El thriller ha pres l’Hotel Palace aquesta nit. César Pérez Gellida ha guanyat el Premi Nadal amb aquest gènere amb la novel·la Bajo tierra seca. En una edició marcada també per la celebració del 80è aniversari, Pérez Gellida ha agraït compartir premi amb autors de la talla d’Ana María Matute, Carmen Laforet, Gustavo Martín Garzo i Miguel Delibes, aquests dos últims val·lisoletans com ell. Ho ha dit en la tradicional vetllada literària que se celebra el Dia de Reis cada any a la Gran Via. Més de 800 manuscrits s’han presentat enguany al guardó promogut per l’editorial Destino, dotat amb 30.000 euros.
“Bajo tierra seca ha viatjat amb mi durant anys al meu cap. És una novel·la que volia afrontar en el moment que sentís aquesta maduresa de l’ofici. S’ambienta a Extremadura l’any 1917, temps molt difícils, amb pobresa, latifundis, caciquisme i fam, molta fam”, ha explicat el guanyador, qui va començar a escriure fa deu anys perquè patia insomni i sempre treballa amb un assecador de cabell endollat al seu costat. Pérez Gellida espera que amb el Nadal arribi a nous lectors, després d’haver aconseguit uns quants amb les 13 novel·les negres que ja porta publicades. I no descarta que Bajo tierra seca arribi a la pantalla gran.
El jurat del Premi Nadal de Novel·la 2024, format per Inés Martín Rodrigo, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales, ha triat Pérez Gellida entre els finalistes Si te pudiera prestar mi cielo, de Laura Macías, Hermanas, d’Eba Martín, El legado, d’Artemisa (pseudònim), i Manos de trapo, de María Regla. Pérez Gellida li ha pres el relleu a Manuel Vilas, qui l’any passat va guanyar el guardó amb Nosotros.
Una celebració doble, i no només pels regals de Reis, ja que aquest dissabte també s’ha fallat el Premi Josep Pla, una mica més jove, creat en el 25è aniversari del Nadal i ja amb 56 edicions a la seva esquena. Després d’emportar-se’l l’any passat Gemma Ventura amb La llei de l’hivern, aquesta vegada ha recaigut sobre Jaume Clotet amb La Germandat de l’Àngel Caigut. “Suposo que avui m’he convertit en escriptor”, ha declarat en recollir el premi. Clotet, abans director de comunicació dels expresidents Carles Puigdemont i Quim Torra, ha explicat que l’obra guanyadora és “un thriller amb base històrica que viatja des del regne llatí de Jerusalem en el segle XVIII fins a la Barcelona del segle XXI”, amb un monjo de Montserrat i una Mossa d’Esquadra com a protagonistes.
“Per a mi, la zona de confort era escriure una novel·la històrica”, ha sostingut Clotet, qui fins ara havia publicat dos llibres d’aquest gènere, “aquesta vegada, el repte era fer una ficció que no havia fet mai”. Clotet ha estat un dels gairebé 40 autors presentats al Premi Josep Pla, triat per un jurat format per Laia Aguilar, Marc Artigau, Montse Barderi, Manuel Forcano i Glòria Gasch. Valorat en 10.000 euros, La Germandat de l’Àngel Caigut s’ha imposat entre els finalistes Enxarxats, de Sami Vidal (pseudònim), 11990: Un diari, de Gaspar Jaén, Esprémer el temps, de Maria Mitjans, i La medusa, de Carles Solé. Les dues novel·les guanyadores es publicaran el pròxim 7 de febrer.
El premi literari més longeu d’Espanya
Tot va començar amb un sopar en el desaparegut Cafè Suizo, situat a la Rambla, en la qual van participar sis o set persones. Era el 6 de gener de 1945, data triada pels impulsors del guardó per alliberar-se de la sobredosi que acaben de deixar les festes nadalenques. En la primera edició del Premi Nadal, amb 26 novel·les presentades, la discussió estava entre l’il·lustre periodista César González Ruano i un manuscrit que havia arribat l’últim dia del termini d’admissió d’una desconeguda i joveníssima escriptora anomenada Carmen Laforet, amb tan sols 23 anys. Després de cinc votacions, l’inesperat Nada es va acabar imposant amb la història de l’Andrea i la seva arribada a una Barcelona de postguerra.
Tot va començar el 6 de gener de 1945 en un sopar en el desaparegut Cafè Suizo, situat a la Rambla, en la qual van participar sis o set persones
Nada va obtenir un gran èxit, i continua atrapant a lectors que poc coneixen d’aquells anys grisos i famolencs, la qual cosa va beneficiar al premi literari que havia ideat el director de la revista Destino, Ignacio Agustí. El també novel·lista havia volgut impulsar el guardó pensant en el Premi Joan Crexells que l’Ateneu Barcelonès havia instaurat abans de la Guerra Civil per donar-li una nova vida a la narrativa en català, premiant, entre altres, a Mercè Rodoreda. Als socis d’Agustí els va costar una mica animar-se, però el seu entusiasme els va acabar derrotant i va proposar batejar-lo amb el nom d’Eugenio Nadal, qui havia ocupat el càrrec de redactor en cap de Destino durant els seus primers números i acabava de morir als 28 anys.
Una idea que ha premiat a joves i coneguts escriptors al llarg de 80 anys en què hi ha hagut alguns canvis de seu a mesura que guanyava popularitat, del Cafè Suizo al Glaciar l’any 1949 i del Glaciar a l’Hotel Orient l’any 1950, fins que va acabar abandonant la Rambla als 15 anys per quedar-se ja per sempre a l’abans Hotel Ritz i ara Hotel Palace. Miguel Delibes, Rafael Sánchez Ferlosio, Carmen Martín Gaite, Ana María Matute, Francisco Umbral, Fernando Arrabal, Juan José Millás, Rosa Regás, Lucía Etxebarría, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello, Francisco Casavella, Maruja Torres, Alicia Giménez Bartlett, Sergio Vila-Sanjuán, Care Santos, Alejandro Palomas, Najat el Hachmi… Tot ells, integrants d’una llarga llista de guanyadors que sempre creix el Dia de Reis.
