Mirar i no veure més que indefinides llums i ombres dansant, inconsistents, gairebé translúcides. Entremesclant-se en un ball sense sentit i constant, que només acaba amb un artefacte: unes ulleres. Un objecte d’ús quotidià per a molts, però absolutament aliè a la realitat d’uns altres. El desconeixement del que representen unes ulleres no exonera a ningú de patir problemes oculars que, en alguns casos, poden ser completament incapacitants. La fundació Ulls del Món va néixer el 2001 a Barcelona precisament per assegurar que persones amb problemes de ceguesa evitables es quedin sense una solució, ja sigui a través d’unes ulleres o mitjançant una senzilla i econòmica operació, com ocorre amb les cataractes.
“El 90% de persones amb pèrdua de visió ho són per afeccions o malalties que són prevenibles o curables”, explica la directora de la fundació, Anna Barba. Aquest és l’objectiu que persegueix l’entitat en les zones en les quals desenvolupa projectes: Moçambic, Bolívia, Mali i campaments sahrauís situats a Algèria. En totes elles, té presència des de fa més de 15 anys, i treballa seguint un mètode: s’entrellaça amb la comunitat local i els sistemes públics de sanitat i educació.
“Nosaltres no anem als països, operem i tornem; nosaltres som aquí, i els nostres equips són locals i romanen en el terreny”, amb la finalitat d’articular-se amb els actors locals per a abordar la salut ocular de manera integral i coordinada, explica Barba. “No creem sistemes paral·lels, sinó que aposten per millorar els existents”. Com? Aportant equipament i material i, sobretot, formant a professionals.
La labor de la fundació des que es va crear en 2001 es tradueix en més d’un milió de persones ateses
Tant és així, que la xifra de l’entitat que més enorgulleix a la seva directora és la que reflecteix que, des de 2001, més de 14.800 professionals s’han format a través de la fundació. Aquests representen un llegat perdurable de l’entitat sobre el terreny, estigui o no present l’estructura de la fundació. Aquesta estratègia va tenir una prova de foc que va superar amb escreix: la pandèmia. Mentre altres entitats van veure aturada la seva activitat davant la impossibilitat de viatjar, Ulls del Món va mantenir la seva influència en les comunitats en les quals treballa.
La labor de la fundació es tradueix en més d’un milió de persones ateses des que es va crear en 2001. La seva fundació va ser conseqüència d’un viatge que van realitzar l’ara president de l’entitat i exsíndic de Greuges, Rafael Ribó, i el seu vicepresident, el reconegut oftalmòleg Borja Corcóstegui. Tots dos van viatjar amb un equip de metges i personal sanitari a campaments de refugiats sahrauís l’any anterior, per realitzar un projecte assistencial d’ajuda humanitària a població desplaçada. Durant la seva estada, es van realitzar 200 visites i 35 intervencions en sis dies.
Va ser aquesta experiència la que els va empènyer a fundar Ulls del Món, en constatar les necessitats oftalmològiques de persones sense possibilitat d’accedir a aquests serveis. Més de dues dècades després, i només el 2022, l’entitat va atendre 136.000 persones i va formar a 1.500. A més, va operar a 3.500, la majoria d’elles, de cataractes. “Amb una cirurgia senzilla que costa entre 70 i 100 euros, una persona pot passar de no veure a recuperar drets que havia perdut amb la visió”, destaca Barba.
L’entitat ha anat ara més enllà: ha creat la seva primera òptica mòbil, per a acostar encara més els recursos bàsics de la salut ocular als qui no disposen d’ells. Una furgoneta totalment adaptada i dotada amb tots els equips necessaris recorre des de juliol de 2022 carreteres de la província moçambiquesa de Inhambane. Des de llavors, des del vehicle s’han atès prop de 3.500 persones que no tenien accés a serveis oftalmològics, i s’han lliurat més de 180 ulleres.
L’òptica mòbil, que aspira a ser autosuficient econòmicament, les ven a un preu ajustat que permeti adquirir el material per a muntar les ulleres. Està molt per sota del preu de mercat però, tot i així, continua sent un preu prohibitiu per a gran part de la població moçambiquesa: les ulleres costen 22 euros, 12 en el cas de les de presbícia premontadas, en un país amb un salari mínim de menys de 100 euros.
