L’accés a l’habitatge és un problema transversal a Catalunya que afecta més intensament a determinats col·lectius. Els joves són uns dels més perjudicats, ja que tenen grans dificultats per accedir al lloguer d’un pis, especialment a les principals zones urbanes, pel seu elevat preu, i disposen de recursos limitats per fer front a la compra d’un immoble. Tampoc ajuda que l’habitatge públic sigui més escàs que en altres països del nostre entorn.
Una dada il·lustrativa de l’anterior, és l’edat mitjana d’emancipació a Espanya, que se situa als 30,3 anys, una xifra molt allunyada del promig de la UE de 26,4 anys. Es tracta d’unes dificultats generalitzades per a les persones joves. No obstant això, el problema s’agreuja entre les capes socials més vulnerables. Per tractar de pal·liar aquesta situació, entitats del tercer sector juguen un paper actiu. És el cas de la Fundació Resilis, que va posar en marxa el servei Borsa d’Habitatge Social el desembre de 2020 per assistir a persones sense llar i que els permet afrontar la manca d’habitatge per a joves ex tutelats del programa Pisos Assistits, que gestiona la pròpia fundació.
80 habitatges a Deltebre
El darrer projecte per facilitar l’accés a l’habitatge ha estat l’adquisició de 80 pisos a Deltebre a un fons de gestió d’actius immobiliaris en col·laboració amb altres dues entitats: la Fundació SociHabitat i Casa Alternativa SCCL. L’acció ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Institut Català de Finances (ICF), qui ha finançat la compra.
“Els joves de Deltebre, igual que a d’altres poblacions, tenen una gran dificultat per accedir a habitatges assequibles. Amb aquests pisos podem facilitar la consolidació dels itineraris d’emancipació de joves sense formació o amb formació professional bàsica, la majoria dels quals treballen en vivers, magatzems o com a peons d’obra”, explica Jordi Rieradevall, director de la Borsa d’Habitatge Social de Fundació Resilis.
Per a Rieradevall, el fet que l’ICF sigui una banca pública de promoció “ja és una garantia si es compara amb qualsevol altra línia de finançament privada”. A més, el directiu assenyala que “més enllà de poder tenir un interès fix o un període de gràcia inicial, a l’ICF hi ha un equip molt professional i amb consciència social que acompanya a les entitats perquè els procediments acabin resolent-se positivament”.
Jordi Rieradevall: “Més enllà de poder tenir un interès fix o un període de gràcia inicial, a l’ICF hi ha un equip molt professional i amb consciència social que acompanya a les entitats com Resilis”
Tenir una feina no és garantia d’habitatge
Pot cridar l’atenció que molts dels joves que acudeixen a la Borsa d’Habitatge Social no estan desocupats, sinó que disposen de certa estabilitat laboral i formació. No obstant això, tenen molt difícil l’accés a un habitatge convencional, però sí que poden sostenir-se econòmicament per sí mateixos en un pis compartit de la Fundació Resilis. De mitjana, l’estada en els equipaments de l’entitat és de 18 mesos.
Després de la darrera compra d’immobles, la xarxa d’habitatges de la Fundació Resilis està composta per 450 habitatges repartits per les quatre províncies de Catalunya. Tot i que els usuaris als quals ajuda la fundació tenen un perfil molt heterogeni, es tracta principalment de persones en processos “desinstitucionalitzadors”, ja siguin joves o no, persones sense llar, famílies nombroses i famílies monoparentals.
Un instrument financer per a entitats socials i ajuntaments
La Fundació Resilis va poder adquirir els 80 habitatges de Deltebre gràcies al finançament de l’ICF a través de l’ICF Habitatge Social Adquisició. Es tracta de préstecs per a entitats socials i ajuntaments per a la compra de pisos destinats a lloguer social, l’adquisició dels quals derivi de l’exercici dels drets de tanteig i retracte que té reconeguts la Generalitat de Catalunya o per adquisicions mitjançant contractes de compravenda al mercat lliure.
L’import dels préstecs, de manera general, és d’un mínim de 25.000 euros i un màxim de 10 milions d’euros per a l’entitat o ajuntament (amb un màxim de 90.000 euros per habitatge) a un termini màxim de 30 anys i pot incloure una carència de fins a 2 anys. L’ICF finança el 100% de l’adquisició i les obres de rehabilitació —si fossin necessàries— a un tipus d’interès fix del 3,65%. Per la seva banda l’Agència de l’Habitatge de Catalunya bonifica els interessos en un 2%.
