Aquest divendres, 15 de setembre, se celebra el Dia Internacional de la Democràcia. Segons Nacions Unides, que el va establir l’any 2007, aquesta celebració és una oportunitat per recordar que la democràcia s’ha de centrar en les persones. Des del màxim organisme mundial, la democràcia és tant un procés com un objectiu, i només amb la participació i el suport plens de la comunitat internacional, els governs, la societat civil i les persones, l’ideal de la democràcia pot esdevenir una realitat perquè tothom en pugui gaudir arreu.
A Europa som conscients que vivim uns temps en els que les amenaces a la democràcia són ben presents. Els suposats aprenentatges del convuls segle XX no han servit per evitar noves guerres, l’assoliment del poder per part de líders amb tics autoritaris o l’auge generalitzat de partits representants de l’herència del feixisme al nostre continent.
Una vegada més, les ciutats solen diferenciar-se dels estats i es configuren, en general, com espais de resistència davant d’aquestes tendències. No en va, el poder local és el més proper a la ciutadania i els seus actors i, per tant, es troba més sotmès a escrutini més enllà de les cites electorals.
Les ciutats, a més, són en bona mesura laboratoris per al desenvolupament de nous instruments de participació i noves fórmules de governança que ajudin a enfortir la democràcia. En les darreres dècades, el pas de la democràcia deliberativa a una democràcia més participativa ha tingut en els governs locals un fecund camp d’experimentació: pressupostos participatius, assemblees ciutadanes, processos de co-creació de polítiques, laboratoris ciutadans, projectes de ciència ciutadana, etc.
Les ciutats són en bona mesura laboratoris per al desenvolupament de nous instruments de participació i noves fórmules de governança
Així i tot, com diu Nacions Unides, també en l’àmbit local cal tenir cura tant dels objectius com dels processos, posar al centre les persones i, afegim, no donar mai per fet que la democràcia no pot fer passes enrere en societats com la nostra. Cal treballar i prestar atenció permanent als senyals que puguem captar d’afebliment dels mecanismes democràtics. I avui en dia se’n poden identificar alguns.
Un cas força d’actualitat el trobem en el lawfare, és a dir, la utilització sistemàtica del sistema judicial per confrontar decisions polítiques. La democràcia, efectivament, es basa en la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial i el control mutu entre ells, però quan se’n fa servir un per bloquejar algun dels altres de manera indiscriminada, com ens mostra aquesta judicialització constant de la política, comencem a tenir un problema de deslegitimació.
Una deslegitimació que, en general, ja s’ha instal·lat força en l’imaginari col·lectiu respecte les persones que ens representen políticament, com es desprèn de les enquestes del CIS, en les que es comprova que la desconfiança en els partits polítics creix progressivament. Només cal un passeig pels comptes de càrrecs públics en determinades xarxes socials per adonar-se de fins a quin punt pot aquesta desconfiança transformar-se en ira (les xarxes no són la realitat, però són un termòmetre que cal tenir en compte). Anant unes passes més enllà, just abans de les eleccions municipals el diari Ara denunciava la situació d’alcaldes i alcaldesses víctimes d’assetjament constant (virtual i real, fins i tot cap al seu entorn familiar) per part de veïns i veïnes insatisfetes amb les seves decisions. De vegades, la proximitat també es pot girar en contra de les pràctiques democràtiques.
La cultura del pacte, tot i haver estat més freqüent a nivell local que en els nivells superiors de govern, també és un camp en el qual necessitem progressar adequadament. La fragmentació del mapa polític suposa haver de comptar amb governs multicolor, i el que no pot funcionar bé de cap de les maneres són governs de coalició, però amb compartiments estancs segons quin partit comandi cada àrea de gestió, ni molt menys l’execució en paral·lel de programes poc compatibles.
Aquestes circumstàncies són especialment preocupants en un moment en què, com sabem, caldrà tirar endavant mesures sovint controvertides si es vol fer front de manera decidida a reptes com el de l’emergència climàtica. En aquest sentit, un dels grans desafiaments per la democràcia local un cop en marxa el nou mandat municipal es troba en la imprescindible col·laboració a escala metropolitana. Per què, de què serveix que un municipi prengui un seguit de mesures per avançar en la reducció d’emissions, per molt participativa que hagi estat la manera de fer-ho, si no ho fa el municipi del costat?
Un dels grans desafiaments per la democràcia local un cop en marxa el nou mandat municipal es troba en la imprescindible col·laboració a escala metropolitana
Aquesta necessitat de coordinació no és nova. D’externalitats generades per decisions legítimes d’un municipi que afecten als de l’entorn n’hi ha hagut i n’hi ha de molts tipus. A partir dels anys 90, per exemple, la proliferació de grans superfícies comercials a Catalunya va topar en algunes capitals de comarca amb l’oposició dels ajuntaments, les organitzacions de comerciants i bona part de la ciutadania, amb el resultat que aquests equipaments es van instal·lar en el municipi veí, generant el mateix impacte sobre el petit comerç de la capital i sense la contrapartida per a aquesta dels corresponents impostos. Llavors, qui i com ha de participar en la presa de decisions locals quan les interrelacions entre municipis són tan evidents com en un entorn metropolità? Lamentablement, no tenim encara una resposta a aquesta qüestió a casa nostra.
