Com deu passar a molts dels nostres lectors, sovint visc aquests darrers dies de desembre amb ganes que el 2020 s’acabi d’una vegada i que el comptador dels anys ens regali la possibilitat d’un nou temps, en el què puguem recuperar ben aviat i sense traves la nostra vida familiar, laboral, cultural i econòmica.
La temptació de passar pàgina a aquest 2020 és tan comprensible com humana, perquè els estralls amb què ens ha castigat la Covid-19 no són menors, començant pels milers de víctimes de la pandèmia (cal lamentar-les totes, una per una, però em dolen especialment la dels ancians als què no hem sabut garantir un final digne), i també les greus conseqüències que els confinaments han provocat a la salut de la indústria, els restaurants, el petit comerç i els equipaments culturals.
Entenc que hom vulgui oblidar quan abans millor aquest 2020 que ha posat tantes pegues a la nostra quotidianitat, situant el sistema de la sanitat pública de Catalunya al límit de la seva resistència, en mesos angoixants que han estat a punt d’abocar-nos a una recessió de conseqüències imprevisibles.
No obstant això, precisament ara que l’oblit és una temptació tan forta, és més necessari que mai fer un balanç alternatiu del 2020, evitant fugir dels records dolorosos, però tampoc caure en un catastrofisme paralitzador.
Igual que Barcelona ha superat a pestes i setges d’una força destructora més gran que la Covid-19, ara la ciutat no només ha resistit l’embat de la pandèmia, sinó que ja s’està sobreposant als seus efectes amb la vacuna de la feina i la creativitat.
Aquesta mateixa setmana, el Post explicava la creació d’un hub d’art, ciència i tecnologia a Montjuïc que es nodrirà dels equipaments museístics de la zona per impulsar el sector de l’artech amb una acceleradora d’empreses creatives i un centre de recerca finançat amb els fons europeus de reconstrucció. A principis de mes també us contàvem com Amazon reforçarà la seva implantació a l’Àrea Metropolitana amb un nou centre logístic de 21.000 metres quadrats a Montcada i Reixach. També sabíem que una empresa del país especialitzada en productes injectables, la farmacèutica Reig Jofre, ha estat escollida per produir la vacuna que l’empresa Johnson & Johnson desplegarà a tot el planeta per tal d’eradicar la Covid-19.
Malgrat viure un temps d’incertesa, Barcelona ha estat l’indret escollit per desplegar-hi negoci per part de moltes empreses nacionals, com ara Innsomnia, pionera com a acceleradora d’startups, o d’internacionals com Nicecactus, la multinacional francesa de jocs electrònics.
“Barcelona ha superat a pestes i setges d’una força destructora més gran que la Covid, i avui ja s’està sobreposant amb la vacuna de la feina i la creativitat”
El 2020 ens ha ensenyat que els països més competitius del món seran aquells que més apostin per la innovació científica i la recerca biomèdica, per models de pedagogia que superin l’escola tradicional amb nous mitjans tecnològics d’interacció virtual entre professorat i alumnes, i que dialoguin respostes als enigmes que ens planteja el futur amb equipaments culturals més oberts i porosos amb la ciutadania.
Barcelona no pot quedar-se al marge d’aquesta cursa. És més, l’ha de liderar.
La societat civil barcelonina i catalana no només ha respost als reptes de la pandèmia amb un altíssim sentit de la responsabilitat i del sacrifici, sinó que avui malda per superar aquest 2020, aprendre de tot allò que hauria pogut fer amb més traça i recursos més eficients, i reactivar-se com més aviat millor per liderar de nou econòmica i culturalment el sud d’Europa.
Penso, i ho dic amb orgull, que els meus conciutadans han fet la feina ben feta i han estat a l’alçada de les circumstàncies, demostrant que llibertat i responsabilitat no són excloents, en contrast amb una classe política que no sempre ha demostrat el nivell mínim d’expertesa tècnica i lideratge en la gestió.
Fer un balanç alternatiu del 2020 implica girar pàgina i mirar endavant, però tenint ben clar quines són les nostres tasques pendents per no tancar en fals la crisi i els reptes que ens ha imposat la pandèmia.
“Ben aviat, Barcelona tornarà a rebre visitants de tot el món, omplirem teatres i restaurants, i el Barça podrà repetir les èpoques en que era un club admirat i envejat”
Deia Kierkegaard que “la vida només s’entén mirant enrere, però només es viu mirant el futur”.
El futur immediat d’aquest 2021 no serà fàcil de gestionar: Catalunya necessita d’un finançament més just, d’acord amb el seu pes i esforç, de lideratges més forts i de responsables públics més solvents.
Ben aviat, Barcelona tornarà a rebre visitants de tot el món, omplirem els teatres, museus i restaurants de la ciutat encara amb més ganes de cultura i de passar-ho bé. I alguna cosa em diu que fins i tot el Barça podrà repetir les èpoques glorioses que el van convertir en un club rendible i en l’equip més admirat i envejat d’Europa.
Aquest 2020 ha estat un any difícil, però també ha tingut moltes bones notícies. Siguem-ne conscients a l’hora de fer el balanç.
Per a nosaltres, si m’ho permeteu, ha estat l’any del renaixement del The New Barcelona Post, que el proper 2021 continuarà informant-vos des de la veritat, el rigor i la pluralitat d’una realitat complexa i diversa, fent honor al nostra lema: Good News, True Stories.
