No fa tants anys, el torró de Suchard podia ser vist com un alien nadalenc. Anomenar “torró” a aquesta tauleta feia riure les àvies, de la mateixa manera que, ara, comprar-ne un de pernil pot provocar somriures als familiars. Precisament perquè desembre és una època d’excessos, és el moment de l’any en què sorgeixen els sabors més irracionals. Els xefs i mestres pastissers plantegen, en aquest sentit, deconstruccions gairebé bullinianes que busquen els límits conceptuals d’un pandoro, un polvoró o un torró.
Comencem amb un plat fort: les croquetes de panettone de COC, que s’elaboren amb pandoro artesà, xocolata i taronja confitada. Aquesta no és la primera recepta curiosa ideada per Imma Pardos i Iñaki Escuer, que han creat croquetes de torró de Xixona (!) i xurros de moniato. També van ser pioners ideant unes croquetes de ceps i foie que ara es veuen en molts locals, però que en aquell moment es van considerar una bogeria gastronòmica. Fet que ens porta a preguntar-nos: degustar croquetes de panettone serà el més normal del món, d’aquí a deu anys?
La febre amb aquest dolç italià, que és molt més recent del que pensem, també s’expressa en nous productes com el destil·lat que acaba de llençar al mercat Panettoni Pavolucci. El geni creador rere el concepte, en Carles Bonnin de La Destilateca, ha aconseguit extreure l’essència d’una recepta ben complicada, alhora que qüestiona els límits entre líquid i sòlid. La investigació també es subratlla en productes com les noves Catànies de coco, un sabor que Oriol Llopart ha trigat més de 500 assajos i dues dècades en aconseguir.
El termòmetre d’excentricitats en el món dolç nadalenc l’avança sempre la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt. Enguany, Torrons Vicens hi va presentar uns sabors ben divergents, entre ells, el torró de Chupa Chups. Elaborat amb praliné d’ametlla, nata i maduixa i recobert amb xocolata blanca i ruby és un mix que, en paper, sembla més comercial que llaminer. També n’han tret un altre de Pernil Enrique Tomás amb base de praliné d’ametlla torrada, pernil amb ametlles picades i cobertura de xocolata. Potser no són tan estranys com el torró de foie i llima de Dani García o la cervesa de torró d’Amstel, però s’hi acosten.
Un altre dolç nadalenc ben curiós, d’edició limitada, és el fals tête de moine de Jon Cake. Ideat conjuntament amb I+Desserts i amb producte de Quesos de Suiza, a primera vista sembla el conegut formatge suís —fins i tot es talla en forma de flor amb una girolle— però, en boca, és ben bé un torró. A través del projecte XOK Chocolates, I+Desserts també elabora versions d’aquest dolç amb polvoró, neula o carbó de reis, que juguen a transformar i capgirar formats ben coneguts. Per a quan un torró de panettone? L’esperem.
Una menció també per a Lluc Crusellas, un dels millors xocolaters del món i guanyador del World Chocolate Masters 2022. Amb la seva nova marca Eukarya, que compta amb un pop-up a l’hotel Yurbban Trafalgar, acaba de treure un torró de speculoos, una galeta típica de Nadal que és molt popular als Països Baixos. Tant per gust com per vista, la seva nova empresa representa molt bé l’efecte wow, és a dir, la capacitat que té una marca de generar una experiència.
En un món artificialment intel·ligent, però, hauríem esperat més propostes ideades per les noves eines de llenguatge. Manolo Bakes sí que hi juga una mica, utilitzant la intel·ligència artificial per fer el seu disseny de caixes i gots nadalencs, que mostren el pare i la mare Noel menjant un Manolo Crocanti. També artificial, a la seva manera, és la selecció que ha fet Tamara Falcó per a Chocolates Pancracio i que es tradueix en una caixa d’edició limitada. I és que cada empresa intenta trobar el seu camí al wow, ja sigui amb cares famoses, trompe-l’œils o sabors xocants. Ja veurem, però, què arribarà per quedar-se i què serà ràpidament oblidat.
