Un concert a tenir molt en compte, organitzat a la parisenca Philarmonie, que reuneix Jacob Banks, a qui la crítica ha destacat per la seva ànima poderosa i sensible, i la banda londinenca Kokoroko, que continua amb la dinàmica d’èxits

que va iniciar el 2019; quan van ser inclosos com la gran revelació de l'any gràcies a un primer EP amb el tema deliciosament oníric -"Abusey Junction"- i a concerts càlids i festius, inclosa una actuació a Jazz at La Villette que va deixar molts dels assistents amb ganes de més. Després d'un obligat parèntesi de dos anys, Kokoroko torna a l'activitat amb un disc anunciat per al 5 d'agost, Could We Be More, testimoni humanista i col·lectiu d'un grup perfectament situat entre l'energia de l'afrobeat i la dolçor del jazz amb tons soul. Per la seva banda, la novetat de Jacob Banks, Lies About the War -un esperat segon àlbum- demostrarà la seva energia i sensibilitat, que arriba a un públic cada cop més nombrós i entusiasta. Banks, que va deixar la Nigèria natal per Birmingham a l'edat de 13 anys, amplia en el seu nou treball els horitzons musicals -per si mateixos amplis- alhora que reafirma la seva visió de la composició, com “un art d'explicar històries que transporten”.

LLEGIR MÉS

A la seu de la Biblioteca Reial de Dinamarca, amb una arquitectura imponent i un sobrenom inconfusible (“El diamant negre”), es pot visitar una generosa mostra centrada en la fotògrafa Lee Miller. Si el 2018 va poder gaudir d'aquesta

pionera del surrealisme a la Fundació Miró de Barcelona, aquesta vegada és el meravellós espai de la capital danesa que també ha dedicat exposicions a altres noms importants de la fotografia, com Bill Brandt -que, al seu torn, pràcticament va “estrenar” el KBr de la Fundació Mapfre, també a Barcelona- el lloc escollit per gaudir amb l'obra de qui els organitzadors fan referència amb els termes següents: “fotògrafa, model, dona de negocis, cuinera, autora i corresponsal de guerra, Lee Miller va ser una artista que va trencar les normes i una dona del seu temps. Va viure una vida intensa en un món de canvis sorprenentment ràpids, cosa que va capturar a les seves fotografies: informes de guerra de la Segona Guerra Mundial i composicions surrealistes que incloïen el paper canviant de la dona com a tema. Amb enorme coratge, Miller es va llançar a una gran quantitat de projectes, però sobretot era una fotògrafa fantàsticament bona”. Tan cert és que va anar més enllà de les normes vigents a la seva època, com que la seva tècnica i creativitat destaquen de manera palmària, en l'aproximació a allò no-dit que artísticament explora el surrealisme; és a dir, apropant-se al llenguatge de l'inconscient des de la fotografia, en la línia del que ha fet Man Ray per, de manera summament original, posar en primer pla i il·luminar qüestions aparentment incomprensibles. Per això ha estat considerada -recorden els organitzadors– com una de les artistes “més fascinants i enigmàtiques del segle XX. Les seves fotografies, els textos i la correspondència donen testimoni d'una persona que va desafiar les convencions sobre el fet de ser dona i artista. Era irònica, divertida, impacient, impulsada per les pròpies necessitats, però també profundament involucrada en la seva època”.

LLEGIR MÉS

Els responsables de l’Hayward Gallery, al centre cultural Southbank, sintetitzen de manera sensacional el contingut de la mostra que ha merescut els elogis més alts dels principals mitjans de comunicació del Regne Unit: “Una exposició d'11 artistes contemporanis de la diàspora africana, que recorren a la ciència-ficció, el mite i l'afrofuturisme per qüestionar el nostre coneixement del món”. In the Black Fantastic és un fascinant

desafiament a la cosmovisió considerada tradicional, un repte plantejat gràcies a diferents formes d'art: instal·lacions, pintura, fotografia, vídeo, escultura i mitjans mixtos. Tot això es posa en joc per a -en paraules dels organitzadors- crear “experiències estètiques immersives que porten l'espectador a un nou entorn en algun lloc entre el món real i una multiplicitat de mons imaginaris”. Mentre que alguns artistes pertorben la nostra comprensió del passat, altres ens conviden a imaginar futurs fantàstics. En aquesta exposició, la fantasia es converteix en una zona d'alliberament creatiu i cultural; un mitjà per abordar el racisme i la injustícia social, tot evocant noves maneres d'estar al món. Comissariada per Ekow Eshun, l’exposició ofereix al visitant obres d’artistes com Sedrick Chisom, Ellen Gallagher, Hew Locke, Wangechi Mutu, Rashaad Newsome, Chris Ofili, Tabita Rezaire, Cauleen Smith, Lina Iris Viktor, Nick Cave i Kara Walker.

LLEGIR MÉS