Una de les coses que més m’agradava fer quan vivia a Madrid era anar a dinar o a sopar al mercat. Allà, la majoria —alguns més que d’altres— tenen molts bons restaurants. No, no són els clàssics bars de mercat ni els típics llocs turístics: són restaurants que apareixen a les guies gastronòmiques de renom, on es crea un ambient molt proper. Confesso que cada vegada que anava al Mercado de Vallehermoso, d’Antón Martín o al de San Fernando, pensava que en això, Madrid passava la mà per la cara a Barcelona.
Com bé saps si ets lector/a assidu/a d’aquesta columna, fa pocs mesos que torno a viure a la capital catalana. Et diré que m’he quedat gratament sorpresa. He visitat diferents mercats i he observat que s’han posat molt les piles en aquest sentit. Cada vegada s’estan fent més propostes interessants en molts d’ells —més enllà del clàssic bar de mercat—, donant-li una segona vida a la plaça. Et parlo dels bars/restaurants del Mercat del Ninot, del Mercat de la Llibertat, del Mercat de la Boqueria, del Mercat de Santa Caterina, del Mercat de Sant Antoni o del Mercat de la Barceloneta, entre molts d’altres. Solen ser restaurants que cuinen amb aliments del mercat, amb una qualitat excel·lent i amb una carta exquisida. Creu-me, el menjar acostuma a ser realment bo.
L’ambient que s’hi genera, per a mi, és imbatible. Menges veient la vida del mercat, les seves parades i la clientela parlant amb el comerciant de la seva botiga de sempre. En un món que cada vegada és més solitari, això genera una sensació de comunitat i de caliu important.
No t’ho negaré. Per arribar al concepte dels mercats madrilenys —pel que fa a la restauració— encara queda molt camí per recórrer. A Barcelona, la majoria de propostes encara són només per dinar i acostumen a comptar amb un públic més adult. A poc a poc. Com a barcelonina orgullosa que soc, celebro que s’hagi començat a caminar en aquesta direcció. N’estic segura que serà una tendència que anirà creixent i que es consolidarà arreu de la ciutat.
