Fa uns mesos ningú sabia què era ser una motomami, ni s’imaginava que necessités ser-ho. Barcelona ha demostrat aquest cap de setmana que hi ha moltes persones que se senten interpel·lades, sabent que, a més, s’han inclòs noves accepcions perquè qualsevol pugui formar part d’aquest fenomen. Motopapis, Motomaris… Rosalía ha tornat a la ciutat on es va formar i va créixer artísticament convertida en una estrella mundial, emergint com una incontestable que sap idear nous llenguatges constantment, canviant els codis i creant estètiques que encaixen amb un públic que aplaudeix i balla el flamenc, el pop, el trap, la música electrònica i qualsevol estil que ella vulgui. Rosalía té el poder i no defrauda.
Primer, perquè, clar, una motomami entra a l’escenari amb moto. No derrapa, ella sap perfectament allò que el públic necessita —fins i tot, quan no ho té clar—. “Chica, qué dices”, ha arrencat la cantant, “saoko papi, saoko”. Tot això sense deixar d’emocionar-se per retrobar-se amb amics i familiars. “Barcelona, moltes gràcies. Vull que sapigueu una cosa. Per a mi, avui és un dia on un cercle es tanca. Perquè, si no recordo malament, el primer concert que vaig anar quan era petita, va ser aquí al Sant Jordi. Vaig anar a veure Estopa perquè jo era molt fan i segueixo sent molt fan. I, avui, han vingut el David i el José. Ja us podeu imaginar que fort és”, ha reconegut l’artista del Baix Llobregat quan acabava d’irrompre en l’escenari, provocant l’eufòria entre els seus fans i començant un diàleg continuat amb ells, a qui ha deixat, per a bé o per a mal, agafar el micro i cantar.
Rosalía ha començat el concert apretant fort i no ha passat res quan l’ha continuat baixant revolucions amb Candy. Així ha fet tota la nit, combinant d’una manera magistral els canvis, passant del perreo dur, atrevint-se amb clàssics aliens com Gasolina o Papichulo, a asseure’s al piano i delectar amb el seu íntim Hentai o agafar la guitarra i recordar la cançó que va regalar en ple confinament, Dolerme, una de les seves preferides. Un podia passar de moure el cul “de lao’ a lao’ y otro lao” a emocionar-se amb G3 N15, dedicada al seu nebot, o Como una G. Un ritme trepidant que no li ha deixat cap altra més opció que asseure’s com si estigués a la perruqueria i arreglar-se mentre cantava Diablo, traient-se tot el maquillatge com qui no vol la cosa i gairebé sense parpellejar. I no hi ha més músics perquè no hi cabrien entre tant talent sense fre i uns ballarins descomunals. Per a aquells que no ho entenguin, “pa’ ti, nacky, chicken teriyaki”.
“Si yo digo moto, tú dices…”, ha continuat la cantant de Sant Esteve Sesrovires, inquirint retòricament a un públic completament entregat que ha omplert aquest diumenge el Palau Sant Jordi per segona nit consecutiva. L’estètica motomami havia conquerit els assistents, amb múltiples adaptacions, cadascú a la seva manera, amb el vermell i el negre com a elements predominants. I no han faltat les papallones i el brilli brilli, ja convertit en un must. Fins i tot, s’ha permès que una cosa tan flamenca com els ventalls fessin ombra a la mar de mòbils que envaïa els caps dels assistents. Amb el cuir només s’ha atrevit Rosalía, que amb aquesta calor no hi ha ni qui s’ho plantegi per complementar la vestimenta. I, quan tots sabien què venia quan et diuen moto, ha arribat l’himne de tot aquest moviment transnacional, Motomami, considerablement curt perquè ja està tot dit.
Òbviament, per si hi havia algun despistat a la sala, no ha faltat l’abecedari motomami, sempre adaptat a la ciutat per la qual passa el Motomami World Tour. La B aquesta nit no ha estat “B de Bandida” i s’ha convertit en “B de Barcelona”. Un altre canvi ha estat el de la M, acostumada a ser “M de Motomami, Motomami, Motomami, Motomami, Motomami”. Li ha tocat ser “M de Milionària”, l’única cançó que Rosalía ha escrit en català i que ha fet que tothom sabés què tocava cantar.
La B aquesta nit no ha estat “B de Bandida” i s’ha convertit en “B de Barcelona”
Tota aquesta energia que la cantant polièdrica i la ballarina exhaustiva mostra a l’escenari s’està traduint a compondre una infinitat de noves cançons en plena gira. Rosalía està expansiva —o “E de expensiva, emperatriz, enigma, enterada”— i es nota. Despechá s’ha convertit ja en la cançó d’un estiu en el qual “esta noche se sale con todas mis motomamis”, malgrat que encara no s’hagi publicat la cançó completa. Ni falta que fa. No hi ha cap dubte que serà una cançó que encendrà la festa, com va fer l’artista al Sant Jordi amb la que va ser la lletra més esperada de la nit.
També ho van ser els ara ja clàssics com La noche de anoche, Pienso en tu mirá —la cantant va recordar que aquest diumenge feia just quatre anys que l’havia publicat—, De aquí no sales, Con altura, i el primer de tots, Malamente. Rosalía sap com tornar als orígens i sap també com homenatjar-los, especialment amb De plata, moment en el qual s’arma amb un vestit de cua llarguíssim i deixa que el silenci hipnòtic aplaudeixi el seu art. Una Motomami es fa, però estrella es neix.