“És molt desproporcionat, però no es pot rebaixar més el preu” per garantir la sostenibilitat del projecte, explica Vasco Cote, el coordinador del projecte d’Ulls de Moçambic, on l’entitat treballa des de 2002. No obstant això, l’organització “sempre intenta donar una solució” quan es tracta de casos greus que generen una incapacitat a l’afectat que es resoldria amb unes simples ulleres. Una nena albina de 12 anys amb deu diòptries és un exemple d’aquests casos. “Té tanta graduació que no tenim vidres a Moçambic per fer-li les ulleres, i l’entitat busca solucions per a ella”. Aquest grau de miopia implica pràcticament ceguesa. “Així, quin grau d’aprofitament escolar pot haver tingut? La ràtio de fracàs escolar en aquests casos és altíssima, i amb unes simples ulleres ho pots revertir”, explica Barba.
L’entitat rep donacions d’ulleres, però no les suficients. I han de ser ulleres noves: les de segona mà poden trencar-se abans, i és poc probable trobar a algú amb la mateixa graduació i distància entre ulls: “Ni donem ni acceptem ulleres usades”, avisa Barba. Buscar solucions davant persones que necessiten ulleres però no poden pagar-les és un dels dos grans reptes que afronta l’òptica mòbil. L’altre es presenta davant les cataractes: detecten casos que requereix cirurgia, però ni poden operar des de la furgoneta ni els afectats acostumen a tenir la capacitat de traslladar-se a un centre per a fer-lo. I és que les distàncies no són curtes, i les carreteres no són bones. Recórrer una província pot representar set hores amb cotxe. “És un desafiament per a nosaltres a futur poder donar resposta a aquestes dues qüestions”, avança Cote.
El coordinador de l’entitat a Moçambic detalla que l’òptica mòbil es va impulsar amb finançament de l’Ajuntament de Barcelona i també de Navarra, amb recursos que van permetre adquirir i va equipar la furgoneta. “Ara, l’objectiu és que sigui autònoma”, un propòsit que aspiren a aconseguir amb un equip de dones. El servei està gestionat per dones d’una associació local, que es van formar en tècniques pel muntatge d’ulleres i pel maneig de l’òptica mòbil, i van rebre també formació sobre gestió, “perquè puguin continuar sent sostenibles, sense necessitat d’un finançament extern”, segons Cote. I afegeix: “El treball d’aquestes dones no només és important en l’àmbit de la salut ocular, sinó que també respon a la nostra estratègia d’apoderament econòmic de les dones”.
La vista i la desigualtat de gènere
I és que, malgrat que l’eix central de la fundació és la salut ocular, també actua sobre altres àmbits, com les desigualtats de gènere. Però, quina relació poden tenir les desigualtats amb la vista? Les dones són les qui acostumen a assumir les tasques de cura de fills i familiars, fet pel que pateixen més malalties relatives a l’ull, com la conjuntivitis. I no només això, sinó que “quan hi ha una persona amb baixa visió o ceguesa en la família, qui deixa de treballar o d’estudiar per a cuidar-la és sempre una dona o una nena”, destaca Barba, que explica que, a més, hi ha més dones amb cataractes per la seva major esperança de vida.
Així, les desigualtats de gènere representen un “determinant social de la salut”, com també ho és una nutrició adequada i l’accés a aigua potable. En aquest context, l’entitat treballa amb projectes de sensibilització i també de millora dels sistemes de sanejament d’aigua, amb actuacions com la rehabilitació de pous a Mali per a prevenir una malaltia ocular anomenada tracoma i que pot provocar ceguesa irreversible.
Amb aquesta visió integral de la salut ocular i de tot el que la determina, l’entitat encara els propers anys amb la previsió de créixer als països en els quals ja té presència, buscant expandir-se a nous territoris dins d’ells. Tot amb la finalitat de prevenir i revertir problemes oculars curables. I ho fa per assegurar que aquests problemes no limitin l’accés a l’educació, l’ocupació o la participació en la societat, objectius que l’entitat persegueix i coordina des de Barcelona cap al món.
