Alguns dels molts turistes que passegen per la Rambla, sense importar la calor, es paren a veure per què hi ha tantes tanques al final del passeig, probablement, molestos per perdre una bona instantània per a xarxes. Tot i que sempre hi ha algun que també fotografia les obres, la majoria segueix el seu pelegrinatge sense immutar-se que algunes de les pedres que han emergit a terra són restes arqueològiques de la història de la ciutat que visiten, de quan allà mateix hi havia cultius i no souvenirs. Tampoc ho podran veure els barcelonins perquè, especialment a l’agost, pocs són els que es plantegen passejar per aquesta zona de la ciutat que els ha passat a resultar aliena.
Pot ser que hi hagi locals que s’animin ara a anar-hi per observar unes restes arqueològiques que fan visible el que només es coneixia per mapes, abans que es cobreixin en unes setmanes per continuar amb la reforma d’un passeig afectat per múltiples desperfectes i una necessària actualització. La primera fase de les obres, la que incideix en l’últim tram de la Rambla i la plaça del Portal de la Pau, està resultant molt fructífera. Fa uns mesos, ja es van descobrir restes d’unes antigues casernes adossades a les Drassanes Reials, construïdes a finals del segle XVIII, on s’han documentat parts com l’entrada, el pati i diferents estades, així com habitatges de l’època medieval. I també va aparèixer la sempre present muralla que va protegir la ciutat fins a mitjan segle XIX i que perviu en els seus fonaments malgrat el seu enderrocament, tapada amb noves obres o com a base de les construccions que la van succeir.
Aquesta vegada, els arqueòlegs han topat amb vestigis del que va ser el Convent de Sant Francesc, en funcionament des del segle XIII fins al XIX. S’estenia des de les actuals plaça del Duc de Medinaceli fins a la Rambla, per la qual cosa els treballs han descobert la seva part posterior, culminada amb un mur. Aquí es veu també una sínia de pedra que servia per treure aigua del pou, amb ajuda animal, i regar els jardins i cultius que tenia el convent.
La part posterior del Convent de Sant Francesc es va acabar integrant en el semibaluard de Drassanes, construcció defensiva que va servir per reforçar la muralla moderna de la ciutat, construïda a finals del segle XVIII i derrocada l’any 1854. S’adaptaven així a les noves armes de foc, arribant a tenir més de deu baluards al llarg del seu traçat. Amb la fortificació, la sínia es va mantenir, per aprofitar-la, i es va convertir en pou, com es pot veure ara a la Rambla, amb una forma més aviat rectangular. A més de la sínia, els treballs han ajudat a descobrir nombrosos restes d’aquesta estructura de grans dimensions que envoltava i protegia l’edifici de les Drassanes per la Rambla.
“Ha estat una sorpresa a mitges perquè, sent una zona militar i coincidint amb la primera reforma de la Rambla, la zona estava molt documentada”, sosté el director de la intervenció, l’arqueòleg Carles Carbonell. La incògnita era saber en quin estat es trobarien les restes, tenint en compte que s’havien fet obres posteriors que les havien pogut danyar. Malgrat el pas dels anys i l’acció humana, s’han revelat estructures de dimensions considerables que permeten situar-les en els arxius que es tenien, omplint de volum el que abans només s’havia vist en mapes i il·lustracions.
Carbonell assenyala que es tracta d’una de les troballes més rellevants que s’ha fet fins ara a la Rambla, acostumats a trobar restes aïllades i de petites dimensions en diferents punts, com en el monument a Colom. “És un jaciment molt gran, són tres hectàrees i mitja”, indica l’arqueòleg. “Ara coneixem molt millor la zona. Els descobriments tenen molt valor perquè ens estan explicant un moment molt concret de la Rambla”, remarca.
La fotografia històrica que han trobat els arqueòlegs coincideix amb la primera urbanització de la Rambla, molt abans que necessités reformes, quan es va voler crear un espai públic on poder passejar, malgrat que estigués tancat al final per una fortificació que impossibilitava veure el mar. De fet, les obres també han pogut documentar el col·lector original del passeig, de finals del segle XVIII, necessari per canalitzar tota l’aigua que lliscava passeig avall abans que s’urbanitzés.
Es tracta d’una de les troballes més rellevants que s’ha fet fins ara a la Rambla
Totes aquestes troballes no suposen endarrerir els terminis de les obres, escurçats de sis a tres anys pel nou govern municipal, ja que formen part del calendari previst. Una vegada documentades i datades, les restes arqueològiques que es decideix preservar són cobertes amb sauló i terra per a la seva conservació. No es fa amb totes i s’han d’eliminar o desmuntar parcialment aquelles que impedeixen executar alguna fase de les obres. En el cas de la Rambla, la instal·lació d’unes pilones de seguretat obligarà a desmuntar una part molt petita. Així mateix, quan el descobriment és molt excepcional, com va passar fa uns mesos amb les cases medievals que es van trobar a la mateixa zona, algun element pot guardar-se. En aquell moment, es va identificar una font ornamental i un paviment decorat amb rajoles que ha passat a formar part del patrimoni del Museu d’Història de Barcelona. Tots dos elements, del segle XV, es van atribuir a un habitatge situat dins de la muralla que corresponia a algú adinerat que es podia permetre uns complements així.
Amb les diferents obres que s’estan realitzant a la ciutat, operaris i arqueòlegs treballen conjuntament, sabent que en zones com Ciutat Vella es troben els fonaments de la capital catalana, amb troballes constants. En les altres fases futures de la reforma del passeig, les més allunyades al mar, no s’esperen grans descobriments, tot i que sempre poden haver-hi sorpreses, tenint en compte que la construcció del metro va poder eliminar la major part del passat subterrani. On els arqueòlegs confien que pugui quedar alguna cosa és en els laterals. No només està passant a la Rambla. Amb la reforma de Via Laietana, s’han descobert set tombes d’època romana. I, amb el nou eix verd de Consell de Cent, s’han trobat restes d’un convent de caputxins.
