[dropcap letter=”E”]
l periodista Jordi Évole ha expressat alguna vegada la paradoxal dificultat d’entrevistar algú a qui s’admira. Coincideixo amb ell. Les converses mancades d’esperit crític no tenen gens d’interès. Tenint en compte que comparteixo i espero amb gran expectació els seus serens i directes articles setmanals a La Vanguardia, arribo a la trobada amb Xavier Marcet havent tuitejat molts dels passatges del seu últim llibre Esquivar la mediocridad (Plataforma Editorial): sembla que ja res m’hagi de sorprendre d’ell. Res més lluny de la realitat. En menys d’una hora, he pogut constatar que es pot repensar fins i tot allò sobre el qual s’està d’acord. I és que, tal com destaca Henry Chesbrough, professor a la UC Berkeley-Haas School of Business i a ESADE Business School, Marcet és un home lúcid que té “una ment curiosa i atenta que ajuda a donar llum a patrons més profunds, sovint ocults sota les distraccions i la vida diària dels negocis”.
La carrera professional de Marcet, defensor de l’autenticitat i el talent líquid en les organitzacions, és fruit d’aquesta curiositat innata, que l’ha dut a convertir-se, gairebé de forma natural, en startuper fregant els seixanta. Expert en innovació, Marcet li va proposar a Anxo Armada, professional amb experiència prèvia posant en marxa startups, desenvolupar un producte que a través de les dades servís de pont entre el món de la tecnologia i el management. Van decidir crear 8wires, un espai d’innovació tecnològica on es poguessin covar i desenvolupar productes digitals basats en big data. Aquest hub de talent tecnològic en pocs mesos ha desenvolupat projectes intensius en coneixement com LiveCities, una plataforma d’innovació oberta mitjançant crowdsourcing, Worksbot, un assistent virtual que guia els treballadors d’una empresa a executar processos i contestar preguntes, i Security All, 1 tallafocs intel·ligent per protegir dispositius en cases i petites empreses.
Aquesta capacitat, com ell mateix assenyala, per a “desaprendre”, a més de la seva pròpia experiència, li ha permès convertir-se en un dels millors ambaixadors de la transformació digital. Marcet ha desenvolupat consultories internacionals en més de 20 països d’Europa i Amèrica, en empreses com HP, Sony, Arauco, Grup Suez, Repsol, Banc de Sabadell o Seat. Presideix Lead to Change, xarxa d’empreses dedicades a la consultoria en estratègia i innovació, fundador de la Barcelona Drucker Society i imparteix nombroses conferències a l’any sobre temes d’innovació i emprenedoria. La seva fórmula és, a priori, senzilla: “quan algú té o vol liderar la transformació digital d’una organització, el primer que ha de fer és transformar-se ell mateix”. Per no caure en la frustració, “l’equilibri és anar del nostre client a la tecnologia i de la nostra cultura cap a la tecnologia. Imposar tecnologia sense pensar en el client i sense transformar la nostra cultura empresarial resulta un malbaratament inútil de recursos. La complexitat es gestiona no augmentant-la”, adverteix.
Malgrat les seves categòriques afirmacions, Marcet empatitza de forma especial amb les organitzacions que tenen dificultats per adaptar-se als nous temps. De fet, considera que “és més difícil transformar una organització consolidada que crear una startup d’èxit (que també ho és)”. Per això, recomana deixar de viure d’èxits passats i parar-se a reflexionar, a fer-se preguntes i a desaprendre: “no ens basem només en els històrics, sinó que reflexionem sobre el que està canviant. Viure dels èxits del passat constitueix una ortodòxia difícil de transformar. Cal alliberar-se dels èxits del passat per poder desaprendre”.
On és la clau per a això? En la tecnologia? No, la clau, segueix estant en les persones. “El canvi ha de venir a través dels nostres clients i dels professionals que tenim a dins. Transformar persones és el més difícil. Cal construir una proposta de valor”, conclou Marcet. També en transformació digital, encara que sembli que la tecnologia se’ns en va de les mans o escapa a la nostra comprensió, les persones tenim la clau de l’èxit.
