Rosario Villajos (Còrdova, 1978) ha guanyat per unanimitat el 65 Premi Biblioteca Breve amb La educación física, una novel·la protagonitzada per la Catalina, una adolescent que castiga el seu cos i comença a descobrir el desig femení, sense aconseguir que la vergonya, el rancor i la culpa l’abandonin. El jurat, format per Pilar Eusamio, Pere Gimferrer, Inés Martín Rodrigo, Elena Ramírez i Isaac Rosa, ha valorat la presència “d’una veu narrativa que explora la seva pròpia identitat a través del cos i que, fent-ho, recull el sentit d’una generació i el converteix en una experiència alhora única i universal”. El guardó el convoca l’editorial Seix Barral i està dotat amb 30.000 euros.
“L’escriptura és la meva casa, la meva pau, el meu assossec i la meva manera de riure i plorar quan no puc ni riure ni plorar”, ha declarat l’autora aquest dilluns en el lliurament del guardó orgullosament emocionada, encara més quan l’actriu Vicky Luengo ha llegit les primeres pàgines de la seva novel·la, sense deixar escapar l’oportunitat de gravar-la amb el mòbil. “Es podria titular el rancor, el rancor a mi mateixa”, ha continuat, reconeixent que ha sortit més lleugera després d’acabar l’escriptura de la novel·la perquè ha pogut cridar una cosa que portava dins, “jo no soc la Catalina, però la novel·la parteix d’un sentiment autobiogràfic”.
La educación física transcorre als noranta, amb les nenes d’Alcàsser i Laura Palmer de fons. La història succeeix durant les quatre hores d’una tarda d’agost que la protagonista fa autoestop, després de patir un conflicte amb el pare d’una amiga, preocupada per tot allò dolent que li pot passar, però encara més atemorida pel càstig que rebrà si no arriba aviat a casa. “Està ambientada en els anys 90, però està parlant d’avui mateix”, ha valorat Isaac Rosa, el guanyador del Premi Biblioteca Breve de l’any passat amb Lugar seguro. De les poques coses que han canviat, remarca l’autora, és que ara històries com aquesta, sobre dones i explicades per dones, es publiquen i guanyen premis: “El consentiment porta sobre de la taula des de fa molt temps, volia explicar d’on venim”.
El cos de la Catalina i els múltiples canvis que està vivint són presents ja des de la portada amb una faixa com a símbol de la pressió estètica que pateixen les dones. “Resumeix perfectament tota la novel·la. No només és una peça física, és una cotilla emocional”, ha sostingut Villajos, remarcant que la que surt a la portada es pot trobar a El Corte Inglés, “la protagonista l’utilitza i també la seva mare, la vol protegir mitjançant una cosa que és tan difícil de posar i treure”.
Per a Inés Martín Rodrigo, el cos femení està molt present, amb una Catalina jove que comença a conèixer els seus desitjos sexuals: “Veu que existeix una cosa anomenada desig femení, malgrat que ens hagin ensenyat a reprimir-lo, fins i tot, ens puguem sentir culpables. Gràcies a aquesta novel·la sentim, deixem la culpa de banda i aprenem”.
Una protagonista que Elena Ramírez, directora editorial de Seix Barral, creu que es podrà convertir en el referent juvenil per a moltes adolescents, sempre acostumades a llegir les històries d’ells i a haver d’entendre’s a través dels seus esquemes. “La Catalina és equivalent a l’Andrea de Nada de Carmen Laforet: la seva veu mostra un malestar idèntic, envoltada d’un entorn incòmode on no se sent a gust, mentre retrata el temps i l’època que està vivint”.
El llibre es publicarà el pròxim 8 de març, una casualitat. En aquesta edició, el guardó ha rebut un total de 702 manuscrits, amb un protagonisme especial de l’autoficció, les trames policíaques i les sagues familiars. Espanya és el país des d’on més novel·les s’envien, més de la meitat i amb Madrid sent la comunitat que més participa.
