Eduardo Mendoza explica que un dia es va veure atrapat a la Rambla. Hi havia una vaga de transport públic i no hi havia manera de trobar un taxi. Estava amb Manuel Vázquez Montalbán, tots dos havien de desplaçar-se a altres punts de la ciutat. Desesperats, van pensar què podien fer. I van tenir clar que només hi havia una sortida: trucar a Carmen Balcells. Des d’una cabina, van parlar amb ella i els hi va dir que no es preocupessin, que pugessin a la cocteleria Boadas a esperar. Quan van arribar, els esperaven les seves begudes preferides i, ja ingerides, va arribar el seu vehicle. És clar, després, Vázquez Montalbán equiparava a l’agent literària amb James Bond, com a agent “amb llicència per matar”, tot i que ell no hagués patit cap contratemps.
Aquestes són algunes de les moltes anècdotes que giren al voltant de la hipnòtica figura de Carmen Balcells (Santa Fe de Segarra, 1930- Barcelona, 2015), l’agent literària que va posar a Barcelona en el mapa de les lletres. L’escriptora Carme Riera va tractar amb ella durant gairebé quaranta anys i acaba d’escriure la seva primera biografia autoritzada, Carmen Balcells, traficant de paraules (Rosa dels Vents, 2022). És per això que segur que tindrà molt material per explicar més historietes com les de Mendoza i Vázquez Montalbán en la nova sessió del cicle The New Barcelona – Moments Estel·lars. No faltarà sens dubte les conegudes llàgrimes de Balcells quan havia acabat de llegir un llibre, una alegria per als escriptors, encara que sobti, ja que era la prova definitiva que li havia agradat.
La sisena sessió de The New Barcelona – Moments Estel·lars, que compta amb la col·laboració de Must Media Group, CASA SEAT i Barcelona Global, se celebrarà el dilluns 7 de novembre a les 18.30 hores a l’auditori de CASA SEAT. Per assistir com a públic i poder formular preguntes al ponent és necessari reservar plaça prèviament. Per aconseguir la teva entrada, fes clic aquí.
La conversa entre Toni Aira i Carme Riera per analitzar el fenomen Balcells i la capitalitat literària de Barcelona serà enregistrada i es podrà recuperar posteriorment en format podcast a Spotify o en format vídeo al nostre canal de Youtube. Teniu ja disponibles els cinc primers capítols de The New Barcelona – Moments Estel·lars, protagonitzats per Juan Antonio Samaranch, Lluís Bassat, Joan Laporta, el tàndem format per Maite Esteve-Joan Oliveras i l’últim amb Pau Relat, celebrat el passat 10 d’octubre.
Riera ha escrit Carmen Balcells, traficant de paraules després d’entrevistar familiars, amics, autors, editors i agents que li han parlat d’un mite inabastable per a la literatura. Més si es té en compte que tot va començar gairebé per casualitat. Als anys 50, Balcells havia estat contractada per l’escriptor Vintila Horia com a corresponsal a Barcelona de l’Agència Literària Acer. Era un treball que feia durant les seves hores extra, ja que la seva principal ocupació era la de secretària del Gremi de Fabricants de Maquinària per a la Producció de Gèneres de Punt. Quan, l’any 1960, Horia va guanyar el Premi Goncourt i va vendre l’agència, Balcells va decidir establir-se pel seu compte en el mateix pis on viu de lloguer i va aconseguir canviar molt aviat el panorama editorial, eliminant els contractes vitalicis i altres clàusules impossibles. Tot això va permetre que els escriptors poguessin començar a viure dels beneficis que generaven les seves obres i va contribuir a impulsar l’etapa d’or que va representar el boom de la literatura llatinoamericana.
Mig segle més tard, va aconseguir representar a sis Premis Nobel de Literatura: Miguel Ángel Asturias, Pablo Neruda, Vicente Aleixandre, Gabriel García Márquez, Camilo José Cela i Mario Vargas Llosa. I la llista d’autors que va donar a conèixer és llarga: Julio Cortázar, Pablo Neruda, Carlos Fuentes, Isabel Allende, Manuel Vázquez Montalbán, Terenci Moix, Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Miguel Delibes, Javier Cercas, Rosa Montero, António Lobo Antunes… Fins a arribar a més de 300. Si una de les figures clau de la seva carrera va ser García Márquez, qui l’anomenava Mamá Grande, no sorprèn que l’Ajuntament de Barcelona hagi decidit dedicar-li una plaça davant de la nova biblioteca dedicada a l’escriptor de Cent anys de solitud.
Carme Riera (Palma, 1948) ha estat una de les escriptores representades per Balcells, amb una llarga bibliografia en català i castellà. La seva primera obra va arribar l’any 1975 amb el llibre de relats Te deix, amor, la mar com a penyora. Poc després, va rebre el Premi Prudenci Bertrana de Novel·la (1980) per Una primavera per a Domenico Guarini; el Premi Anagrama d’Assaig (1988) per La escuela de Barcelona: Barral, Gil de Biedma, Goytisolo: el núcleo poético de la generación de los cincuenta, i el Premi Ramón Llull (1989) per Joc de miralls. També ha rebut el premi Josep Pla (1994), el Nacional de Narrativa i el Joan Crexells i Lletra d’Or (1995) per la seva novel·la Dins el darrer blau, així com el Premi Nacional de Literatura i Crítica Serra d’Or (2001) per Cap al cel obert i el Premi Sant Jordi (2003) per La meitat de l’ànima. L’any 2015, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport la va distingir amb el Premi Nacional de les Lletres.
La primera obra de Riera va arribar l’any 1975 amb el llibre de relats Te deix, amor, la mar com a penyora
Riera compagina la seva faceta d’escriptora amb l’ensenyament. Llicenciada en Filosofia i Lletres i doctora en Filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Riera és catedràtica de Literatura Espanyola des del 1995 en aquesta universitat, on ha ambientat novel·les com Natura quasi morta, la seva primera novel·la del gènere negre. També és directora de la Càtedra José Agustín Goytisolo de la UAB des del 2002. Actualment, és vicepresidenta del Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO), entitat que va presidir entre els anys 2015 i 2019. Així mateix, ocupa la cadira n a la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i ha estat distingida amb la Medalla d’Or de les Illes Balears, el màxim guardó que concedeix el govern autonòmic.
En la nova sessió de The New Barcelona – Moments Estel·lars, Riera també podrà revelar alguns detalls de la seva imminent novel·la, La pau dels somnis feliços (Grup 62). La paz de los sueños felices, en castellà, serà publicada per Bruguera. En aquesta novel·la il·lustrada per Silja Goetz, Riera recupera la figura de la sirena, que ja va aparèixer a La veu de la sirena (2015). Nise és la protagonista del relat, una sirena jove amb ales en comptes de cua de peix que decideix fugir de la seva reclusió i veure món.
