2023, l’any de Barcelona

Ha aparegut recentment una breu, però magnífica, anàlisi en forma de llibre titulat Proyecto Barcelona, ​​editat per Libros de Vanguardia i a càrrec del periodista Miquel Molina, una de les firmes més involucrades en els darrers temps perquè la capital catalana recuperi el pols i la projecció que havia fet gala des del 1992. Molina, director adjunt de La Vanguardia, fa del subtítol del llibre, Ideas para impedir la decadencia, tota una declaració d’intencions i orienta al lector sobre què trobarà a les pàgines.

Barcelona està en aquests moments dominada per un cert estat de desànim, amb una opinió pública generalitzada que creu que s’estan perdent oportunitats i que s’ha renunciat a la voluntat de fomar part del grup capdavanter de ciutats. Diversos són els factors que contribueixen a aquest estat d’ànim, des de conjuntures polítiques, actuacions urbanístiques i de mobilitat discutides i, sobretot, els efectes que la pandèmia està tenint a l’economia i la societat en general.

De tot això en parla Molina amb lucidesa. Potser no tothom està d’acord amb allò que exposa i proposa, però, encara que sigui així, és important llegir el que diu. Aquesta setmana havia d’haver fet una de les presentacions del llibre, però l’òmicron ho ha impedit. No he pogut escoltar-lo en directe, però sí xerrar amb ell i compartir algunes reflexions.

Molina sosté que l’any 2023 serà clau perquè Barcelona faci el pas endavant que la situï de nou al top ten de les ciutats del món i que en aquest 2022 “de transició” el que es necessiten són “estímuls”. Barcelona, ​​com moltes altres ciutats europees, ha patit “un cop terrible en la seva economia, en el seu equilibri social i en la seva autoestima, per la qual cosa necessita tota mena d’estímuls per crear una dinàmica de projecció i futur”, afirma l’autor, que afegeix, però, que és “injust i pot dur a engany” comparar la situació de Barcelona amb la de Madrid. La comparació correcta seria —diu— Madrid-resta d’Europa, entre altres coses perquè la capital espanyola ha pres restriccions anticovid diferents i perquè ja està “hiperestimulada”.

Tot i un rerefons crític, Molina té motius per ser optimista. El director adjunt de La Vanguardia manté que hi ha “voluntat de reactivar la ciutat, tant des de les institucions com des de la societat”. El que passa, afegeix, és que potser “no som prou conscients de la situació de debilitat en què ens trobem”. Fa referència a la manca d’un model econòmic clar i amb l’anterior, basat en el turisme i el sector serveis, molt afectat per la pandèmia. “Crec que els models abans de la pandèmia no serveixen i cal anar a marcs més excepcionals de reactivació”, destaca. I per això proposa donar més facilitats al desenvolupament d’iniciatives privades i, en l’àmbit públic, explorar més fórmules de consens, “com les que han permès aprovar els pressupostos”.

Molina sí que és obertament crític amb la tendència dels últims temps al no d’entrada, com ha passat amb el projecte de l’Hermitage al port i l’ampliació de l’aeroport. Per això reivindica “esgotar totes les possibilitats d’acord abans de dir que no”. En aquest sentit, alerta que “plantejaments rígids del passat ara no tenen sentit i cal ser més flexible i estar més disposat a explorar les possibilitats d’acord”.

El periodista reivindica “esgotar totes les possibilitats d’acord abans de dir que no”

L’autor té molta confiança en el que pugui passar el 2023, ja que es donaran una sèrie de circumstàncies que convidaran a Barcelona a fer un pas endavant i promocionar de nou el seu potencial. “Tenim els aniversaris de Picasso (50 anys de la mort) i Miró (40), que se celebraran amb una gran exposició conjunta que després viatjarà al Museu Picasso de París. Els 100 anys de Tàpies i Victòria dels Àngels. Els 50 de l’arribada de Cruyff a Barcelona i els 100 de la visita d’Einstein”, enumera Molina. Sense comptar que llavors s’espera que la Fira hagi recuperat la seva plena activitat.

Tant de bo es faci realitat el pronòstic de Molina, però tot dependrà, com és sabut, de la voluntat institucional i social de la ciutat i altres conjuntures.