“Tinc l’honor de ser l’home més feliç del món, perquè tinc la millor feina del món: ser l’alcalde de la millor ciutat del món”. Així ha començat aquest dimarts al vespre Jaume Collboni la seva conferència al Cercle d’Economia, la primera que ha pronunciat davant dels socis d’aquest important lobby acadèmic i empresarial des que ocupa el càrrec. En la seva intervenció s’ha esforçat a marcar, clarament, un abans i un després en les relacions del consistori amb els diferents actors econòmics i socials, a qui ha proposat “un nou compromís” que permeti impulsar conjuntament la ciutat i “recuperar l’orgull de ser barceloní”.
“Barcelona necessita recuperar l’autoestima, ho té tot perquè li vagi bé”, ha expressat, fent valdre un “potent teixit cívic i social, ben travat i amb capacitat d’iniciativa” i recordant figures com les d’Antoni Vila Casas, que han contribuït decisivament a tenir una ciutat millor. “Ens faltava una cosa: un bon alcalde. Jo, humilment, espero ser un bon alcalde”, ha afirmat Collboni davant d’una audiència que feia temps que anhelava un canvi de tarannà i amb Xavier Trias escoltant-lo a primera fila.
“La ciutat demana diàleg i entesa”, “cal generar confiança i rebaixar la crispació per buscar acords amb el conjunt de la ciutat i de les seves entitats”, “farem de la normalitat institucional i de les relacions amb totes les associacions la divisa de la nostra forma de governar”, ha afirmat Collboni en diferents parts del seu discurs, tot destacant l’audiència que ha mantingut aquesta setmana amb el Rei i “l’activitat frenètica” de reunions amb tota mena de sectors que omplen la seva agenda aquests primers cent dies. També ha volgut deixar clar que “Barcelona no estarà subjecte a cap conjuntura política” i que el seu govern treballarà amb la vista a llarg termini, pensant en projectes de cara l’any 2030 i 2050.
Reunió dels agents socials el 22 de novembre
“El diàleg i la capacitat d’acord, no és un signe de feblesa, al contrari, és un signe de fortalesa i de capacitat de generar progrés. Hem de deixar enrere la confrontació i la polarització estèril i dialogar en defensa dels interessos de Barcelona”, ha subratllat just abans de realitzar un primer gran anunci: la convocatòria d’una reunió entre els agents socials el pròxim 22 de novembre en la que participaran UGT, CCOO, Pimec i Foment del Treball. “Posem de nou en marxa el diàleg social a Barcelona —ha expressat— per canalitzar la participació dels agents socials en tots els reptes que té la ciutat”.
“El diàleg i la capacitat d’acord, no és un signe de feblesa, al contrari, és un signe de fortalesa i de capacitat de generar progrés”
En aquest sentit, s’ha compromès amb el món empresarial que treballarà “per generar un marc de confiança institucional i confiança en el marc jurídic” que permeti, per exemple, el retorn de les empreses que van marxar en el punt més àlgid del procés. També ha reiterat el seu objectiu d’articular al ple de l’ajuntament “una majoria progressista” per poder governar, tot i que ha manifestat la seva voluntat “d’arribar a acords i no tancar les portes a ningú”.
L’accés a l’habitatge, el “drama social” de la ciutat
El repte més urgent amb el que cal intensificar la “tradicional” col·laboració entre la iniciativa pública i la privada és el de l’habitatge, que considera “un autèntic drama social” i la “principal font de desigualtat” per la manca de pisos assequibles, que expulsa a la població. S’ha mostrat d’acord en considerar tot el municipi com una zona tensada per poder aplicar la normativa de regulació del preu dels lloguers, una mesura que creu que “no és la solució, però que sí que és pal·liativa, ja que és urgent aturar l’escalada de preus”. Els socis del Cercle, que treballen en una nota d’opinió centrada en l’habitatge, li han fet saber que no estan d’acord amb aquesta mena de regulacions, però Collboni els ha respost que “si no fem res, el preu dels pisos continuarà pujant”. “La no regulació ens ha portat a una situació de preus disparats”, ha sentenciat.
“Hem de ser capaços de mobilitzar molt més esforç públic i privat per incrementar l’oferta i aconseguir contenir o rebaixar els preus”, ha considerat, reafirmant que el seu govern flexibilitzarà la normativa que obliga a destinar el 30% de les noves promocions a habitatges de protecció oficial, una mesura aprovada en l’anterior mandat i que creu que “no ha donat els resultats esperats”, tot al contrari, “ha sigut contraproduent”. Així i tot, no preveu eliminar el 30%, sinó consensuar amb la resta de grups municipals una nova proposta que contribueixi a facilitar l’accés a l’habitatge, evitant crear més inseguretat jurídica als promotors.
Collboni s’ha referit als grans esdeveniments que contribuiran a generar autoestima i a “expressar la millor Barcelona al món tot deixant un important llegat”, com ara la Copa Amèrica, la Capital Mundial de l’Arquitectura o les noves fires que vindran a Fira de Barcelona. En tots aquests esdeveniments és clau la col·laboració publicoprivada, que ara toca “renovar”, però no per motius conjunturals, sinó “per convicció” i respecte a una llarga tradició que constitueix una de les “virtuts de la ciutat”.
