El Festival Grec dona cabuda a propostes contrastades i col·laboracions que impliquen diferents agents culturals de la ciutat de Barcelona. En aquest cas, l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu deixarà el seu espai habitual

er ocupar l'escenari del temple modernista, amb un programa dedicat íntegrament a la música de Richard Wagner. Una vetllada que ha estat pensada no només per als incondicionals del compositor alemany, responsable d'un tipus d'òpera que ell mateix va batejar amb l'expressió altisonant “obra d'art total” (Gesamtkunstwerk) sinó també per al gran públic. Els organitzadors fan al·lusió al llibre Wagnerisme d'Alex Ross, una mena de fil conductor del concert en la mesura que “traurà a la llum algunes de les influències històriques de la música de Wagner, compositor predilecte de Lluís Domènech i Montaner, arquitecte del Palau”. L'escenificació comptarà amb la participació del baríton Michael Volle i la narració de Pere Arquillué, que enllaçarà fragments -instrumentals i amb text- de L'ocàs dels déus, Tristany i Isolda, Els mestres cantaires de Nuremberg, La Valquíria o Parsifal, que recentment es va posar en escena al Teatre del Liceu. El mestre Josep Pons, especialment hàbil amb les partitures grandiloqüents i generoses en recursos, oficiarà l’esdeveniment al capdavant d’una orquestra que coneix bé.

Una ocasió única -una única data, de fet, el 20 de juliol- per gaudir amb l'alineació d'astres que suposa la participació, en un mateix escenari, de Luísa Sobral, Rita Payés i Lucía Fumero. A les darreres se les ha vist

Una obra enorme com la Novena de Mahler, que no se sol programar amb la freqüència d'altres de les seves simfonies -potser per ser tan gegantina, complexa i exigent també per a l'oient- es podrà escoltar per tercera vegada aquesta temporada. Així i tot, recomanem la seva audició, novament, pensant sobretot pel conjunt que afrontarà el repte, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.

Fins a l'11 de setembre es pot descobrir al MACBA l'obra de Josep Grau-Garriga, "un dels màxims exponents de l'Escola Catalana del Tapís". Es tracta d'una exposició de llarg recorregut, que recrea la voluntat de

l'artista de fer transitar l'espectador per allò que anomenava environnements, contextos visuals -fets de teixits- que "propiciaven la immersió de l'espectador a l'obra i un contacte més íntim amb els materials que la constituïen". Aquestes peces no eren sempre obra d'un sol autor, sinó una conformació col·lectiva, incitant alhora una mena de "pedagogia artística". Així dóna a entendre Josep Grau-Garriga que la construcció del sentit poques vegades reposa en un sol individu. El títol de la mostra, Diàleg de llum (1986-1988) transmet precisament aquest discurs compartit, intercanviat o entreteixit entre diversos actors. La llum, que engloba tots els colors, és disseminada en tapissos que l'han consolidat com a “referent internacional de la transformació de la tècnica” al llarg de la segona meitat del segle XX. En aquest context, Diàleg de llum expandeix les possibilitats d'aquell moment al voltant de la producció i la disseminació de l'art del teixit. A més a més de la instal·lació que li dóna nom, aquesta presentació recupera una sèrie de fotografies, documents i dibuixos de diferents environnements realitzats per l'artista.

Tot i que figura com una de les propostes de la present edició del GREC, més que un espectacle -en el sentit tradicional- aquest esdeveniment pot entendre's com una ocasió molt especial per descobrir la vida

que batega a les obres d'art. Els organitzadors llancen una sèrie de preguntes, que assenyalen el moll d'una proposta essencialment interactiva, fomentant la necessària participació del visitant a través de la seva identificació amb l'obra o els artistes concertats: “Què passa quan un museu es converteix no només en un centre d'exposició de creacions plàstiques sinó també en un espai d’exposició d’accions i cossos vius? Doncs que algunes de les creacions exposades demostren una vitalitat inusual”. Irene Salas Vicente, de la Cia. La Reina Alcalde és l'autora d'aquesta exposició escènica temporal Corpus, un muntatge pensat específicament per a l'espai Museu Nacional d'Art de Catalunya. Diferents actors o performers “realitzen accions de llarga durada. Què representen aquests cossos? Consulteu la cartel·la, ja que, com la resta d'obres del Museu, també aquests artistes són una obra en sí mateixos, una de ben viva, i mereixen una breu explicació. Recorreu les sales del museu lliurement i torneu enrere si voleu veure com ha evolucionat l'acció que protagonitza algun artista”.