Die Schöne Müllerin és un dels cicles de Lieder més bells mai compostos, amb una homogeneïtat lírica i narrativa comparable només al Winterreise del mateix creador, Franz Schubert. El primer podrà escoltar-se al Palau de la Música Catalana el dia 15

de març, amb la interpretació del conegut tenor Christoph Prégardien, que els organitzadors destaquen per la seva "tècnica vocal impecable, una musicalitat intel·ligent i la capacitat d'arribar al cor del públic". Amb poemes de Wilhelm Müller, suposa un recorregut per emocions vinculades a l'experiència amorosa, amb la gens improbable possibilitat del desamor. S'hi narra una gamma àmplia i contrastada, sentiments d'"il·lusió, alegria, esperança, enveja, tristesa, ràbia, desesperació i resignació" que dialoguen amb la naturalesa i els elements exteriors, en perfecte contrapunt o reflex dels estats d'ànim interns. El tenor comptarà amb la complicitat de Roger Vignoles, pianista que ha actuat amb cantants de l'alçada d'Anne Sofie von Otter o Thomas Hampson. La setmana següent, el dramàtic "viatge d'hivern" que Franz Schubert va compondre inspirat pels textos de l'homònim cicle de poesia, obra de Wilhelm Müller, rebrà un tractament especial, tant per l'emplaçament de la seva celebració -en l'Antic centre penitenciari La Model, els dies 23, 24 i 25 de març- com per la intervenció del pintor i escultor Antonio López. "L'artista, amb uns codis molt personals –expliquen des del Liceu– retrata el pas del temps, l'ésser humà i el seu entorn, les natures mortes, la infància, etc. des dels seus inicis. En el món ple de ferides que planteja el Winterreise, Antonio López posarà en diàleg la seva obra amb la música de Schubert". Les desventures de l'amant errant en un mar de gel seran cantades pel tenor Benjamin Apl, amb acompanyament al piano de James Baillieu. "Antonio López, tot reflexionant al voltant de la solitud i l’autoaïllament, posarà veu al viatger errant i els seus traumes, anhels, esperances i pors. Un món interior devastat per l’infortuni, la desgràcia i la fatalitat. Un cor que únicament batega per fugir d’una comunitat que l’oprimeix".

Fins al 26 de març el Teatre Lliure es pot veure l'obra de teatre que Arthur Milller va fer pública el 1947 sota el títol d'All My Sons. La sala Fabià Puigserver de la seu de Montjuïc acull una versió adaptada i dirigida per David Selvas.

Una tragèdia contemporània que els organitzadors descriuen com "una crítica a la societat nord-americana de postguerra i al mercantilisme capitalista. I una reivindicació del valor de la joventut i dels seus ideals en la lluita per una societat més justa". La trama s'inspira en una obra d’Henrik Ibsen -L'ànec salvatge- encara que el context que recrea Miller és completament diferent: Joe Keller (Jordi Bosch) i Steve Deever són dos antics socis d'una fàbrica de peces d'avions que durant la Segona Guerra Mundial va provocar la mort de molts joves soldats en subministrar peces defectuoses. La sort els va resultar dispar, ja que si bé Deever va ser empresonat, Keller, en canvi, no va passar per la reclusió i fins i tot va poder amassar una fortuna considerable. Traslladant el conflicte no resolt a la generació següent, els seus fills carregaran, a causa de l'amor, amb les conseqüències d'aquella injustícia. A més dels actors esmentats, intervindran figures de la interpretació tan reconegudes com Emma Vilarasau, al paper de Kate Keller; Claudia Benito, al d'Anne Deever; Quim Àvila, al de George Deever, o Eduardo Lloveras al de Chris Keller.

LLEGIR MÉS

Últimes setmanes per visitar l'exposició retrospectiva que dedica el Museu Nacional d'Art de Catalunya a l'obra del polifacètic Feliu Elías (1878-1948), amb un títol que no

només capta l'atenció del potencial visitant per la rotunditat dels seus termes, sinó que pretén traslladar amb vehemència indissimulada el compromís mantingut per l'artista al llarg de la seva polièdrica producció. En ella "conviuen l'Elías pintor, el caricaturista Apa, l'historiador i crític d'art Joan Sacs i, fins i tot, el ‘Dimoni verd’, un altre dels seus àlies quan signa articles sobre tècnica i oficis de la pintura". L'exposició recorre diferents facetes d'aquest creador al fil del seu periple biogràfic i dels molts viatges -alguns forçats, en forma d'exili- que va fer al llarg de la seva vida. Es plantegen així mateix algunes de les controvèrsies que va suscitar i -recorden els organitzadors- "les col·lisions entre el crític Joan Sacs i l'avantguarda". Per descomptat, es podran veure alguns dels seus llenços més interessants, que mostren aquell èmfasi per revelar detalls de la realitat no vistos o no processats a consciència, fins que són representats. Al costat d'aquestes obres, s'exhibeixen alguns dels objectes "que formaven part de la col·lecció de l'artista" -vidres, ceràmiques, objectes orientals, entre d'altres- i que sovint representava a les seves obres.

En paral·lel a la imponent mostra dedicada a la fotògrafa alemanya Ilse Bing, que vam recomanar a l'Agenda Cultural de Febrer, aquest mes -i fins al 14 maig- es podrà descobrir al centre Kbr de la Fundació Mapfre el projecte fotogràfic Image Cities

de la fotògrafa russoamericana Anastasia Samoylova, guanyadora de la primera edició del KBr Photo Award (engegat per Fundació MAPFRE, amb caràcter biennal, el 2021). Els organitzadors de l'esdeveniment expliquen que "Images Cities és un treball exhaustiu i conscienciós, desplegat en diverses localitzacions, al voltant de la integració de la fotografia i de la imatge a l'entorn urbà. Samoylova renova la visió i el llenguatge de la fotografia documental en un procés de treball que ella defensa com a artesanal: les fotografies se superposen les unes a les altres creant collages dels quals la figura humana està gairebé sempre absent i, si apareix, ho fa a una escala mínima davant de la grandesa dels edificis i els anuncis publicitaris". La fascinant composició de les imatges de l'exposició comissariada per Victòria del Val, amb diferents plànols dins de les mateixes fotografies -que interactuen i dialoguen eloqüentment- alhora "expressen les ambivalències i contradiccions del paisatge urbà actual: mentre les ciutats intenten promoure la individualitat, els seus espais avancen cap a un escenari genèric on la configuració específica de cada urbs perd la seva singularitat en una arquitectura anònima d'acer i vidre"