La Cambra de Comerç de Barcelona augura per a enguany un augment de la inversió del 2% a nivell català, tenint en compte tant la inversió en l’àmbit de la construcció com la productiva. Ho preveu després d’un 2023 que ha registrat un augment de la licitació d’obra pública, en part vinculat als fons europeus Next Generation. Així, la Cambra confia que 2024 sigui l’any en què més es percebi l’impacte d’aquests fons a Catalunya.
“Esperem que aquest sigui l’any en què s’acceleri aquesta execució”, ha proclamat el president de la Cambra, Josep Santacreu. L’organisme preveu aquest augment del 2% de la inversió després d’un 2023 en què va incrementar-se en un 0,7%, en una situació marcada per l’enduriment de les condicions de finançament. En un informe sobre la conjuntura econòmica catalana, la Cambra conclou que la inversió s’ha estancat en l’àmbit de la construcció, mentre que s’ha reduït la inversió productiva per l’augment dels tipus d’interès.
Aquesta inversió productiva engloba aspectes que augmenten la productivitat de les empreses, ja siguin elements com maquinària i equipaments com també intangibles, com la propietat intel·lectual. L’organisme també recalca que la inversió productiva per persona ocupada, que va lligada al PIB per ciutadà ocupat, avança a Catalunya a menor ritme que en altres països europeus. “I cal revertir aquesta dinàmica”, ha sentenciat el president de la Cambra.
L’organisme situa la inversió com a motor per al creixement econòmic de Catalunya en 2024, preveu que sigui de l’1,8%
“Els fons Next Generation són una oportunitat per fer-ho”, ha afegit, i ha ressaltat que existeix un desajustament temporal entre la mobilització d’aquests fons i la seva execució. Així ho reflecteix l’augment de les licitacions públiques, que han passat de 3.142 milions d’euros el 2022 a 3.896 el 2023, tenint en compte tant inversió en edificació com en obra civil.
En aquest context, la mobilització dels Next Generation “no ha accelerat encara la inversió a Catalunya”, segons el director del Gabinet d’Estudis de la Cambra, Joan Ramon Rovira. Per quin motiu? O bé per aquest desajustament temporal entre la mobilització de fons i l’execució, o bé perquè aquests fons han substituït inversions que empreses ja tenien previst realitzar, o perquè s’han utilitzat per a compensar l’impacte dels tipus d’interès, ha detallat Rovira, que ha confiat que enguany es faci palpable l’impacte d’aquests fons europeus.
L’increment del 2% de la inversió a Catalunya que augura la Cambra s’engloba en la previsió de la corporació que pronostica un creixement de l’economia catalana del 1,8% el 2024. L’organisme augura que serà un any que començarà amb el decreixement d’indicadors econòmics i que després remuntaran, a mesura que canviïn els tipus d’interès i en funció de la situació geopolítica. Com a motors d’aquest creixement del 1,8% per a 2024, l’informe de la Cambra situa precisament la inversió pública, al costat del consum privat.
També l’àmbit de les exportacions serà tractor de l’economia catalana enguany; augmentaran un 3% respecte a 2023, malgrat que ho fa en un context de moderació del seu creixement. El turisme és també un sector amb “el vent a favor”, i al quart trimestre del 2023 va aconseguir recuperar una variable més de la prepandèmia: les pernoctacions de turistes estrangers es van situar ja per sobre de les de 2019, fet que ja ocorria prèviament amb els visitants domèstics, segons Rovira.
El director del Gabinet d’Estudis ha garantit que, a mesura que afluixi la inflació, l’economia evolucionarà en positiu. No obstant això, existeixen riscos, reflectits per dades com l’increment del preu d’aliments i del transport de contenidors marítims, per la crisi al Mar Roig. Santacreu ha inclòs la sequera com un dels elements que condicionaran aquesta inflació, i ha defensat promoure mesures estructurals i multifactorials per a garantir el subministrament d’aigua potable en el futur: “S’ha actuat a cop de sequera i, quan ha passat, ho hem tornat a desprioritzar”.
En aquest sentit, Santacreu ha avançat que la Cambra ha creat un grup de treball sobre la sequera. El president de l’organisme, que va assumir el càrrec a l’octubre, ha explicat que l’entitat ha modificat les conegudes com a cadires de plata, que donen entrada a empreses al ple de la corporació a canvi d’una aportació econòmica. L’equip de la seva predecessora, Mònica Roca, les va modificar per a passar de 14 escons per 75.000 euros a dos per 125.000, que estan sense ocupar. Ara, la junta de Santacreu ha reduït de nou la quantia a 75.000, encara que manté els dos únics seients, per impossibilitat d’ampliar-los fins que passin quatre anys respecte a l’anterior decisió. La Cambra va obrir al desembre una convocatòria per ocupar aquests dos seients, i no en va rebre candidatures. Ara, demanarà a la Generalitat reobrir aquest procés, en el qual hi ha empreses interessades, segons Santacreu.
La Cambra calcula que l’impost del 15% a multinacionals implicarà 475 milions extra per a Catalunya i planteja destinar-los a inversió
El president de la Cambra ha valorat també el tipus mínim del 15% en l’impost de societats per a grans multinacionals que promou el Govern central, que “pretén posar fi a la competició fiscal a la baixa, injusta i perillosa entre països que busquen atreure inversions i empreses amb un tractament fiscal que no correspon”. Santacreu, que ha recordat que es tracta d’una disposició europea que ha d’adaptar-se a Espanya, ha sostingut que aquesta mesura fiscal representarà per a Catalunya 475 milions d’euros, que proposa destinar a reduir determinats impostos o, precisament, a incrementar les inversions que es duguin a terme a Catalunya.
