Star Wars (o La Guerra de les Galàxies, depenent de la generació a la qual un es dirigeixi) va canviar per complet la manera com Hollywood concebia la manera de fer cinema i produir les seves pel·lícules. Es tractava d’un projecte ambiciós i revolucionari, de pressupost relativament baix i amb poques expectatives d’èxit inicial. Era, en definitiva, l’entestament d’un jove idealista George Lucas amant dels còmics i les pel·lícules de sessió doble de gènere i poc valorades. Cal recordar que pels vols de 1977, la ciència-ficció que es realitzava solia pecar d’intel·lectualisme i d’una estètica en excés, pomposa.
Els anys 70 van ser la veritable època daurada del cinema nord-americà; d’una llibertat creativa envejable. Amb una generació de directors nacionals i importats de gran talent i una rendibilitat de les pel·lícules immillorable, que basava el seu cinema en una mescla d’idees cultes i populars heretades d’un imaginari col·lectiu amb referents en les obres mestres dels anys 40 i 50. I amb tot allò que la televisió, els còmics, les novel·les d’aventures, els dibuixos animats, la sèrie B i la ciència-ficció havien calat en la infància de la que es va anomenar Generació de la Universitat, amb Spielberg, Scorsese, Coppola, Cimino, i molts més al capdavant.
L’explotació de les obres havia canviat per complet, era tan important la qualitat del film com la possibilitat de vendre objectes relacionats amb aquest. Es feien, doncs, pel·lícules per a vendre ninots.
És sabut que George Lucas va rebutjar part dels diners que li corresponia com a director a canvi de fer-se amb un percentatge dels beneficis del marxandatge. Una paraula que acabaria per significar-lo tot
Concebuda pel seu creador com tres trilogies, es va optar per començar per la segona. Es posaven, llavors, els fonaments que sostenen la indústria audiovisual actual. Es creava un món més enllà de la història que se’ns explica, un lore, com dirien els frikis d’avui dia. Una sèrie d’esdeveniments, llegendes, mites i llocs que no veiem mai, estant literalment fora de camp i només al cap dels personatges. Un univers propi, ampli i inabastable del qual només ens narren un tros cada vegada. I l’espectador té ganes de més i més cada vegada, perquè ens sembla fascinant perdre’ns en mons que no són el nostre i que semblen funcionar amb les seves pròpies regles i lleis.
George Lucas va crear la seva pròpia mitologia influenciada pels westerns clàssics i les Space Operes, per no parlar de la influència del hippisme i la filosofia new age en el disseny dels Jedi, uns revolucionaris rebels destinats a viatjar per la galàxia, extints, marginats i posseïdors d’una màgia ancestral que els dona un poder basat en el bé, l’equilibri i la força; en contraposició a l’Imperi i al seu Emperador, capdavanter del costat fosc de la força, colonitzador, tirànic i promotor de la guerra i l’extermini de la diversitat en la galàxia.
La saga de les sagues va ser pionera, també, en el concepte actual d’universos cinematogràfics, i ho va fer fa més de 40 anys, molt abans de ser venuda a Disney, fet que el seu creador va definir com una cosa necessària, però que al mateix temps era “com haver perdut la custòdia dels seus fills”.
Les nou pel·lícules i els seus spin off han recaptat més de 10.000 milions de dòlars en taquilla. Star Wars Episodi IV: Una Nova Esperança, la primera a estrenar-se el 25 de maig de 1977, va recaptar 786 milions de dòlars. Amb dades de 2020, el marxandatge vinculat a la franquícia ha aconseguit la xifra estimada de 42.000 milions de dòlars i genera al voltant de 4 milions de dòlars al dia.
La idea d’infantilitzar als personatges i els seus conflictes segueix l’estela i fa continuisme de les sagues d’entreteniment de gran èxit engendrades en els anys posteriors i que marquen per complet l’època Ronald Reagan, amb grans dosis de complaença, moral i estètica. Un cinema que ompli les sales ampliant l’espectre d’edat per dalt i per baix; un cinema familiar que fa millor la idea de Narciso Ibáñez Serrador sobre el seu públic ideal objectiu: un espectador amb la mentalitat d’un nen de 8 anys.