El fet de formar part d’una economia global també comporta grans reptes per a la democràcia urbana, en el sentit que moltes vegades la salvaguarda dels interessos i necessitats dels inversors, visitants o habitants ocasionals que contribueixen a generar activitat econòmica passen per davant dels de la ciutadania, precisament amb l’argument de la necessitat de generar riquesa i llocs de treball. El cas del mercat de l’habitatge és un exemple que no requereix gaire més explicació.
En definitiva, cal implicació i esforç per part de la societat civil i la ciutadania en general per mantenir uns bons nivells de qualitat democràtica i des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), en tant que espai que reuneix les administracions i una representació de la societat civil de la nostra metròpoli, apostem com sempre per aquest camí.
Cal implicació i esforç per part de la societat civil i la ciutadania en general per mantenir uns bons nivells de qualitat democràtica
En aquest context, el 18 de gener passat, Barcelona va ser escollida entre una dotzena de ciutats del nostre continent Capital Europea de la Democràcia, a partir d’una candidatura presentada conjuntament per la Direcció d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i el propi PEMB. Aquesta distinció, atorgada per The Innovation in Politics Institute amb el suport del Consell d’Europa i de la Comissió Europea, és un reconeixement al compromís i a l’esforç de Barcelona per promoure una democràcia activa i inclusiva.
La Capital Europea de la Democràcia (ECoD, en les seves sigles en anglès) és una iniciativa europea que busca generar un marc de referència pública i un debat ciutadà entorn de la democràcia i als seus reptes en l’actualitat. Es tracta de fomentar la participació ciutadana, visibilitzar experiències d’èxit, i fer-ho en múltiples formats i a través de diverses disciplines, i per exercir la voluntat de millorar les nostres democràcies, conjuntament amb la ciutadania, societat civil, representants polítics i institucions.
La Capital Europea de la Democràcia és una iniciativa europea que busca generar un marc de referència pública i un debat ciutadà entorn de la democràcia i als seus reptes en l’actualitat
Durant un any, les millors pràctiques de participació i innovació democràtica seran presentades en diferents esdeveniments a la ciutat i el seu entorn metropolità. En aquest sentit, i en cooperació amb la societat civil i la ciutadania, es pretén reforçar la democràcia, actuant com a catalitzadors del desenvolupament democràtic, proporcionant un espai per a la innovació i l’intercanvi democràtics i mostrar el potencial recorregut per a la millora de les formes de participació democràtica i l’empoderament de la ciutadania.
La missió de la Capital Europea de la Democràcia és també enfortir la democràcia en diferents àmbits: econòmic, tecnològic, ecològic i social. Amb aquesta capitalitat, doncs, Barcelona vol abordar els reptes més urgents que enfrontem en l’actualitat, com les desigualtats persistents, el creixement dels discursos d’odi i la desinformació, la digitalització sense salvaguardes i la crisi climàtica. Es posaran en marxa també projectes innovadors en matèria de participació tant per la ciutat com a escala metropolitana.
A més a més, amb la regió metropolitana també compromesa amb la promoció de la democràcia i l’empoderament de la ciutadania, l’ECoD tindrà un impacte ampliat més enllà de les fronteres de la ciutat. La col·laboració metropolitana serà clau per a l’èxit d’aquesta iniciativa i oferirà l’oportunitat de compartir bones pràctiques amb altres regions d’Europa. Barcelona buscarà, per tant, establir connexions amb altres ciutats i organitzacions europees, la qual cosa permetrà compartir experiències i treballar conjuntament per millorar les formes de participació democràtica i fomentar la democràcia digital.
La col·laboració metropolitana serà clau per a l’èxit d’aquesta iniciativa i oferirà l’oportunitat de compartir bones pràctiques amb altres regions d’Europa
Entre setembre de 2023 i octubre de 2024 s’acollirà una sèrie d’esdeveniments, conferències, activitats d’àmbit europeu i internacional vinculats a la innovació democràtica i a la participació ciutadana, però també a la cultura, l’educació i a l’espai públic. Durant aquest any, a més, la xarxa de ciutats formada per aquelles que van passar la primera selecció, realitzarà una sèrie de trobades per compartir experiències i pràctiques rellevants i innovadores en la promoció de la democràcia a nivell municipal.
El tret de sortida de la capitalitat, amb la presentació del seu programa, es realitzarà aquest dijous 14 de setembre, un dia abans del Dia Internacional de la Democràcia.
En resum, Barcelona i la seva regió metropolitana estan preparades per assumir el repte de ser un referent en la promoció d’una democràcia activa, inclusiva i participativa. Amb aquesta capitalitat, s’obre una oportunitat única per fer avançar les polítiques democràtiques a nivell local i europeu, i inspirar altres comunitats a treballar juntes per un futur millor per a tothom.
