[dropcap letter=”F”]
a 2,5 milions d’anys, els humans ens movíem d’un indret a un altre segons els condicionants climàtics, els quals tenien una incidència cabdal en l’alimentació, perquè la recol·lecció de plantes i la caça d’animals depenien de factors que l’home i la dona encara no havíem après a subjugar. Fins fa poc, els experts defensaven que la vida d’aquests humans prehistòrics era perillosa i plena d’incerteses i que, per contra, la revolució agrícola que va tenir lloc fa cosa d’uns 10.000 anys va aportar el progrés sobre el qual s’ha bastit la societat actual. Però ara aquest supòsit no només genera grans dubtes sinó que dades científiques permeten explicar la Revolució Agrícola com “el frau més gran de la història”. Així ho expressa, amb aquestes mateixes paraules, Yuval Noah Harari al llibre Sàpiens. Breu història de la humanitat (Edicions 62, 2014). En la publicació Harari argumenta que les tesis que defensen una millora en la intel·ligència de l’home quan aquest pren les regnes del cultiu i la ramaderia no són certes, i que per contra, en comptes de fer-nos la vida més fàcil, la Revolució ha estat el preludi de l’organització dels mercats actual, del consumisme, la propietat privada, la febre competitiva, la fam, les malalties, etc.
Per als nostres parents ancestres l’agricultura va suposar un increment exponencial de la suma total d’aliment, és cert. Però igual d’exponencial va ser l’increment de temps i d’esforç que van haver d’invertir per donar resposta a les exigències d’una demografia creixent i amb necessitats creixents. Exigències, demografia i necessitats que hores d’ara segueixen propagant-se. La Revolució Agrícola, tal com l’exposa Harari, anàlogament va implicar un empobriment de la dieta –va passar a ser poc variada–, va suposar un retrocés de les estones d’oci, un explosió demogràfica, l’aparició d’estrats de societat privilegiada, més duresa en el treball, empitjorament de la salut i la instauració del concepte de propietat privada, la qual implicava haver de defensar les possessions i mirar d’incrementar-les, fet que va donar peu a les guerres. Per fer-nos-en una idea, avui la ramaderia compta 1.000 milions d’ovelles, 1.000 milions de porcs, més de 1.000 milions de vaques i 25.000 milions de gallines repartides pel planeta. Res a veure amb els pocs milers que sumaven al moment del naixement de l’agricultura. Si aquí hi afegim la quantitat de terra conreada és fàcil entendre que, més que controlar l’agricultura i la ramaderia, el que ha passat és que l’agricultura i la ramaderia han controlat l’home.
Però nous brots apunten una tendència que podria revertir aquesta condició i, 10.000 anys més tard, fer bona la Revolució Agrícola d’aquells homes i dones de la prehistòria. Per una banda, la robotització dels llocs de treball –es preveu que entorn al 2030 el 70% de les tasques que avui dia realitzem els humans les facin màquines– implicarà un canvi dràstic en la quotidianitat, donat que el sistema laboral es veurà obligat a reduir la jornada fins a un màxim de 15 o 20 hores setmanals per tal de mantenir activa la roda del consum. Com a conseqüència d’aquest fet els humans gaudirem de més temps lliure, i això propicia l’altra hipòtesi que augura un increment de tasques de comunitat o de caràcter solidari i, encara més enllà, la conjectura que faria possible el desplegament de la Renda Bàsica Universal –que en anglès respon a les sigles UBI–; una teoria que acumula dècades d’estudis i de la qual se n’estan duent a terme experiments arreu del món.
L’holandès Rutger Bregman, l’estudiós més destacat d’aquest corrent, ha desenvolupat un principi que no només no suposa un xoc frontal amb les tesis del capitalisme sinó que, contràriament al que seria previsible, les elogia. Bregman defensa que al capitalisme li devem l’increment del benestar de bona part de la humanitat. Potser, per ser exactes, hauria de matisar i afirmar que, si ho devem a alguna cosa és a l’esmentada Revolució Agrícola de fa milers d’anys. De totes maneres Bregman no deixa passar l’ocasió per, després d’afalagar el corrent capitalista, pronosticar un canvi de paradigma pel que fa al concepte de riquesa. O millor dit, una predicció sobre com i quan farem el salt al model que ens permetrà generar “riquesa real” per comptes de “riquesa” a seques. Els pilars d’aquest patró d’economia se sostenen sobre dues certeses: la primera és que la pobresa surt cada vegada més cara a la societat, i la segona, que treballar menys ens faria més feliços a mig i llarg termini. Ara bé, prèviament, cal un desaprenentatge. Una sacsejada cultural notable. I uns dels principals corrents d’aquesta transformació són, precisament, l’agricultura i la ramaderia. Preceptes com l’agricultura regenerativa, el Maneig Holístic, el Disseny Keyline, el nou mètode d’Organic Managers, o el concepte Regrarian estan despertant amb molta força arreu del món, sobretot en indrets amb forta tradició d’oficis del camp. Aquests preceptes proposen un nou estil d’agricultura basat en l’oposició als tractaments químics, tot afavorint la regeneració natural dels sòls i un millor aprofitament de l’aigua. D’aquesta manera a mig termini s’aconsegueix un estalvi rellevant en costos. Al mateix temps també es produeix un increment en la qualitat del producte i, fins i tot, pot derivar en un creixement de la producció. El referent mundial d’aquestes pràctiques és Darren J. Doherty, australià d’orígen irlandès que aquests darrers dies ha estat fent una gira de conferències per Girona, es Mercadal (Menorca), Saragossa i Lleida. Darren s’enfila a l’escenari i, abans de començar, fa dringar una campaneta com les del bestiar. És la prèvia a un espectacle de raons, sentit comú i tocs d’humor que fan que no tardi a posar-se els pagesos locals a la butxaca, inclosos els més escèptics. Les teories i les demostracions sobre el terreny actuen de forma concloent, fins al punt que de cada visita, de cada conferència, en naixen nous adeptes.
Darren J. Doherty compta amb un equip de joves agricultors que conformen en Francesc, natural de Girona, en José Ángel, de Terol, i en Manel Badia, de Seròs, tots ells sota la marca Organic Managers. Durant les conferències i visites al terreny presenten els primers resultats dels camps experimentals a Catalunya, Terol i Menorca. I com acostuma a passar en aquests casos, les xarxes socials han fet circular els casos a una velocitat de vertigen, fins al punt que ja han rebut la primera proposta per desenvolupar un dels seus plans d’agricultura regenerativa als Estats Units.
Tot sembla indicar que l’agricultura i la ramaderia són a la segona fase de la Revolució que va tenir lloc ara fa 10.000 anys. Els humans passarem a percebre aquestes disciplines com fonts de riquesa real per comptes de pràctiques inexorablement lligades a tractaments químics. Passarem d’una sobreproducció que determina l’oferta, a una producció que vindrà determinada pel consumidor. I el més interessant: comprendrem que no només som el què mengem, sinó també el sòl que sembrem.
