L’Ajuntament de Barcelona omplirà d’activitat tres naus buides, que sumen 6.800 metres quadrats i estan ubicades a les antigues zones industrials del Besòs i el 22@, de la mà d’operadors privats. Mitjançant la col·laboració publicoprivada, es potenciaran sectors de la nova economia, com la innovació urbana, les indústries creatives i l’economia circular, amb l’objectiu de fomentar la innovació i crear noves empreses i ocupació de qualitat. A través d’un procés de concurrència pública que va començar l’any passat, els agents seleccionats han estat l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), la corporació Mondragón i la UTE formada per Ingenia Cultura, Lavinia i Arsmediatech. “Hem apostat per empreses solvents i amb trajectòria que poden garantir no només la viabilitat econòmica sinó la sostenibilitat de tot el projecte”, sosté Fèlix Ortega, el director general de Barcelon Activa.
L’administració cedirà els espais a les empreses seleccionades, que els hauran de dinamitzar. Es tracta del mateix mecanisme que es va fer servir per impulsar el campus de programació 42 Barcelona de la mà de Telefònica o Ca L’Alier, on es van instal·lar la fundació BIT Habitat i la multinacional Cisco, qui ampliarà la seva aposta per la capital catalana ubicant a l’antiga fàbrica el seu primer centre europeu de disseny de xips. “Ara ho tornem a fer i ho fem a una escala més important”, defensa la tinent d’alcalde Laia Bonet.
La posada en marxa dels nous pols d’activitat econòmica suposarà una inversió estimada al voltant dels deu milions d’euros, xifra que variarà segons l’aportació que facin els operadors privats. Per ara, la inversió municipal ha estat de 7,05 milions d’euros. Amb tot, les tres naus s’espera que tinguin impacte en 250 pimes i startups a través de programes d’incubació, acceleració i finançament. També es calcula que permetran formar més de 1.000 alumnes l’any en temes d’innovació i tecnologia, i arribar a 4.500 ciutadans en accions divulgatives.
La primera pota d’aquesta iniciativa que entrarà en funcionament serà la ubicada a una de les naus de Palo Alto, on Ingenia Cultura, Lavinia i Arsmediatech hi fomentaran les indústries creatives. Estarà centrada en la creació d’experiències immersives, realitat virtual i augmentada, animació i 3D, que s’aplicaran a la cultura, la comunicació, els videojocs, l’oci i l’educació. Amb una superfície de 2.100 metres quadrats, l’Ajuntament hi ha invertit 5,5 milions d’euros. S’hi estan fent obres i es preveu que finalitzin a finals d’any. La UTE guanyadora té una concessió de deu anys, ampliable amb cinc.
Després vindrà la nau que ocuparà la universitat cooperativa basca Mondragon Unibertsitatea —membre de la Corporación Mondragon—, prevista per a finals de 2024, on s’acolliran startups i corporacions centrades en crear solucions d’economia circular i digitalització de pimes, a més d’oferir formació. Ubicada al carrer Ciutat d’Asunción, a Sant Andreu, la nau té una superfície de més de 3.300 metres quadrats i s’hi inclouran espais de coworking, de reunions i d’assessoria i consultoria. El consistori va comprar la nau fa un any per 3,2 milions d’euros i atorgarà una subvenció d’un milió d’euros a Mondragón, qui té el dret de superfície per 25 anys, amb possibilitat d’una pròrroga de 15.
La nau de la IAAC, propietat de l’Ajuntament, serà l’última a posar-se en marxa, cap a finals de 2024. Amb una superfície de més de 1.500 metres quadrats, l’espai es troba al carrer d’Àvila, al Poblenou. Amb la col·laboració del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Tech Barcelona i Barcelona Global, s’hi faran programes de formació i hi haurà laboratoris d’experimentació, així com s’incubaran startups i es treballarà en programes de fabricació digital, transició energètica, edificis sostenibles, nanomaterials, big data urbana, sensors de codi obert o mobilitat intel·ligent. El nou hub urbantech vol aprofitar iniciatives com la nova Bauhaus Europea i la capitalitat barcelonina de l’Arquitectura l’any 2026. Amb una concessió de 25 anys, ampliable amb 15 més, l’administració local els hi ha concedit una subvenció de 550.000 euros. En aquest cas com en el de Mondragón, les ajudes públiques representen un 30% de les inversions que s’hauran de fer, encara per definir.
