Faber és un projecte, únic i singular (és la primera residència interdisciplinar de vocació internacional de Catalunya) i està en marxa des del 12 de setembre del 2016: en aquests 18 mesos de funcionament ha organitzat catorze estades temàtiques, ha acollit més d’un centenar de residents i ha celebrat prop de cent activitats a escoles, instituts, universitats i centres culturals de la Garrotxa, i també de ciutats com Barcelona, Girona o Figueres. L’escriptor Francesc Serés, de formació en belles arts, antropologia i humanitats, dirigeix Faber, un projecte ideat pel regidor de cultura d’Olot, Josep Berga, i finançat per l’Ajuntament d’Olot i la Generalitat de Catalunya. Hem parlat amb Francesc Serés a les instal·lacions de Faber, ubicades dins l’hotel Riu Fluvià de la capital de la Garrotxa: «El millor de tot és que va començar a funcionar molt bé des del primer moment i el fet d’estar en un hotel és meravellós, et despreocupes de la intendència i això és infinitament més barat».
Quins són els objectius de Faber?
Oferir un espai de treball idoni als residents perquè puguin desenvolupar el seu projecte professional, propiciar la convivència entre professionals de diferents àmbits per tal de fomentar sinergies entre cultures i països; i el tercer objectiu és posar a disposició de la ciutadania tot aquest talent. Per això, durant el temps de convivència, els residents també col·laboren en activitats adreçades a estudiants, professionals i públic en general.
No ha de ser senzill gestionar i planificar tants projectes?
L’estadi òptim seria concretar entre 8 i 9 projectes a l’any, però realment tenim un problema de gestió. Que hi hagi un excés de feina que t’impedeixi fer-la bé, això és el que estem aprenent a gestionar ara. Hi ha nacionalitats de les quals hem hagut de restringir la participació -com el Canadà o Finlàndia-, ara prioritzem gent de països més llunyans… de l’Àfrica i de Sud-amèrica.
A banda la planificació, hi ha una feina important de producció?
Quan arriba aquesta gent hem de pensar les tasques que ens han proposat per fer, perquè en tingui una bona percepció, però també les institucions de rebuda. Les escoles ens ho demanen molt; conèixer una arquitecta que ve de Malàisia o uns matemàtics que explicaran com fan codi… Tothom vol conèixer aquesta gent. Hi ha qui ha estudiat la vida de Santa Brígida perquè provocava una tempesta molt forta quan hi havia una batalla i així s’aturava: això és cultura de la pau! S’ha de comunicar, s’ha de fer xarxa, fotografia, català i anglès, i una altra cosa, que és la més important, has de dedicar temps de qualitat a cadascú dels residents, és el secret d’un projecte com aquest.
És un projecte pensat només per a Olot?
A Olot hi ha un context cultural que ho propicia, però Faber és un espai de retorn cultural i social. No vam concebre la residència com un espai físic, sinó com el conjunt d’idees, fets i activitats. Volem que sigui un centre de producció. Dels vincles entre residents han de sortir documents, estudis, reculls de documentació i tot d’eines i idees. Volem que l’estada dels residents tingui un impacte positiu sobre estudiants, professionals i ciutadania. I sí, Faber és perfectament clonable a altres llocs com Vic, La Seu o Reus.
Ara hi ha dansa i ja prepareu psicologia…
Léxico és una col·laboració internacional entre artistes de dansa que parlen llengües diferents per crear una nova actuació junts. I ara ja estem treballant de valent en els tallers gratuïts de ‘Innovació pedagògica’ que se celebraran a finals d’abril. Però en la primera estada de 2018, sobre urbanisme, hi havia especialistes provinents de Zimbabwe, Bagdad, els Estats Units, Rússia, el Canadà, Itàlia i Catalunya. Després, hem tingut 17 professionals en una estada sobre feminisme, la més ambiciosa i internacional feta fins ara a la residència. Una de les mesures d’aquest èxit prové de la internacionalització dels qui hi participen. D’aquest èxit també en dóna testimoni un detall que no és anecdòtic: el viatge, des de qualsevol indret cap a la Faber, se’l paga cada resident i un cop aquí només té coberta l’estada.
