Travessar les portes del hub que Alexion i AstraZeneca han instal·lat a l’Avinguda Diagonal 609-615 de Barcelona és com endinsar-se en un hotel eivissenc. L’entrada de les noves oficines, ubicades a l’edifici conegut com El Dau, s’ha decorat amb un estil que recorda a un hotel boutique, tota una declaració d’intencions per indicar als empleats que “en el seu lloc de treball hi estaran de luxe, millor que a casa”, segons explica el Dr. Gonzalo de Miquel, director del centre d’R+D que la multinacional farmacèutica britànica ha instal·lat a la capital catalana, amb una inversió prevista de 800 milions d’euros en cinc anys.
Aquestes oficines d’última generació, dissenyades per CBRE, són una eina més per a l’estratègia de captació de talent del hub, juntament amb l’atractiu de Barcelona i el potent programa de desenvolupament professional que la farmacèutica ofereix als científics i als professionals de diferents disciplines que accepten l’oferta de treball formulada per AstraZeneca i per la filial dedicada a la investigació de malalties rares, Alexion. El seu objectiu és incorporar 1.000 persones fins al 2025, un repte majúscul en un entorn global d’alta competitivitat pel talent qualificat; per això, disposar d’un lloc de treball idoni i haver emplaçat el hub a Barcelona, són factors clau en el procés de seducció d’aquests professionals. Dos terços d’aquesta plantilla treballaran a les línies de recerca i assaigs clínics liderats per AstraZeneca, mentre que el terç restant s’incorporarà al hub d’Alexion.
“Barcelona té un ecosistema sanitari i farmacèutic molt important. Les companyies farmacèutiques familiars catalanes constitueixen una base molt sòlida que proporciona talent local, però, a més a més, Barcelona com a ciutat ens ofereix una resposta increïble en l’atracció de talent internacional, ens resulta més fàcil captar talent des d’aquí”, assegura De Miquel després d’obrir les portes del hub a The New Barcelona Post. Segons l’executiu, el 25% dels nous empleats són estrangers i ja sumen 24 nacionalitats. Una altra dada interessant: el 70% de la plantilla està integrada per dones, xifra que arriba al 75% en les posicions de més alta responsabilitat.
Però a quantes persones ja ha contractat el centre dins l’objectiu de 1.000 posicions que es pretenen cobrir? En només sis mesos se n’han incorporat un total de 250, tot i que cada mes aquesta xifra creix amb entre dotze i quinze nous empleats. D’aquests primers 250, un grup de 130 treballen al hub d’Alexion, mentre que els altres 120 s’han incorporat al d’AstraZeneca. Ara com ara, El Dau només acull la plantilla d’Alexion, que arriba a les 170 persones si es tenen també en compte els empleats que no estan associats a l’equip d’R+D, sinó a les funcions de filial comercial de la companyia farmacèutica a Espanya.
En el cas d’AstraZeneca, que té la seu comercial espanyola a Madrid, els 120 professionals s’han incorporat íntegrament al hub, però, de manera transitòria, treballen des d’unes oficines ubicades en un altre edifici, a Diagonal 601. “A partir del setembre ja estarem tots junts aquí”, avança Gonzalo de Miquel, en referència al fet que la multinacional ja ha llogat dues plantes més al Dau per fer front al fort creixement que s’espera de la plantilla.
Concretament, al setembre s’habilitarà una segona planta que afegirà al complex de recerca una superfície de 1.800 metres quadrats, i el gener del 2024 s’estrenarà un tercer pis, fins a sumar 5.400 m². Ara Alexion ocupa la sisena planta de l’edifici, mentre que AstraZeneca ocuparà el segon i el quart pis. De Miquel reconeix que l’empresa ja està en converses amb Colonial, la companyia propietària de l’immoble, per poder tenir opcions d’incrementar la superfície del hub en el futur. “De moment tenim tres plantes, i la idea és poder continuar estant tots junts en un mateix edifici quan arribem als mil empleats”, explica l’executiu.
El 95% dels 250 professionals que han fitxat Alexion i AstraZeneca per a la nova base de recerca a Barcelona tenen un perfil científic, amb persones llicenciades en medicina, biologia, farmàcia i enginyeria. Molts són també doctorats o han cursat algun màster. Segons el director del centre, en la majoria de casos no es tracta del seu primer treball, sinó que són professionals que procedeixen d’altres farmacèutiques, de centres de recerca o de firmes de consultoria, si bé ara, en una segona fase, s’apostarà també per atraure i formar joves acabats de llicenciar per formar-los des de la base.
Què va portar la multinacional a apostar per Barcelona per partida doble?
Gonzalo de Miquel treballava a la seu d’AstraZeneca a Cambridge quan al començament del 2022 va rebre la trucada de Marc Dunoyer, conseller delegat mundial d’Alexion Pharmaceuticals, una companyia amb seu a Massachusetts (Boston) que havia estat adquirida per la multinacional britànica uns mesos abans, a l’estiu del 2021. “Fins aquell moment, la presència d’Alexion a Europa era molt reduïda. En Marc va voler expandir la companyia al continent i després d’analitzar diferents ciutats va triar Barcelona, on l’empresa ja tenia una petita oficina, i em va trucar a mi, perquè sabia que jo era d’aquí”, recorda De Miquel.
