El passat mes de març, Mercabarna va inaugurar el Foodback, un centre pioner en bio-economia circular que permet lluitar contra el malbaratament alimentari i l’emergència climàtica i incrementar el volum de donacions a les entitats socials de productes aptes pel consum. Es va posar en marxa durant el mes de febrer i durant aquests primers sis mesos de funcionament s’ha demostrat que es tracta d’una iniciativa molt vàlida que omple de satisfacció a totes les entitats socials i administracions involucrades.
“Realment estem davant d’un projecte per imitar. El Foodback ha de ser un símbol per la ciutat de Barcelona, és un exemple de col·laboració entre entitats, sector públic i privat que combina la creació de llocs de treball per persones en risc d’exclusió social, amb la minimització del malbaratament alimentari, la reducció de l’impacte ambiental i la solidaritat cap a les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat”. Així valora el president del Banc dels Aliments, Lluís Fatjó-Vilas, aquest primer mig any de la posada en servei del Foodback, que permet distribuir, cada mes, a unes 50 entitats socials amb 20.000 persones beneficiàries, productes frescos que ja no tenen valor comercial pels majoristes, però són totalment aptes per consumir.
Sense aquest centre, les tones de fruites i hortalisses que s’han pogut distribuir a entitats com Gorg-Mar (Badalona), Càritas, Creu Roja o la Fundació Pare Manel haurien acabat a les escombraries. “Iniciatives com el Foodback són més necessàries que mai perquè la pandèmia ha fet incrementar notablement la demanda de totes les entitats socials. La guerra d’Ucraïna i l’actual context de pujada de preus també afecten. Les perspectives no són bones i, per això, valorem molt positivament aquest projecte pel seu component innovador i perquè és fruit d’una suma de col·laboracions entre entitats i administracions”, destaca Joana Prats, directora de l’Àrea de Relacions amb Entitats Socials de la Fundació La Caixa.
Joana Prats: “valorem molt positivament aquest projecte pel seu component innovador i perquè és fruit d’una suma de col·laboracions entre entitats i administracions”
Segons Prats, el Foodback permet complementar els programes d’inserció laboral i de lluita contra la pobresa de La Caixa i contribueix a la missió de “treballar per una societat millor, més justa i equitativa”. En aquest sentit, per recolzar la iniciativa, la fundació s’ha compromés a finançar econòmicament el Foodback amb una aportació de 394.000 euros durant dos anys. Aproximadament, la meitat d’aquest pressupost es destinarà a donar suport econòmic a la Fundació Formació i Treball, de qui depenen les persones que treballen en el centre de reaprofitament d’aliments. L’altra meitat va destinada a la Fundació Banc dels Aliments, que és l’entitat coordinadora del Foodback i l’encarregada de distribuir les fruites i verdures a les ONG beneficiàries.
“Una part del pressupost volem que es destini a R+D, és a dir, a optimitzar i agilitzar al màxim el sistema de recollida, que ha de ser molt ràpid perquè són productes peribles. S’ha d’acabar d’afinar el procediment que permet casar la demanda de les entitats amb l’oferta del Foodback”, explica Prats.
La directiva de la Fundació La Caixa assegura que aquest equipament de Mercabarna “és un bon exemple” de col·laboració social amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, i que defineix un model “que segur que pot ser transferible a altres comunitats autònomes”. “Estem molt contents de ser-hi, la valoració fins ara és molt bona”, conclou Prats.
En la mateixa línia s’expressa Laia Ferré, cap de la Divisió de Serveis de la Fundació Formació i Treball, que és qui s’ocupa de gestionar les persones que efectuen el procés de tria i selecció dels centenars de quilos de fruites i verdures que diàriament arriben al Foodback. La seva missió és decidir, palet a palet i caixa a caixa, quins productes són vàlids per distribuir a les entitats socials i quins han d’anar al Punt Verd de residus. Una persona de l’estructura de la fundació és la responsable de formar i coordinar a aquest equip, integrat actualment per quatre persones en situació d’exclusió social i que gràcies al Foodback han pogut trobar una feina.
“Són persones molt allunyades del mercat de treball a qui hem pogut donar una oportunitat. La nostra missió com a empresa d’inserció és donar-los una feina, però, sobretot, millorar el seu perfil professional, les seves habilitats i ajudar-los a fer el salt”, explica Ferré. De fet, un dels quatre treballadors amb què va arrancar el Foodback (hi ha dos homes i dues dones) ja ha trobat una altra feina en el mercat ordinari i ara s’ha contractat a una altra persona per substituir-lo, és a dir, s’han creat ja cinc oportunitats de feina per aquest col·lectiu tan vulnerable.
Laia Ferré: “Són persones molt allunyades del mercat de treball a qui hem pogut donar una oportunitat. La nostra missió com a empresa d’inserció és donar-los una feina, però, sobretot, millorar el seu perfil professional, les seves habilitats i ajudar-los a fer el salt”
Ferré constata “l’entesa i la bona coordinació” existent entre totes les entitats involucrades en el Foodback. Afirma que, per ara, no cal incrementar la plantilla, ja que és adequada pel volum de fruites i verdures que reben cada dia, però tot dependrà de quina sigui l’evolució, car l’objectiu és incrementar notablement les tones.