Collboni també ha anunciat que la Guàrdia Urbana ha incrementat la seva plantilla, fins a sumar 3.500 efectius, una xifra que suposa “un màxim històric” i que es veurà també reforçada amb el desplegament de 216 Mossos d’Esquadra més. “Endreçar l’espai públic i l’increment de la seguretat són polítiques bàsiques”, ha dit, proclamant que el consistori “va molt seriosament en contra dels incívics”. També ha tret pit per la baixa taxa d’atur a la ciutat, del 5,7% enfront del 7,9% de Madrid, i pel pla Barcelona Green Deal impulsat quan era tinent d’alcalde.
Barcelona, capital europea del xip
En aquesta nova etapa, ha emfatitzat, “Barcelona ha de dir sí; o, en tot cas, dir per què no. Hem d’atrapar les oportunitats al vol, com havíem fet sempre”. Ha sigut en aquest punt quan s’ha referit a la gran oportunitat que creu que la capital catalana té ara sobre la taula: “fer un canvi d’escala i esdevenir una de les capitals europees del xip“, en referència a la necessitat que té Europa de produir localment xips i semiconductors per no haver de dependre de l’Àsia. Ha recordat que la ciutat ja té equipaments com el supercomputador Marenostrum o el sincrotró Alba, a més a més d’empreses con Cisco o fires com l’ISE i el MWC. “Hem d’anar a totes i no deixar passar ni una oportunitat”, ha reiterat, recordant el projecte que ja s’ha presentat per poder acollir una sala blanca de disseny de xips aprofitant els recursos de 12.000 milions d’euros procedents dels fons Next Generation del Perte Xip.
“Barcelona ha de dir sí i atrapar les oportunitats al vol”
Collboni també ha anunciat que l’Ajuntament de Barcelona incrementarà en aquest mandat de 20 milions a 60 milions la inversió en els fons Barcelona Accelera i Barcelona Deep Tech, que va crear en el marc de l’agenda econòmica Barcelona Green Deal per invertir en societats de capital risc privades que inverteixen en empreses tecnològiques emergents. “Cal fer un major esforç en afavorir la capitalització de les startups i les scaleups de la ciutat”, ha destacat, recordant que aquesta inversió pública inicial de 20 milions ha aixecat una inversió privada de 100 milions.
A preguntes dels socis del Cercle d’Economia, sobre l’ampliació de l’Aeroport del Prat ha considerat que “el debat està mal plantejat” i que primer s’ha de debatre socialment quin és el model econòmic de futur que es vol per Barcelona i pel conjunt de la regió metropolitana. “No parlem de les pistes, parlem primer sobre quin model volem. Volem estar millor connectats al món per atraure millor talent i turistes de més qualitat?”, s’ha preguntat, responent que si es vol això, cal tenir les màximes connexions directes amb ciutats dels Estats Units i l’Àsia per anar a buscar aquest perfil de visitants. “No s’ha de tirar la tovallola, cal replantejar el debat i guanyar l’opinió pública”, ha conclòs, oferint el seu suport al president Pere Aragonès “per poder abordar aquest debat” de país.
Ampliar l’àmbit i les competències metropolitanes
Collboni s’ha felicitat per les recents declaracions del Gremi d’Hotels, que ha anunciat l’inici d’una nova etapa que no demana prioritzar el volum sinó la qualitat dels visitants. “Per fi”, ha dit l’alcalde, tot recordant que “Barcelona és una ciutat amb turisme, no una ciutat turística, ja que té una economia diversificada”.
“Barcelona és una ciutat amb turisme, no una ciutat turística, ja que té una economia diversificada”
Finalment, ha reivindicat canvis a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per tal d’incrementar el seu marc de competències i el seu àmbit territorial de cara a 2030. En la seva opinió, la majoria dels grans reptes que té Barcelona són reptes que requereixen una resposta metropolitana per part de la Barcelona dels cinc milions i, per això, cal ampliar l’àmbit a la corona que va de Vilanova i la Geltrú fins a Mataró, passant per Terrassa i Sabadell i traspassar a l’ens metropolità competències com les infraestructures i la promoció econòmica.
L’alcalde ha acabat la seva intervenció confessant-se com un “optimista nat” i mostrant-se convençut de què “la ciutat anirà com un coet” si les coses es fan bé i s’aconsegueix alliberar tota la seva energia.
Han acudit a escoltar Collboni empresaris, acadèmics i directius com Jaume Guardiola, Teresa Garcia-Milà, Salvador Alemany, Pau Relat, Lluís Salvadó, Javier Faus, Daniel Fernàndez, Núria Cabutí, Josep Martínez Vila, Ramon Pastor, Carlos Cuatrecasas, Miguel Trias, Joaquim Coello, Maite Barrera, Mateu Hernàndez, Miquel Roca, Jordi Moix o Oriol Alba, entre molts altres.