L’aposta d’Alexion per ubicar a Barcelona un centre d’excel·lència per accelerar el desenvolupament de fàrmacs de nova generació a l’àmbit de les malalties rares es va donar a conèixer el març del 2022, amb la previsió inicial de crear cent llocs de treball. Aquesta magnitud ja s’ha superat, perquè el maig del 2023 Alexion ja havia reclutat el seu empleat número 100 i ara la xifra arriba als 130.
Poc després de transcendir l’aposta d’aquesta filial per la capital catalana, va ser la pròpia matriu, AstraZeneca, la que va decidir redoblar la presència del grup a la ciutat amb l’anunci que també instal·laria a Barcelona un nou centre d’R+D europeu que abastarà les principals àrees terapèutiques, desenvolupant noves teràpies per al càncer o les malalties respiratòries. “AstraZeneca tenia interès a créixer fora del Regne Unit i, després de veure l’alta velocitat de desenvolupament del hub d’Alexion —que es va posar en marxa el mes d’octubre passat–, va decidir venir també a Barcelona perquè van veure que, des d’aquí, podien accedir al perfil científic i al management qualificat que requereixen les seves línies de recerca”, destaca De Miquel.
De Miquel, que ara s’ha convertit en el responsable dels dos hubs barcelonins, assegura que els llocs de treball que estan oferint “són molt atractius”, ja que permeten als professionals gestionar i participar en projectes de recerca d’abast global. “Just fa uns dies, des d’aquesta mateixa sala manteníem una reunió amb la FDA, l’agència reguladora dels Estats Units”, exemplifica. “Els científics que estem fitxant tenen l’oportunitat de liderar des d’aquí projectes importants per a la seva carrera”, subratlla, després d’afegir que aquesta important aposta empresarial també possibilitarà que “torni talent local que se n’havia anat a l’estranger”.
“Ja han pogut tornar unes quantes persones; jo mateix en soc un exemple”, afegeix, després de recordar que feia sis anys que vivia a Cambridge. Metge reumatòleg, De Miquel va fer la residència a l’Hospital de Sant Pau i després va treballar a les farmacèutiques Boehringer Ingelheim i Almirall, i, des de Cambridge, per Vectura i AstraZeneca.
Més esforç per promocionar la Barcelona científica
De Miquel, però, reclama a Barcelona un esforç més important per donar a conèixer internacionalment aquest potent vessant científic i investigador, ja que, externament, considera, la ciutat encara no es percep com un ecosistema de salut i biotecnologia. “Hem d’esforçar-nos a transmetre millor que Barcelona no és només una ciutat de postal; des d’aquí es pot fer ciència. Hi ha molta gent que no s’havia plantejat mai poder venir a viure aquí, però gràcies a projectes com el d’AstraZeneca i Alexion ara ja ho consideren. Cal una promoció científica més considerable”, reivindica. “Un suec que hem fitxat em va dir l’altre dia que viure a Barcelona permet treballar, però amb la sensació d’estar permanentment de vacances”, explica el directiu divertit.
Gonzalo de Miquel: “Hem d’esforçar-nos a transmetre millor que Barcelona no és només una ciutat de postal; des d’aquí es pot fer ciència”
Avança que el complex també es beneficiarà del potent ecosistema digital de Barcelona, ja que preveu acollir un centenar de persones expertes en tecnologies de la informació i en digital health per al desenvolupament de la tecnologia i les aplicacions informàtiques necessàries per optimitzar els programes clínics, amb un rol destacat en tot allò que té a veure amb el reclutament de pacients, monitoratge remota dels assaigs, i anàlisi i visualització de dades per a la presa de decisions.
A què es dedica aquest centre?
A les modernes oficines d’Alexion a Barcelona no hi ha tubs d’assaig ni laboratoris. Es tracta d’un hub especialitzat en gestió, és a dir, és un centre dedicat a la posada en marxa, seguiment i control dels assaigs clínics necessaris per al desenvolupament dels nous fàrmacs que investiga la companyia. Així, abans de poder treure al mercat un nou medicament, s’han de superar les anomenades fases 1, 2 i 3 de recerca i obtenir el vistiplau de les agències reguladores. Així, els empleats del centre d’R+D s’encarreguen de fer un seguiment de tota aquesta fase de recerca i de redactar els protocols clínics per demostrar l’eficàcia del fàrmac. També busquen i coordinen els hospitals que, a tot el món, participen en els diferents assajos clínics i fan el seguiment dels pacients que participen en cada projecte, amb un exhaustiu procés de recollida de dades i monitoratge de tots els paràmetres clínics. La farmacovigilància i tota la interacció amb les agències reguladores com l’EMA i la FDA són altres de les grans responsabilitats d’aquest tipus de hub, en un procés que es pot dilatar entre tres i quatre anys per cada línia de recerca.
Segons Gonzalo de Miquel, actualment Alexion i AstraZeneca coordinen ja des de Barcelona 130 assajos clínics. A l’àrea de malalties rares s’ha posat en marxa, per exemple, una nova àrea terapèutica vinculada al metabolisme ossi i a la neurofibromatosi que lidera el mateix De Miquel. Concretament, s’està estudiant la indicació per a adults de Koselugo (selumetinib): la primera i única teràpia indicada per a pacients pediàtrics amb Neurofibromatosi tipus 1 que presentin neurofibromes plexiformes; el fàrmac es va posar a la venda el mes de juny passat. En el cas d’AstraZeneca, la seva principal especialitat a Barcelona és l’oncologia —legat del Dr. Josep Baselga—, però també altres àrees terapèutiques com ara cardiovascular, renal i metabolisme; malalties respiratòries i immunologia; vacunes i immunoteràpies.
