Era el primer dia de l’any 1895 i començava la jornada París sota un cel rúfol. Mentre per a uns començava un dia de treball que els portaria a recórrer tota la ciutat, empaperant les parets dels bulevards, les portes del Moulin Rouge es tancaven després dels últims ressagats d’una nit marcada per la famosa Fée Verte. Degueren ser aquests noctàmbuls els primers a albirar a una deessa bizantina de lluny, pensant que encara estaven sota els efectes de l’alcohol. Però, a poc a poc, a mesura que la ciutat despertava, van ser els altres parisencs qui van descobrir que es tractava, en realitat, del cartell que anunciava la nova obra de teatre de Sarah Bernhardt, La Divina Sarah, que caracteritzada com la protagonista de la producció Gismonda, marcaria una abans i un després, no només en la carrera de l’artista Alphonse Mucha, sinó en tot un moviment artístic.
Mucha va néixer l’any 1860 a Ivančice, en l’actual República Txeca. Als 19 anys ja treballava com a aprenent de pintor d’escenografies, i pocs anys després, va rebre l’encàrrec del comte Kart Khuen de Mikulov per a dur a terme la decoració mural del seu castell, Emmahof. El comte va quedar tan gratament impressionat que va acordar apadrinar l’aprenentatge formal de Mucha a l’Acadèmia de Belles arts de Munic, i posteriorment, va costejar també el seu viatge a París.
Va ser a la ciutat de la llum on Alphonse va fer els seus primers passos en solitari, primer com a il·lustrador per a diverses editorials, després rebent una mention honorable al Saló de París pels seus estudis a l’oli per a Scènes et épisodes de l’histoire d’Allemagne de Charles Seignobos, i finalment, consolidant el seu èxit de la mà de Sarah Bernhardt i la creació dels cartells per a les seves produccions, juntament amb els dissenys de decorat i vestuari.
És en aquesta etapa d’eclosió a París en què se centra l’exposició del Palau Martorell que pot visitar-se fins al 15 d’octubre. Resultat de les recerques més recents que examinen l’aspecte teòric de l’obra de Mucha, especialment la idea de bellesa, principi central del seu art, la mostra està formada per més de 80 peces, entre les quals s’inclouen els seus famosos cartells per al teatre, objectes comercials amb els seus inconfusibles dissenys, a més de fotos i dibuixos preparatoris de les seves obres. I també trobarem una projecció sobre els llenços de L’epopeia eslava, un dels projectes més importants que va voler realitzar durant tota la seva vida.
Trobarem una projecció sobre els llenços de L’epopeia eslava, un dels projectes més importants que Mucha va voler realitzar durant tota la seva vida
L’exposició està organitzada en tres eixos temàtics:
El primer centrat en les dones, protagonistes indiscutibles de les seves peces, es focalitza en el treball per a les produccions teatrals de Bernhardt i en els cartells publicitaris per a marques famoses com JOB (paper de fumar), Lefèvre-Utile (galetes LU.) o les bicicletes Waverley, així com en els seus dissenys per a perfums o portades de revistes com Els Maîtres de l’Affiche.
El segon bloc, està centrat en l’anomenat style Mucha, una sort de llenguatge visual desenvolupat per l’artista l’objectiu del qual era l’expressió de la bellesa a través de l’harmonia entre els continguts interns (idees, missatges) i les formes externes, a partir de la combinació de la imatge d’una dona —el símbol del seu missatge de bellesa— amb flors i altres motius decoratius de caràcter exòtic i de la seva Txèquia natal.
I el tercer, dedicat a la bellesa, ens mostra com a través d’aquest style Mucha, va poder treballar per la llibertat política del seu país i convertir el seu art en missatge, que va culminar en els llenços de L’epopeia eslava, pintats entre 1912 i 1926, on Mucha va voler narrar la història del poble eslau.
Alphonse Mucha no sols va crear un estil propi caracteritzat per composicions harmonioses, formes sinuoses, línies orgàniques i una paleta apagada, que donaria peu a l’Art Nouveau, sinó que, tal com es recull a les seves notes, creia que el paper de l’artista era inspirar a la gent amb aquesta bellesa harmoniosa i elevar la qualitat de les seves vides a través del seu art, i això és el que va tractar de fer al llarg de la seva existència: retratar la bellesa i portar-la al gran públic.
Mucha creia que el paper de l’artista era inspirar a la gent amb aquesta bellesa harmoniosa i elevar la qualitat de les seves vides a través del seu art
Exemple d’això són els panells decoratius, cartells produïts en grans quantitats, sense text, dissenyats purament per a decorar, que la gent corrent podia tenir a les seves cases. “Em vaig alegrar de participar en un art per al poble i no per a salons privats. Era barat, accessible al públic en general, i va trobar una llar tant en les famílies pobres com en els cercles més acomodats…” escriuria a les seves notes.
Potser aquest era l’èxit del seu art, aquesta democratització de la seva obra, aquest voler arribar a tots amb l’única ambició que, la bellesa —aquest inabastable i complex concepte—, pogués arribar a tots els racons i pogués ser contemplada per tots els ulls.
Pot ser que aquest continuï sent el veritable triomf. Que avui, encara, ens commoguem davant aquestes dones de llargs cabells, guarnides de flors, joies i ornamentació. O davant aquesta nena de trenes i mirada fixa que subjecta amb força els llapis, de la qual Mucha va pintar la seva història.
No perdeu l’oportunitat de submergir-vos en la bellesa de les creacions del pare de l’Art Nouveau, Alphonse Mucha. Encara hi ha temps d’acostar-se al Palau Martorell, a tocar de la Basílica de la Mercè, fins al 15 d’octubre.
