment, l’hospital tracta a més de 800 pacients internacionals procedents de més de 90 països que pateixen malalties complexes
Fruit del treball dut a terme els darrers anys, els investigadors tracten infants que pateixen càncers de retina o retinoblastomes molt agressius amb un tractament experimental que busca la curació evitant la pèrdua de l’ull. També estan explorant altres tractaments d’immunoteràpia per a un tipus específic de tumor cerebral incurable i duen a terme estudis que permeten predir l’agressivitat d’altres tumors com el neuroblastoma (tumor sòlid extra-cranial més freqüent en infants) o el sarcoma d’Ewing (tumor ossi). És una informació que pot resultar clau per prescriure el tractament idoni en cada cas.
Investigadors de l’Hospital Sant Joan de Déu i la companyia biotecnològica VCN Biosciences, de l’empresa Grifols, van aconseguir per primer cop al món que un virus oncolític permetés a un nen superar un càncer de retina. Això va passar amb un infant que va viatjar des de Veneçuela per rebre el tractament amb el qual va quedar lliure de la malaltia i manté l’agudesa visual que li permet caminar i jugar amb normalitat.
L’Hospital lidera també un projecte per millorar la supervivència dels nens amb leucèmia de Llatinoamèrica, amb la intenció d’equiparar-la amb la dels infants europeus. I és un dels centres que atén més infants amb malalties minoritàries d’Europa, amb més de 28.000 pacients actius corresponents a més de 1.400 patologies diferents.
El novembre de 2020, la FDA va aprovar el naxitamab, un tractament d’immunoteràpia contra el neuroblastoma d’alt risc administrat per primera vegada al món el 12 de juny de 2017 a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. La Food and Drug Administration (FDA) dels Estats Units el va aprovar pel seu ús mèdic en el tractament del neuroblastoma d’alt risc refractari o en recaiguda en medul·la òssia, gràcies als resultats impactants obtinguts i la seva durada en una població de pacients incurables. Per això, ara l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona és considerat un dels millors centres del món per al tractament del neuroblastoma d’alt risc, que avui continua sent un repte important a tot el món.
Sempre humanitzant l’atenció
La humanització ha estat sempre un valor molt present en totes les accions o iniciatives impulsades per l’hospital al llarg de la seva història. Com a centre de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, un dels seus principals valors és l’hospitalitat, i un dels seus objectius, atendre els seus pacients d’una manera integral: tractant la malaltia que tenen, però també acompanyant-los en el procés, donant-los suport i mirant de reduir l’impacte que l’hospitalització causa en ells.
Com ser més confortable per acompanyar la malaltia ha estat un objectiu dels seus professionals, en paral·lel a la millora de la pràctica clínica
A aquest efecte, el centre va començar a implantar un model assistencial centrat en la família, en el qual el nen pogués estar acompanyat en tot moment pels seus pares i aquests poguessin participar fins i tot en alguns dels procediments que rep el seu fill. Aquest model també preveia incloure en les noves instal·lacions espais especialment concebuts per al descans de les famílies i sales de joc per als nens. Això ha estat sempre una constant en l’Hospital de Sant Joan de Déu, fins avui. Com ser més confortable per acompanyar la malaltia ha estat un objectiu dels seus professionals, en paral·lel a la millora de la pràctica clínica i l’avenç en la recerca en salut al llarg de la seva història.
Actualment, l’hospital tracta més de 800 pacients internacionals procedents de més de 90 països que pateixen malalties complexes. En el cas dels pacients oncològics, la taxa d’èxit dels tractaments depèn del tipus de malaltia de cada infant, de si ha rebut algun tractament previ i de la possibilitat de prescriure tractaments millorats o innovadors, com el naxitamab.
L’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu està present a 52 països amb 405 centres i fundacions socials, sanitaris, docents i de recerca, que realitzen més de 35 milions d’atencions a l’any. Aquesta tasca és possible gràcies a la implicació de 1.012 Germans, 65.000 professionals i 23.500 persones voluntàries.
El consell d'administració ha decidit per unanimitat tornar a fixar-la a Sant Vicenç dels Horts
La ‘startup’ desenvolupa un sistema que permet administrar fàrmacs directament a les cèl·lules canceroses a…
Els dos establiments interactuen des de l'Eixample i des del Born amb públics i ambients…
Les instal·lacions han suposat una inversió de més de 60 milions i reuniran 600 investigadors.…
La mostra permanent exhibeix més de dos-cents objectes de l’època romana en un recorregut amb…
El Macba repassa la figura de la pintora i escultora, però sobretot activista, en la…