Aquesta setmana la premsa noticiava dues dades infernals relacionades amb els infants i la lectura. Primer sabíem que, segons xifres de l’últim estudi internacional de comprensió lectora (PIRLS), a Espanya els lectors més novells han perdut fins a set punts en aquest àmbit durant el darrer lustre. La decaiguda és compartida per d’altres països de l’UE i l’OCDE, i sovint excusada en l’impacte de la pandèmia pel que fa el tancament de moltes escoles; però en el nostre cas resulta encara més preocupant, car el nivell de comprensió ja se situava força per sota la mitjana europea. Coneixíem també un estudi del Departament d’Educació que constatava que un de cada tres alumnes de quart d’ESO assegura veure llegir només un llibre als seus familiars un cop l’any. Aquestes tragèdies no han ocupat gaire portades o, en cas de fer-ho, no han provocat cap mena de discussió pública rellevant.
Aquest no és un article que vulgui criminalitzar els infants (que al capdavall aprenen els seus hàbits dels adults; també els de lectura) ni comprar l’argument tecnofòbic segons el qual la ignorància planetària és culpa de mr. Apple. Ara no cal esprintar a la recerca de responsables, sinó buscar solucions de forma urgent. És evident que l’omnipresència de les pantalles ha provocat una sobreinformació intoxicant i un ensopiment dels nostres cervells. També que, comparat amb dècades ben recents, l’alfabetització mundial comporta que la lectura sumi cada vegada més milions de ciutadans. Però això no treu gravetat al fet que fins a un 25% dels nostres alumnes de quart de primària tinguin greus problemes de comprensió i que, com us pot certificar qualsevol professor universitari, els joves comencin a cursar una llicenciatura amb una cultura llibresca mínima.
Si la realitat del tema és preocupant, ho és encara més que les nefastes dades de comprensió lectora no tinguin l’honor d’ésser mai subratllades per una classe política cada dia més inculta i que, al seu torn, trobar alguna referència a la lectura (o fins i tot a l’educació!) en una campanya electoral com la present sigui una cosa de ciència ficció. Servidor va créixer en una cultura molt perfectible (que feia empassar llibres com el Quixot o Mirall Trencat a alumnes que no podien digerir obres d’una aital complexitat), però on no haver llegit certs volums produïa si més no un pèl de vergonya. Avui la no-lectura es reafirma fins i tot com una font d’orgull i els infants viuen molt més pendents d’un món d’imatges híper-veloç que els converteix en autèntics addictes a la novetat contínua. Si no pal·liem aquesta desgràcia, ajudant els nostres futurs lectors, això del paper té un futur magre.
Es pot viure perfectament, i tenir una carrera pròspera en qualsevol àmbit, sense haver-se cruspit La Muntanya màgica? Sí i recontrasí. La lectura no és una playlist per la qual s’hagi de passar obligatòriament, però sí que resulta el fonament de la nostra capacitat discursiva i la base de l’acte racional. Llegir sobre el paper (les pantalles, ho demostra la neurociència, ens anestesien) o escriure sobre un full és un acte d’alentiment del temps necessari, és un fenomen únic per mesclar la nostra veu amb la d’un autor imaginari que ens parla a través dels fantasmes del passat. Llegir no et fa millor, estimat infant, però et dona moltes possibilitats per ser-ho (o, si més no, per patir això tan feixuc de la vida amb unes paraules que facin més sentit que una simple piulada). Si deixem els nanos sense accés als llibres, els estem escapçant un dels plaers més grans que ens regala la vida.
Si deixem els nanos sense accés als llibres, els estem escapçant un dels plaers més grans que ens regala la vida
Mentre els nostres responsables basen la política cultural en mandangues com ara regalar entrades de cine als padrins o fomentar la festa major de torn, la lectura recula entre els nostres infants a una velocitat que fa témer el pitjor. També entre els mestres, que ja fan prou tenint endreçades unes aules d’orígens culturals mega-diversos i amb nanos afectats de problemes mentals quasi inconeguts… com per asseure’ls a llegir Plató. Hauríem d’ajudar-los, i qui sap si també hi col·laboraríem els mitjans, només amb una cosa tan senzilla com dedicar un 10% de les hores espantoses que dediquem a l’esport a la lectura (ho escriu un soci del Barça). No podem continuar amb aquesta sagnia, si no volem que els nap-bufs entrin a l’adolescència amb un virus tremebund, molt pitjor que la Covid, que s’anomena manca de criteri. El futur ens farà pagar caríssima tanta desídia amb els infants.
Governs, administracions, reaccioneu. I, ja que hi som, prediqueu amb l’exemple. Perquè si hem de guiar-nos per la qualitat del vostre verb, poca lectura deveu tenir als ulls. Quina creu.
