La Fundació Catalunya La Pedrera fa anys que està vinculada a la música. El cicle Talents Jazz a la Pedrera no és una sorpresa, és un encert fruit de l’observació i la maduresa de l’experiència acumulada. Tocar en el terrat de tan emblemàtic edifici és dur la cultura de club a un altre nivell. És una mena de pas intermedi entre la cava de jazz i els certàmens de mig format que se celebren en els mesos estivals de llarg a llarg del territori. Així es va percebre amb l’actuació de la Barcelona Art Orchestra (BAO).
La BAO és una iniciativa de Lluís Vidal i Néstor Giménez que van exercir, al llarg de la sessió, de directors i pianistes; més l’ubic Lluc Casares, al saxo, i Joan Vidal, a la bateria. L’agrupació es va presentar amb una formació de deu músics per a disseccionar el projecte Talent Legacy, un homenatge a figures prominents del Taller de Músics. En aquesta ocasió, dedicat al guitarrista Siguin Levitt (1955-2002), que va viure a Barcelona i va avenir-se amb el Taller de Músics.
Levitt va gravar poc, però això no ha estat obstacle perquè l’harmoniós talent de la mini big band superés l’escrutini de la magnífica arquitectura d’Antoni Gaudí i a l’harmoniosa escultura de Jaume Plensa —de qui s’exhibeix una àmplia col·lecció de peces dins l’edifici—, com dels presents, dispersos per l’ondulant terrassa i, majoritàriament, atents allò que esdevenia en una tarima inexistent, mentre la ciutat s’acomiadava de la tarda i acollia el crepuscle.
Sortejar els desnivells del mirador, pujar i baixar esglaons, allunyar-se dels instruments i escoltar la música que s’acompanya d’una suau brisa és d’agrair. Observar com les notes es llancen amb parsimònia i sense por per l’ull de l’escala. Arribar a la planta baixa i sentir que la melodia que llisca des de l’obertura situada en el centre de la terrassa —sis, set pisos més amunt, segons es miri— és una delícia fins que la nit engoleix a l’audiòfil. Però això, passarà més tard.
Tant amb la música del nord-americà, com amb les peces originals, els participants van construir un edifici sonor contemporani. Des d’un jazz àgil, dinàmic, amb traços poètics i unes certes atmosferes cinemàtiques en la veu de Clara Bosch, sostingut per la percussió de Joan Vidal, la guitarra tranquil·la i sedosa de Rai Paz, que avançada la sessió va deixar pas a un vibrant Vicent Solsona. Més Lluís Vidal, al piano elèctric, prestigiós músic i reconegut docent.
En la seva condició d’arranjadors, Vidal i Giménez presentaran una elegant Mr. Henderson i una emotiva November Song, respectivament. Abans, l’orquestra va interpretar la subtil Tenochtitlan, en aquesta ocasió, amb arranjaments de Casares. Levitt va assaborir tres triomfs de la seva obra. Tanmateix, els temes originals presentats, van mostrar les seves respectives textures i modulacions sonores. A destacar Las grandes alamedas, de Jofre Fité. L’orquestra, que es projecta des de la seva cohesió rítmica, accentua la manera d’expressar-se, gens rígida, es completa amb Guillem Payaró, flauta; Jason Perera Westerdale, violí; Nil Martí, saxo alt; Javier Sánchez Rojo, saxo tenor i clarinet; Tomeu Estelrich, trompeta, i Sergio Cañizares, contrabaix.
Tant amb la música del nord-americà, com amb les peces originals, els participants van construir un edifici sonor contemporani
La impressió que deixa la BOA és la d’un projecte sòlid, que desprèn imaginació, amb una mirada al passat, però amb una mentalitat actual que mereix atenció. No és casualitat que un dels millors àlbums, editats en 2022, Ragtime, —Premi Alícia 2023 a l’autoria—, ho signi aquesta formació pel segell UnderPool. Aquest petit segell és un miracle, tant real com insòlit del panorama jazzístic català, amb un catàleg que supera les 50 referències, mereix un sincer i sostingut aplaudiment i tota la projecció i visibilitat possibles.
La Fundació Catalunya La Pedrera estableix sinergies amb entitats com el Conservatori del Liceu, l’ESMUC i el Taller de Músics, l’objectiu del qual és l’exposició i difusió d’una programació de jazz i altres músiques no massives, que ressegueix el talent allà on sigui. Les innovacions sorprenen i, sovint, s’obvien. Però quan la convicció i la insistència se sostenen solen convertir-se en referències difícils d’ignorar. El cicle s’estendrà fins a mitjans d’agost.