El monstre creat, doncs, peca de conformisme i engabia a les produccions esdevenidores en uns cànons dictatorials de sagues i rendibilitat que acaben llastrant la creativitat i el risc.
Però no tot són conseqüències negatives, l’univers expandit dels fans, mitjançant novel·les, curts, sèries, jocs de rol, disfresses, etc. són els autèntics altruistes i amos del tema. Aquells que han substituït la creença religiosa per una altra cosa, que idolatren com els acòlits, i que s’assemblen i comporten com a seguidors d’un culte, com supporters d’un equip de futbol. El veritable fenomen fan és, també, gràcies a Star Wars i va molt més enllà del que van aconseguir Star Trek i predecessores. Els fans són els que han mantingut una idea oberta i idealista de la saga.
Los Angeles crea mites contemporanis. Disney ostenta el monopoli cultural d’occident i el basa en la fórmula de la repetició, alguna cosa que va més enllà de la intenció artística de l’autor i on tot està subjecte a la necessitat de satisfer a un públic intransigent i hostil als canvis. A ningú li agrada que li canviïn el rumb del seu pensament, ni els seus records, ni referents ni sensacions mogudes per la nostàlgia.
“Star Wars és una pel·lícula per a nens de 9 anys”, va sentenciar una vegada el seu creador, George Lucas
Així doncs, l’exposició Una Galàxia Molt Llunyana és una exposició fan, fora del circuit de Lucas Arts i Disney, i que pretén fer les paus i retrobar-se amb els nens i no tant nens que de veritat han gaudit i s’han emocionat amb la saga. És una col·lecció única a Europa en la qual han participat diverses entitats i particulars que atresoren trossos irrepetibles com si del Llençol Sant estiguéssim parlant.
Inclou rèpliques a mida real, estàtues, busts, diorames, figures, storyboards, esbossos, dissenys, maquetes, prototips, autògrafs, vestuari i objectes usats en els rodatges de les pel·lícules.
A l’enclavament, condicionat com un espai temàtic, trobem rebels, droides, soldats imperials i caça-recompenses sota una llum tènue i amb els colors dels interiors dels escenaris i les naus, i on sonen els temes principals de John Williams i els èxits Max Rebo i la seva banda, com si estiguéssim en el mateix palau de Jabba, El Hutt.
Destaquen, per sobre d’unes altres, les estàtues a grandària real de Darth Vader, R2D2 amb Yoda, un diorama amb la trobada d’un Ewok amb un soldat espacial a lloms d’una moto voladora pels espessos boscos d’Endor, els vestits de la Guàrdia Imperial en L’Imperi Contraataca, el vestit d’esclava de la Princesa Leia i la figura de Han Solo aparedat. Esment a part per als diferents models de sabres de llum usats en cada film i per a curiositats com les màscares que es van fer servir per a donar vida als peluts personatges Ewoks, i a l’impressionant Wookie, Chewbacca.
L’exposició, que estarà vigent fins al 5 de juny, és part de l’aposta del Poble Espanyol per als propers mesos per activitats atractives que dinamitzin un espai únic a Barcelona mitjançant concerts, exposicions, espectacles i esdeveniments.
En definitiva, un gaudi al qual cal anar preparat amb càmera de fotos i destinat a tots els fans de la saga. També als desencantats, a aquells que senten, com sent Luke Skywalker en l’Episodi VIII, que la decisió de sortir de la colònia on es va criar, endut per l’aventura, contemplant el capvespre de dos sols com si es tractés de John Wayne, no hagués valgut la pena. I també a aquells que els crida això de recloure’s en una illa deserta i oblidar el que van sentir de nens durant dècades, com si ho haguessin enterrat en el més profund del seu cor. Per a tots ells, o per a mi mateix, els diria: que pensin en la hipnòtica lluentor d’un sabre de llum com si es tractés d’una llum prodigiosa, d’una fe renovada; que es deixin portar pel motor de la nostàlgia i pugin al Falcó Mil·lenari per a gaudir d’un viatge a la velocitat de l’hiperespai…
