El Consell General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha aprovat el Compromís Metropolità 2030, un nou full de ruta en sintonia amb les actuals dinàmiques metropolitanes, que clarament superen els límits de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El nou document, consensuat amb tots els actors polítics, econòmics i socials implicats planteja els principals reptes de “la ciutat dels 5 milions”, que comprèn el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, els Vallesos, el Garraf, l’Anoia, el Baix Penedès i l’Alt Penedès. Es tracta d’objectius globals en matèria d’habitatge, polítiques socials, mobilitat o medi ambient i que impliquen el desenvolupament de projectes des de la nova “escala territorial”.
Tot i les bones intencions per a l’impuls de projectes en clau metropolitana més enllà de l’AMB, el coordinador general del PEMB, Oriol Estela, recorda en una entrevista a l’ACN que actualment no hi ha els espais idonis per fer-ho, davant la “complexitat administrativa” que suposa la coexistència de diferents actors polítics que es solapen.
A més de l’AMB i els propis ajuntaments, en aquest territori hi tenen competències administracions supramunicipals com els Consells Comarcals o la Diputació de Barcelona o la vegueria del Penedès. És per això que des del PEMB fixen en el 2030 la data per saber “de quina manera es vol que es governi aquest territori”.
Estela augura que el desplegament del Compromís Metropolità 2030 pot donar amb el pas del temps algunes pistes de quina pot ser la futura organització territorial de la regió metropolitana. En aquest sentit, el pla estratègic determina quins aspectes té sentit abordar-los des de la nova escala.
El pla, de fet, planteja accions en tres nivells: replicar experiències d’èxit al llarg del territori, escalar a nivell de regió metropolitana projectes de l’AMB o la ciutat de Barcelona, així com crear nous projectes que ja en el seu punt de partida tinguin aquesta nova visió territorial de gran abast.
En aquest sentit, l’alcalde de Barcelona i president del PEMB, Jaume Collboni, i la presidenta de la Comissió Executiva del PEMB, Janet Sanz, han coincidit en assenyalar que aquesta gran metròpoli ha de tenir una estructura “federal i policèntrica”, com ho és la seva realitat urbana, tenint en compte la veu de tots els seus actors administracions, sector privat i ciutadania.
Collboni n’ha parlat aquest dimarts durant el Consell General del PEMB, on ha apuntat que reptes com el canvi climàtic, l’habitatge o la competitivitat empresarial s’han de coordinar des d’aquesta nova visió si es volen completar amb èxit.
Janet Sanz, per la seva banda, ha celebrat el “gir decisiu” que permetrà liderar una xarxa urbana integral que superi les expectatives amb les que es treballava fins ara en el marc de l’AMB. Diu que aquest ens ha estat “un primer pas” en els últims anys per assentar les bases de polítiques a gran escala, que ara ha quedat petit: “És evident que no basta amb això”.
La presidenta de la Comissió Executiva del PEMB diu que els reptes que ha portat el segle XXI requereixen de nous instruments de governança. “L’emergència climàtica no coneix de límits administratius ni de fronteres”, assegura. En aquest sentit, Sanz diu que cal construir una “sobirania metropolitana” des del municipalisme amb més competències i recursos.
Un pla de vuit missions
El nou pla estratègic metropolità s’estructura en vuit missions que han de servir de guia per a l’actuació coordinada en el territori en matèries com l’economia innovadora i inclusiva, els nivells de renda suficients, l’emergència ambiental i climàtica, la mobilitat sostenible i segura, l’alimentació saludable, la cohesió territorial, l’habitatge adequat i la vitalitat cultural.
Cada missió planteja també un seguit d’objectius concrets per ajudar a concretar accions orientades a assolir-los. En matèria econòmica, es pretén impulsar la transferència tecnològica amb l’objectiu que el 2030 el teixit econòmic de la regió metropolitana dediqui com a mínim un 1,2% del PIB a despesa privada en recerca i desenvolupament.
Pel que fa al treball, l’objectiu és que els convenis col·lectius garanteixin uns nivells salarials d’acord amb un salari mínim de referència adaptat a la realitat de la regió metropolitana. En l’àmbit climàtic, l’objectiu passa per reduir el 45% l’emissió de gasos amb efecte hivernacle en aquest territori.
En relació a la mobilitat, el pla estratègic planteja un canvi en la distribució modal dels desplaçaments d’un 10% en favor de l’ecomobilitat. I en l’àmbit alimentari, es pretén que el 2030 la dieta de la població de la regió metropolitana es basi en un 60% en aliments de proximitat.
Aconseguir que les rendes baixes no superin el 25% en el conjunt de barris vulnerables és l’objectiu pel que fa a la cohesió territorial, mentre que en matèria d’habitatge es vol aconseguir que la població que pateix una sobrecàrrega econòmica vinculada a les despeses de la llar sigui inferior al 30%.
Finalment, en l’àmbit cultural, el pla estratègic metropolità preveu augmentar un 10% la participació de la població metropolitana en la vida cultural del conjunt del territori.
