En poques situacions, o en gairebé cap, un es podria imaginar mirant un quadre amb el cap boca avall i descalç. Probablement, no es tracta de la postura més bona per apreciar els traços de l’artista i intentar desxifrar el missatge que volia transmetre. Però, si un està fent ioga, pot ser que el diagnòstic canviï. La Fundació Joan Miró ha volgut que els seus llenços dialoguin amb una pràctica caracteritzada per ser física, mental i, sobretot, espiritual, com l’artista barceloní. “Flueix molt bé, és un vincle natural amb Miró”, explica Laura Rodríguez, organitzadora del primer cicle de ioga al museu. Els típics oms envaeixen les sales, plenes d’estoretes i cantimplores i amb les vambes a la paret, pronunciats per un nou perfil d’espectador artístic, vestit amb roba còmoda i mitjons.
La Fundació Miró ha volgut així obrir-se a nous públics demostrant que un museu no és una caixa hermètica on hi ha quadres que esperen a ser admirats, un dels mantres que vol destronar el seu director, Marko Daniel. Les obres es poden sentir d’una manera diferent, estirant-se, tombant-se, fins i tot suant.
A més, de la proximitat que Miró potser no va imaginar que podia tenir amb el ioga, l’activitat proposada per la seva fundació no és molt habitual en els museus locals. Els organitzadors expliquen que es fan en alguns llunyans com el Museum of Modern Art (MoMA) i el Metropolitan Museum of Art (MET), tots dos a Nova York, però no coneixen una alternativa més pròxima.
El cicle, format per 16 sessions que van començar el novembre i s’allarguen fins a aquest febrer, l’han dissenyat juntament amb la supervisió de Supernova, amb professors de diferents disciplines, des del popular i mediàtic ioga vinyasa fins a d’altres menys coneguts com el kirtan o l’iyengar. Fins i tot, s’han programat sessions de ioga sensible al trauma. S’ha volgut així arribar a diferents practicants i donar un al·licient per pujar la muntanya de Montjuïc, més enllà de posar-se de cap per avall envoltat de quadres. De moment, amb molta audiència cada dia, sembla que han convençut a molts. Les classes, que comencen a les 18 hores i duren una hora i mitja, tenen un cost de 12 euros per sessió, amb un preu rebaixat per als Amics de la Fundació Joan Miró.
Abans d’entrar en matèria, s’explica un quadre de Miró, escollit segons la varietat de ioga que es practiqui. Si toca ioga iyengar, es comença amb una de les seves primeres obres, Mont-roig, l’església i el poble, tenint en compte que és una molt detallista, com la varietat de ioga en qüestió, que busca la precisió en les postures, asanas per als més assidus.
I també és molt terrenal, ancorant bé els peus a terra, prenent consciència de tots els dits que tenen i intentant que tots tinguin la mateixa força. Precisament, el quadre triat part del paisatge vital del pintor, amb molt terra, amb arrels i arbres que després caldrà intentar imitar a la classe. També es poden entendre els diferents estats del ioga, del físic, el camp, a l’espiritual, l’església.
Una vegada entès el concepte, toca posar-lo en pràctica. Des del terra, prenent consciència de la importància dels suports, per anar pujant, fins a atrevir-se amb asanas d’equilibrista. Al final, cal posar-se boca avall i mirar Personatge davant el sol, L’or de l’atzur, L’esperança del condemnat a mort I, II, III o Pagès català al clar de lluna des d’una nova òptica, sense desconcentrar-se i sense caure’s, a més d’anar notant com cada vegada pesen més els braços i les cames. Vist des de fora, sembla que els yoguis es creguin estrelles de Miró amb les seves postures impossibles.
