La naturalesa del treball evoluciona a mesura que ho fa l’ús social d’internet; en especial, les posicions relacionades amb el Màrqueting i la comunicació, que han trobat en el digital un camp diàfan on créixer i ramificar-se. Almenys, aquesta és la tendència laboral que apareix resumida en l’estudi ‘Top 25 professions digitals 2018’ elaborat per l’escola de negocis INESDI, de Barcelona.
“Últimament tenim un 20% d’ofertes que no podem cobrir, ja que no hi ha prou talent preparat per a les especialitats demandades: la posició que més ens costa és la d’analista digital”
L’estudi se serveix de 313 ofertes publicades a la borsa d’INESDI -i gestionades per Indigital Advanced-, per traçar un mapa laboral dins de l’entorn digital, definir quins són els perfils més demandats per les companyies en els últims 12 mesos i, de passada, il·lustrar els alumnes en el complexíssim art de trobar sortida professional. El repte no és fàcil, però encara hi ha terrenys laborals verges i altres feliçment fèrtils.
Tal com explica Joana Sánchez, presidenta d’INESDI, entre els primers destaca l’anàlisi de dades: “Últimament tenim un 20% d’ofertes que no podem cobrir, ja que no hi ha prou talent preparat per a les especialitats demandades. La posició que més ens costa és la d’analista digital, tenim molt poca gent preparada aquí -també com a país- i moltes vegades ens cal anar a buscar-los fora de les nostres fronteres”.
Per contra, entre els llocs que sí que es cobreixen destaca amb força el de Màrqueting Digital Manager: “És amb diferència el més demandat per les empreses que ofereixen a la nostra borsa de treball”, assenyala Joana Sánchez. “Qualsevol negoci està impactat pels seus clients i aquests avui han modificat els seus hàbits de consum i de relació. Mentre abans buscaves negoci amb els mitjans tradicionals, ara necessites atraure els consumidors a la xarxa. Aquesta és la raó per la qual ha crescut tant la figura del Màrqueting Digital Manager”, reflexiona Sánchez.
“Aquests últims anys hem vist una alta especialització de les professions relacionades amb l’àmbit digital. Per exemple, fa 6 anys a la figura del Community Manager se li demanava de tot, però ara ha aparegut una posició com el Social Media Manager que dissenya la part estratègica mentre el Community Manager s’ocupa de la part més operativa “
La posició de gestor de Màrqueting acumula el 28% de les ofertes, a 16 punts de la següent. La seva funció passa per dissenyar l’estratègia digital de la companyia, triar on es fan les inversions tant en publicitat com en l’ecosistema 2.0 -cal crear un web?, es necessita una app? – i detectar les tendències de consum en la era d’internet, un consum molt condicionat pel públic fragmentari. En termes comercials, els usuaris som grapats de dades disperses i interpretables. Categoritzables.
Aquesta dispersió convida a servir el producte de manera segmentada / personalitzada, la qual cosa modifica i eixampla el mercat laboral. Ho explica Joana Sánchez: “Aquests últims anys hem vist una alta especialització de les professions relacionades amb l’àmbit digital. Per exemple, fa 6 anys a la figura del Community Manager se li demanava de tot, però ara ha aparegut una posició com el Social Media Manager que dissenya la part estratègica mentre el Community Manager s’ocupa de la part més operativa”.
La directora d’INESDI valora aquesta especialització com una tendència dins del Màrqueting digital, però no l’única: “Diria que en totes les estratègies de Màrqueting està caient la publicitat i a canvi està agafant pes la figura del Growth Hacker, una posició que atresora coneixements de posicionament natural i tecnologia. Actualment es treballa més l’atracció que la publicitat digital. Tanmateix, diria que en els casos en què encara s’explora la publicitat, l’audiovisual ha entrat com una tendència claríssima”.
