La inversió en el sector healthtech està seguint un camí a l’alça en els últims anys, accelerat amb l’arribada de la pandèmia. Les empreses catalanes dedicades a les tecnologies de la salut no són una excepció, passant dels gairebé 34 milions d’euros captats el 2017 als 216,6 milions d’euros el 2021, xifra rècord provinent en la seva majoria de venture capital. La recaptació es va intensificar especialment en l’últim any, tenint en compte que es partia dels 59 milions d’euros el 2020, multiplicant-se per tres l’any següent.
Així ho constata l’informe Comparison of HealthTech Ecosystems, elaborat per la consultora EY i Xartec Salut, una xarxa formada per una cinquantena de grups de recerca locals i liderada pel Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’estudi compara l’evolució del sector de les tecnologies de la salut a Catalunya amb altres ecosistemes, com Dinamarca, Boston, Israel i Corea del Sud, seleccionats perquè tenen unes dimensions comparables, sigui en població o en renda per càpita.
Es conclou que Catalunya és un mercat en creixement en aquest sector, que inclou a les empreses biotech, digitaltech i medtech, però exclou a les farmacèutiques. “És un dels principals ecosistemes d’innovació per a les ciències de la vida i la salut, tenint en compte l’alta qualitat de l’educació, el talent i els centres de recerca. Els inversors veuen Catalunya com un nínxol per a les startups“, subratlla.
Concretament, l’informe assenyala que la regió compta amb 178 startups fundades a partir de 2010, 13 incubadores i acceleradores, 41 centres de recerca, 19 hospitals amb activitat de recerca i 12 universitats. Entre els inversors internacionals estan Care Capital, Ancora Finance Group, Wellington Partners i Kurma Partners, mentre que, entre els locals, hi ha Asabys Partners, Caixa Capital Risc, Inveready, Ysios i Alta Life Sciences.
El creixement que han registrat les empreses healthtech catalanes entre 2017 i 2021 ha suposat que hagin rebut més de 371 milions d’euros, dels quals el 92,7% va ser d’origen privat. Aquesta xifra situa a Catalunya en la tercera posició de l’informe, per darrere de Boston i Israel, però per davant de Corea del Sud i Dinamarca.
Un altre factor que exposa l’estudi és que en els últims quatre anys s’ha passat de 22 a 31 rondes, concentrant l’increment en les fases més avançades, especialment les de Sèrie A, la qual cosa denota “una maduració positiva” de les empreses. Corus, Impress, Koan Health, Stat-DX —adquirida per Qiagen el 2018— i Anaconda Biomed han estat les cinc companyies que més finançament han obtingut en aquest període, concentrant el 70% de tots els fons obtinguts.
En els últims quatre anys s’ha passat de 22 a 31 rondes, concentrant l’increment en les fases més avançades, especialment les de Sèrie A
Així mateix, l’informe estableix que, dels cinc ecosistemes estudiats, Catalunya és el que té un percentatge més alt de finançament en fases inicials, el 13%, amb gairebé 50 milions d’euros captats entre 2017-2021, amb una inversió d’un milió d’euros per ronda. Es determina que és crític completar de forma adequada aquestes fases inicials per assegurar la maduració de les empreses i afrontar amb èxit el creixement d’inversions posterior.
Per poder continuar fent créixer l’ecosistema, l’informe assenyala que “han d’existir desenes de centres tecnològics, incubadores i multinacionals que busquin capitalitzar l’esperit emprenedor local”, així com una base sòlida de coneixement proporcionada per les institucions acadèmiques. “Una vegada que es fundi la xarxa, les empreses relacionades amb la tecnologia mèdica haurien de poder iniciar noves empreses a un ritme elevat gràcies a les connexions existents en l’ecosistema”, conclou.
Una palanca més per a la transferència tecnològica
Xartec Salut va néixer fa dos anys per resoldre una de les assignatures pendents de la recerca catalana, la transferència tecnològica. “Identifiquem les tecnologies existents en les universitats i els centres de recerca, i construïm ponts per fer-les arribar al mercat”, assenyala el director de la xarxa, Alexandre Perera. Des de la seva creació, s’han impulsat deu spin-offs i s’han identificat 15 tecnologies amb potencial comercial. No segueix el mecanisme d’altres programes, obrint convocatòries en les quals poder aplicar, sinó que contacta directament amb els investigadors i estudiants per animar-los a formar la seva pròpia empresa o vendre la seva tecnologia a altres companyies.
Informes com el que ha elaborat amb EY li han de servir per veure com es pot millorar aquesta transferència tecnològica, remarca el seu director, amb l’objectiu d’enfocar les accions a solucionar les febleses de l’ecosistema. Més enllà de tot allò detectat per l’estudi, per a Perera, els principals punts febles del sector de recerca català són la fuga de talent i la falta de cultura emprenedora. “S’està donant un creixement en la inversió i, si aprenem a reforçar la creació de startups i a retenir talent, el nostre sistema de recerca té possibilitats d’atreure més inversió i de poder-nos arribar a comparar amb Boston i Israel. Per a això, fa falta fer un canvi cap a la cultura de l’emprenedoria, els estudiants no la tenen ni tampoc la tenen les empreses”, sosté.
