Fa 15 anys, tothom piratejava les pel·lícules i sèries. Era l’època d’eMule i de Series Yonkis, començava a despuntar YouTube per als vídeos i Napster per a la música. Per això, quan els fundadors de Filmin, una plataforma de streaming amb una identitat molt marcada basada en les produccions europees i allunyada dels títols més comercials, van decidir crear un model de distribució per Internet i de pagament, tothom els hi deia que s’equivocaven i que apostaven per un model de negoci sense futur, a més de xocar amb el rebuig de les sales de cinema. “Sempre ens havíem plantejat com anava a ser la distribució del futur. Havíem distribuït cinema en VHS, DVD, Blu-ray… i estàvem convençuts que el següent pas seria Internet. Un bon dia ens vam decidir a llançar el projecte pensant que l’oportunitat passava per ser els primers: havíem de començar ja o després seria massa gran el mercat o els grans monstres de la distribució haurien pres posició”, recorda Juan Carlos Tous, un dels socis fundadors i conseller delegat de la companyia, en una entrevista amb The New Barcelona Post.
Tot es va començar a perfilar als despatxos de Cameo Media, distribuïdora de cinema independent fundada per Tous a Barcelona l’any 2003. Aquí també hi treballava Jaume Ripoll, un altre dels fundadors de Filmin. Tots dos mantenien una bona relació amb José Antonio de Lluna, el tercer en discòrdia, amb qui havien coincidit en la també distribuïdora de cinema independent Manga Films. “Vam començar sense coneixements de tecnologia més enllà dels que teníem com a usuaris. Però sí que coneixíem molt al consumidor i teníem una experiència de molts anys en la distribució en suport físic, cosa que ens donava un cert avantatge sobre què fer o com orientar-nos malgrat que el model de negoci no estava clar”, continua Tous.
Amb el suport dels socis de Cameo Media, Filmin va començar a caminar. “Va ser el nostre padrí. Va ser qui ens va proporcionar la primera ajuda i ens va deixar el local, ens va donar l’Internet, ens pagava els rebuts i el lloguer”, reconeix el directiu. No van ser fàcils els primers anys, amb diversos canvis d’opinió sobre quin era el model de negoci més adequat. “Va ser prova i error. Vam acabar apostant per l’streaming i vam desenvolupar la nostra primera aplicació per a tauletes, convertint-nos en els primers d’Europa a fer-ho”, assenyala. També van ser els primers a llançar la primera subscripció digital de contingut audiovisual a Espanya. Però la tecnologia costava: “Cada nit havíem d’estar pendents i fer guàrdies a Twitter per a quan se’ns queixaven els usuaris que havia caigut la plataforma”.
Cada any semblava que anava a ser l’últim, amb episodis crítics en els quals no hi havia diners per pagar els sous. “No hi havia mercat, estava tot per inventar. No teníem finançament i, quan l’anàvem a buscar, no donaven credibilitat al model, tot i que sembli increïble ara. Va haver-hi moments, no de pànic, però sí molt difícils en els quals no vèiem la viabilitat de l’empresa”, remarca el conseller delegat, “però continuàvem defensant que, en el moment que hi hagués una àmplia disponibilitat de continguts a un preu just i amb una bona tecnologia darrere, la gent deixaria de piratejar i estaria disposada a pagar per tenir cinema a casa, de la mateixa manera que pagava per anar a un videoclub o comprava un DVD”.
Entre tantes dificultats, hi havia moments de sort, amb la casualitat jugant a favor. Un diumenge, llegint la premsa, Tous es va trobar amb una entrevista de Paco León en la qual deia que volia canviar el model de distribució amb la primera pel·lícula que dirigia i escrivia, Carmina o revienta (2012). L’endemà, el fundador de Filmin es va trobar amb ell a un restaurant: “No el coneixia de res. Em vaig presentar a la seva taula i li vaig dir: “Vinc a parlar sobre com distribuir la teva pel·lícula”. Van acabar dinant junts i van aconseguir que la pel·lícula es convertís en la primera d’Espanya que s’estrenava de manera massiva a tots els canals, en cinemes i DVD, però també a Filmin.
A poc a poc s’anava obrint el camí. “Sempre ha passat el mateix. Quan va començar el VHS, tot era pirata. Després, es va convertir en un mercat ordenat i legal, i la pirateria va passar a ser residual. Amb el món online va passar el mateix”, reflexiona Tous. A més, amb el consum il·legal per Internet i un bon desplegament de fibra, els usuaris es van acostumar a veure pel·lícules i sèries a l’ordinador, la qual cosa, irònicament, va acabar beneficiant també a les plataformes de streaming que van anar naixent.
El punt d’inflexió va arribar quan Netflix va desembarcar a Espanya. Era l’any 2015 i la pirateria continuava sent un problema. La plataforma nord-americana ja estava disponible als Estats Units quan es va crear Filmin, però va trigar anys a arribar aquí. “Quan va aparèixer Netflix, tothom en deia que ens anaven a fer fora del mercat. Però nosaltres volíem que vinguessin com més aviat millor. Ells anaven a ser els que farien el mercat i, amb el seu gran múscul financer, invertirien en campanyes imaginatives de promoció que farien que la gent conegués que es podia veure cinema a través d’Internet de manera fàcil. Llavors, seria quan trobarien que hi havia una altra plataforma que es deia Filmin. I així va ser. Va venir Netflix i el mercat va fer el boom, i nosaltres al costat”, explica Tous. Dos anys després, Filmin va començar a registrar beneficis. “Fins a l’any 2017, vam anar amb la llengua fora”, resumeix.
A l’arribada de Netflix, i posteriorment d’altres plataformes com HBO, Amazon Prime i Disney+, se li va sumar la pandèmia, que va disparar el consum de continguts digitals. Van créixer les subscripcions —xifra que la companyia, com la resta dels seus competidors, no comunica—, les pel·lícules que consumia cada usuari i també els costos per mantenir la plataforma de streaming. L’any 2020, l’empresa va registrar una facturació de 13,6 milions d’euros i uns beneficis d’1,5 milions d’euros.
A l’arribada de Netflix, i posteriorment d’altres plataformes com HBO, Amazon Prime i Disney+, se li va sumar la pandèmia, que va disparar el consum de continguts digitals
En l’exercici de la covid, l’empresa va reforçar la seva estructura donant entrada a la societat gestora de fons de capital de risc Nazca Capital com a accionista majoritari, amb l’objectiu de créixer a Espanya i Portugal, els dos mercats on opera, ampliar el catàleg —format per més de 15.000 títols— i continuar millorant la tecnologia. També es va incorporar la gestora de capital de risc Seaya Ventures. La resta dels socis són Avalon, El Deseo, Golem Distribución, Tornasol Film i Wanda Visión. Entre els projectes d’aquesta nova etapa, va haver-hi la producció de la seva primera sèrie, Doctor Portuondo. Després de la psicoanàlisi de Carlo Padial, va venir el primer documental original, El falsificador, sobre la figura de l’artista català Oswald Aulestia, un dels majors falsificadors d’art del món. En breu, completarà la llista Autodefensa, amb Belén Barenys, la corista de Rigoberta Bandini, com una de les creadores.
Ara, des de les oficines del carrer Plató —primer van estar ubicades al carrer Calvet—, Tous sent “orgull i satisfacció” d’haver acabat demostrant que la idea impopular que van tenir fa 15 anys era l’encertada. Els números ho confirmen: els ingressos no paren de pujar i es van situar en 21 milions d’euros el 2021, creixement que replica la plantilla, formada per 65 treballadors.