En aquest context, l’auge del Màrqueting d’atracció ha donat vol a professions molt bolcades en els continguts, cas del Community Manager, que figura per sota de la posició de gestor de Màrqueting Digital a la llista elaborada per l’escola de negocis INESDI. Uns punts per sota apareixen les de Digital Account Manager (9%), Social Media Manager (6%), Sem & SEO Specialist (6%) i Content Manager (6%), tasca sovint copada per periodistes reciclats. No és casualitat: succeeix que algunes professions certament inestables -com la de periodista- han trobat en el màrqueting on agafar-se per no enfonsar-se. Això vol dir que s’està marketinitzant el món en què vivim?
Respon Joana Sánchez: “No ho crec, en tot cas s’està digitalitzant, perquè gairebé tot el que fem passa per internet. Sílvia Leal, doctora en Sociologia, diu que el 2020 parlarem més amb chatbots que amb les nostres parelles. El món digital s’ha imposat per bé i per mal, ha afavorit que sorgeixin noves oportunitats laborals i socials, però també ha deshumanitzat una mica les relacions. Com més tecnologia ens envolta, més humanització cal que hi hagi, i en aquest sentit és interessant que les professions humanístiques s’incorporin al món digital”.
Una porta per la qual poden accedir les professions no comercials és la dels Recursos Humans. Determinats perfils com els d’Employer Branding o Recruitment Researcher, clarament influïts per la Psicologia o la Sociologia, tenen a internet un important radi d’acció. La part negativa? Les empreses estan començant a confiar els llocs de reclutament als robots: “Unilever ja ho fa, té un sistema de reclutament totalment digital que aposta per la intel·ligència artificial per seleccionar els seus futurs treballadors”, explica Sánchez.
La filtració massiva de Facebook i el cas Cambridge Analytica han atiat el debat sobre la protecció de la nostra identitat digital, sovint subhastada -amb un consentiment automatitzat- al gran basar d’internet. Però, com es compagina la necessitat de protecció amb la puixança imparable del Màrqueting?
És una de les pors actuals, aquesta distòpia segons la qual els robots es quedaran amb el treball dels humans. Malgrat que hi ha pistes per pensar que aquest escenari no és del tot il·lusori, la directora d’INESDI té motius per afrontar-lo amb optimisme: “D’aquí al 2020, el 40% de les tasques d’una companyia es van a automatitzar. Desapareixeran llocs de treball, per descomptat, però en necessitarem d’altres. Un exemple: fa un parell de setmanes es va obrir a Pequín la primera llibreria sense personal, operat només amb robots. No hi ha humans atenent, però hi ha moltes persones que estan darrere de la intel·ligència artificial desenvolupant-la, analitzant dades, fent màrqueting digital. Evidentment s’aniran robotitzant determinats llocs de treball, però necessitarem altres professions que estan darrere de les màquines”, augura Sánchez.
Hi ha un segon recel vinculat a la profusió dels sistemes digitals, i té a veure amb el mal ús de les dades personals. La filtració massiva de Facebook i el cas Cambridge Analytica han atiat el debat sobre la protecció de la nostra identitat digital, sovint subhastada -amb un consentiment automatitzat- al gran basar d’internet. Però, com es compagina la necessitat de protecció amb la puixança imparable del Màrqueting? Difícil: “Una de les posicions que més creixen és la d’expert en ciberseguretat, com protegim les nostres dades dels atacs perpetrats pels hackers. Això contrasta amb la necessitat de poder veure i interpretar aquestes dades, de manera que en una escola com INESDI, amb postgraus de Ciberseguretat i de Màrqueting, vivim en una dualitat permanent”, lamenta Joana Sánchez.
En resum, el mercat del treball en l’entorn digital habita en una tensió permanent que no ha estat decantada, entre altres coses, perquè no convé. La dada invisible és inútil en termes mercantils, però l’exposició total -i subreptícia- dissuadeix la majoria d’usuaris de participar al circuit digital. Al final s’imposa una mena de caos lucratiu que dóna com a resultat una sèrie de posicions noves i molt específiques, funcions que, com dèiem a l’inici, ofereixen sortides nítides en un panorama laboral freqüentment obstruït.
