A caminar s’aprèn caminant i, de vegades, el camí correcte és el menys transitat. Tanmateix, no està de més observar per on van els altres abans de decidir quina direcció emprendre. En aquest sentit, la comunicació de les empreses de la nova economia presenta unes particularitats interessants que recollim en el següent decàleg inspirador:
1. Visió 360 graus
Les accions de comunicació es plantegen i coordinen amb una visió integrada que té en compte tots els públics i canals de comunicació. Independentment de qui, com i a través de quin canal es comuniqui, l’empresa, les seves marques i les seves persones, transmeten en essència els mateixos missatges. Aprofitar sinergies permet obtenir un retorn més alt de la inversió i guanyar en coherència.
2. Presa de decisions basada en dades
El big data que generen les mateixes plataformes permet a les empreses natives digitals la investigació prèvia, el seguiment i l’avaluació de l’estratègia de comunicació. Els objectius de comunicació s’estableixen partint de key performance indicators (kpi), indicadors dels quals es fa un seguiment gairebé a temps real.
3. Aprenentatge constant
El coneixement és el valor més preuat en la nova economia. La velocitat a la qual avança la societat de la informació converteix els professionals de la comunicació en knowmads, que han de tenir una actitud positiva d’aprenentatge constant. L’èxit s’aconsegueix provant, analitzant dades i considerant cada error com una oportunitat.
4. El missatge, clar i concís
La comunicació en la nova economia no va amb embuts. Vivim i decidim de pressa, en un món en el qual 140 caràcters valen més que mil paraules. Per això, en l’ecosistema de les startups, són habituals pràctiques com la de l’elevator pitch, que consisteix a transmetre la nostra idea de negoci en els pocs minuts que dura un trajecte d’ascensor.
5. El creixement com a objectiu
La figura del growth hacker és la més cobejada en l’ecosistema digital. Entesa segons la definició del creador d’aquest terme, Sean Ellis, l’autor del blog Startup Marketing, és algú que té prou creativitat per impulsar el creixement.
6. Treball en equip
Els equips en la nova economia són multidisciplinaris i compten amb estructures flexibles, horitzontals i poc jerarquitzades. D’aquesta forma, les estratègies de comunicació poden plantejar-se i executar-se de forma coordinada i integrada, aprofitant sinergies gràcies al treball col·laboratiu.
7. Empoderament d’usuari
L’usuari és el principal actiu en la nova economia. Un usuari que es converteix en ambaixador de marca és el millor prescriptor que es pot tenir. Per aconseguir-ho, cal dialogar amb ell, fer-lo partícip del nostre projecte i empoderar-lo. En aquest sentit, trobem campanyes com #Wallacar, del marketplace geolocalitzat Wallapop, la notorietat del qual es va aconseguir a partir de la participació dels usuaris en un concurs en xarxes socials.
8. El contingut és el rei
“Content is King”, va pronosticar Bill Gates fa més de dues dècades. El màrqueting de continguts és una tècnica de comunicació a què recorren habitualment les marques de la nova economia, que compten amb equips especialitzats en aquesta matèria, per poder aportar informació i entreteniment de valor per al seu públic objectiu. El portal de decoració Westwing, per exemple, té aparença de revista, en lloc d’e-commerce, i genera continguts com els vídeos de les #40preguntasmuyWestwing.
9. Sí als influencers
El posicionament orgànic és cada vegada més complicat i requereix molt temps (i diners invertits en contingut) per guanyar seguidors i reputació. L’aliança amb influencers és una estratègia de comunicació útil i recomanable, sempre que s’escullin bé qui són els prescriptors més adequats amb els quals es puguin establir relacions win-win. El portal immobiliari Fotocasa, per exemple, ha dut a terme accions d’influencer marketing de tota índole, des de la col·laboració d’experts en informes de sector -com l’elaboració i difusió del llibre Tendencias del mercado de alquiler– fins a festes impulsades a través de les xarxes socials per celebrities mediàtiques com la #Fotocasaparty.
10. L’analògic (encara) funciona
El punt de vista integrat entre el món on i offline, propi dels nadius digitals, els permet plantejar el seu pla de mitjans amb eficàcia. En aquest sentit, els mitjans de comunicació de masses, com la televisió, la ràdio, la premsa escrita i, fins i tot, la publicitat exterior, hi juguen un paper destacat, juntament amb el creixent pes digital.
Aquest decàleg ha estat construït en base a l’estudi exploratori recollit a la meva tesi doctoral “Estrategias de comunicación en la nueva economía: publicidad y relaciones públicas en la era digital”, dirigida pel catedràtic Josep Lluís Micó, vicedegà de la Facultat de Comunicació i Relacions Institucionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, que ha comptat amb la col·laboració de 4YFN-Mobile World Congress, Wallapop, Westwing i Fotocasa.