Entre els mesos de febrer i maig, coincidint amb la fase d’arrancada, el Foodback va distribuir a les entitats socials un total de 277,6 tones, un 14% més que les quantitats donades pels operadors de Mercabarna a les ONG l’any 2019. Aquests aliments van ser aportats per entre 40 i 55 empreses cada mes i van ser distribuïts a una cinquantena d’entitats socials, amb un total de 84.625 beneficiaris finals durant aquests quatre primers mesos. Si s’extrapola la xifra fins a juliol, el total de beneficiaris durant el primer mig any del Foodback s’eleva a 125.000.
“S’ha de dir que en aquests primers mesos d’arrancada hi ha hagut manca de producte, perquè les empreses de Mercabarna han tingut pocs excedents per una demanda comercial molt elevada que ha coincidit amb un any no gaire bo agrícolament. Però tot el que ens ha arribat ho hem canalitzat entre les entitats; així i tot, encara estem molt lluny de la capacitat que podem absorbir”, apunta el president del Banc dels Aliments.
Lluís Fatjó-Vilas: “Estem davant d’un model molt vàlid que ens permetrà minimitzar el malbaratament i atendre amb molta més efectivitat i celeritat la demanda de les entitats socials”
Lluís Fatjó-Vilas posa de manifest “la gran varietat” de productes frescos que permet distribuir el Foodback, una varietat que és molt important per poder fer front a les dietes desequilibrades dels col·lectius vulnerables als quals es dirigeixen les entitats socials a qui proveeixen. “Els beneficiaris són persones a qui els fa molta falta ingerir productes frescos com les fruites i verdures que triem al Foodback”, assegura. “Estem davant d’un model molt vàlid que ens permetrà minimitzar el malbaratament i atendre amb molta més efectivitat i celeritat la demanda de les entitats socials. Quan la situació agrícola i dels mercats es normalitzi, el Foodback agafarà l’embranzida desitjada i assolirem els objectius de volums que vam definir”, remata Fatjó-Vilas.
L’any 2015, Mercabarna reaprofitava unes 1.000 tones a l’any d’aliments, xifra que actualment arriba fins a unes 1.500 tones. Amb el Foodback, el propòsit és més que duplicar aquest volum i arribar a recuperar entre 3.000 i 4.000 tones l’any 2026, quan es preveu que ja no es malbarati ni una tona de menjar apte pel consum.
El Foodback ocupa una nau de 900 metres quadrats en la que Mercabarna ha invertit un milió d’euros. Per fer front a les seves despeses d’explotació, pressupostades en 400.000 euros anuals, es compta amb el finançament proporcionat per la Fundació La Caixa, i també amb els recursos que hi destinarà la mateixa Mercabarna i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat.
Nou model de gestió de matèria orgànica
Fins ara, per un operador de Mercabarna la donació dels seus excedents a les entitats socials era una decisió de caràcter voluntari. Les caixes amb fruites i verdures sense valor comercial, però aptes pel consum, es podien entregar al Banc dels Aliments, portar-se al Punt Verd per la seva destrucció o tirar-les directament als contenidors compactadors que hi ha als passadissos del mercat central de la fruita. Amb el Foodback es canvia totalment aquest model i s’implanta un nou sistema de gestió de la matèria orgànica vegetal orientat a aconseguir el màxim reaprofitament i que buscarà tendir al residu zero.
Per aconseguir-ho, Mercabarna ha invertit en la compra d’un nou model de contenidors intel·ligents que registra el volum de quilos que cada paradista hi aboca. A partir d’ara, cada empresa podrà tirar al contenidor —del que després se’n fa compostatge— un màxim de 400 quilos al dia, és a dir, 2.000 quilos a la setmana.
Tota la resta d’excedents, ja no pot anar directament al Punt Verd, sinó que el nou circuit estableix un sistema de control i triatge per decidir, palet a palet, quins productes es consideren residus i quins no. Així, uns operaris de Mercabarna especialitzats avaluen què es porta al Punt Verd i, posteriorment, a les plantes de tractament de residus, o què s’envia al nou Centre d’Aprofitament Alimentari o Foodback. El requisit per decidir que un palet ha d’anar al Foodback és que més del 70% sigui apte pel consum humà.
Un cop es recepcionen aquests aliments definits com a aptes, els treballadors de la Fundació Formació i Treball en fan la tria, caixa a caixa i pràcticament quilo a quilo, per descartar el gènere defectuós. Un cop fet aquest triatge, és el Banc dels Aliments —mitjançant dues persones contractades i un equip de voluntaris— qui s’ocupa de la seva distribució, que es fa en el mateix dia. En funció del volum i dels aliments que han arribat al Foodback, en són beneficiàries més o menys entitats. “Fem un repartiment equitatiu. Algunes entitats vénen directament a buscar les caixes que els han assignat, i a altres els hi portem. Després, reparteixen els aliments directament a usuaris finals, però aprovisionem també a quatre grans menjadors socials que cuinen aquests productes i que tenen molta capacitat d’absorbir el que ens arriba al Foodback”, conclou Lluís Fatjó-Vilas.
