Barcelona afronta aquesta campanya d’estiu com una relativa prova de foc per a la salut del seu sector turístic, un dels principals motors econòmics de la ciutat. Serà la primera des dels atemptats terroristes a les Rambles l’agost de l’any passat, i serà també la primera campanya des del referèndum de l’1-O i el posterior daltabaix polític que va sacsejar els carrers de Barcelona. Dos elements que van condicionar l’arribada de turistes a la capital catalana la segona meitat del 2017 i que poden seguir tenint molt a dir en aquests mesos de juliol i agost. Per això des del Gremi d’Hotels de Barcelona, el seu director general, Manel Casals, admet que aquest estiu serà “especial”, i afegeix que són molts els núvols d’incertesa que s’estenen sobre el sector.
Un d’ells és la creixent pressió i rebuig que alguns grups polítics i socials han abanderat respecte d’un turisme que consideren massiu i invasiu amb la vida de la ciutat. El propi Ajuntament barceloní, amb els Comuns d’Ada Colau al capdavant, ha mantingut un discurs crític amb l’activitat i s’ha mostrat partidari de posar límits a un sector que, agradi o no, aporta prop del 15% del PIB i el 9% de l’ocupació de la ciutat. Les imatges de pintades amb el lema “tourist go home” o les polèmiques actuacions d’Arran contra el turisme no són tampoc les millors postals de promoció de la ciutat, com tampoc ho són les que genera la conflictivitat a l’aeroport del Prat. L’any passat, les protestes dels treballadors dels controls de seguretat ja van enviar al món imatges de cues quilomètriques i viatgers emprenyats, i tot i que enguany la situació sembla més tranquil·la, les habituals vagues d’estiu a les companyies aèries podrien generar nova pressió en els dies més alts d’activitat.
“No s’entén que d’una banda l’Ajuntament veti al seu pla d’hotels l’arribada d’una cadena com Four Seasons, centrada en un turisme d’alt poder adquisitiu, i de l’altra banda veiem que es deixin legalitzar 10.000 pisos turístics il·legals”, segons el director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, Manel Casals
En aquest escenari les dades del Gremi d’Hotels mostren que la situació d’aquests allotjaments no està en el seu millor moment. Segons les seves estadístiques per als primers sis mesos de l’any, tant l’ocupació com la facturació al sector ha caigut, entorn al 3% i al 4,3% respectivament: “Estem al voltant d’un 8% per sota de les xifres en les que ens movíem l’any passat”, destaca Casals. Per als hotelers, el problema més greu que afecta la ciutat, més enllà de la incertesa política i dels efectes pels atemptats, és “la pèrdua de qualitat en el turisme que captem com a ciutat”, explica el director general del Gremi. Una devaluació que el sector hoteler identifica directament amb la presència massiva d’una oferta paral·lela, i en molts casos il·legal, d’apartaments turístics. Per a Casals, el problema és que la capital catalana ha recuperat l’etiqueta de destinació de baix cost que s’havia aconseguit treure: “No s’entén que d’una banda l’Ajuntament veti al seu pla d’hotels l’arribada d’una cadena com Four Seasons, centrada en un turisme d’alt poder adquisitiu, i de l’altra banda veiem que es deixin legalitzar 10.000 pisos turístics il·legals”. Casals creu que la lluita de l’administració contra l’oferta de pisos turístics il·legals és encara insuficient i argumenta que no només perjudica als hotels sinó a tot el sector.
Altres amenaces per al turisme de Barcelona vénen de més lluny. Durant anys, la ciutat ha estat una de les destinacions més beneficiades del descens de l’activitat a altres punts més “calents” per la inestabilitat política com el nord d’Àfrica o Turquia, i també ha rebut part del turisme que va perdre París després dels atemptats jihadistes de 2015. Però en el darrer any, la millora de la situació a l’altra banda del Mediterrani i la visibilitat de Barcelona com a objectiu terrorista ha fet que les tornes canviïn, i el sector tem ara que bona part del turisme que la capital catalana va “agafar prestat” desaparegui. És el cost, apunten els experts, d’haver basat bona part del reclam en una oferta de preus baixos, amb una clientela molt més fidel a la factura final del viatge que no pas al lloc de destí, i de fet la mateixa consellera d’Empresa i Coneixement i responsable de l’àrea de turisme, Àngels Chacón, alertava fa pocs dies davant empresaris del sector de l’impacte sobre Catalunya de la recuperació de destinacions com Turquia o Tunísia.
Amb tot, des de l’Ajuntament es confia en poder parlar d’una bona campanya d’estiu i deixar enrere les davallades que la inestabilitat política va generar sobretot en els darrers mesos del 2017. De moment les dades de l’Estadística de moviments turístics a les fronteres (Frontur) mostra que durant els primers cinc mesos de l’any Catalunya va rebre 6.529.377 visitants, un 2,1%menys que el mateix període de l’any passat. Un lleuger descens que es confia en recuperar durant els mesos d’estiu.
De fet, les xifres també mostren que la fotografia actual, tot i els punts d’incertesa, situa Barcelona com una de les ciutats líders del turisme a Europa, i líder absoluta dins Espanya. Segons l’informe Top 100 city destinations Ranquing, que elabora la consultora Euromonitor International, la capital catalana es situa en la sisena posició d’entre les ciutats europees amb major volum de visitants anuals, amb 7,6 milions d’arribades el 2017, i amb una previsió de créixer fins els 8,9 milions el 2025.
El sector alerta, però, que aquesta Barcelona necessita un nou impuls i avisa sobre els efectes a mig termini de la rebaixa en la despesa que el Consistori barceloní destina a la promoció de la ciutat a l’exterior. Per a Casals, “l’Ajuntament hauria de multiplicar per dos o per quatre els diners que es destinen a aquesta promoció precisament després d’un 2017 complicat per al sector per molts motius”. Una promoció que segons el director general del Gremi d’Hotels de Barcelona no ha d’anar dirigida a captar qualitat sinó a captar qualitat. En tot cas, aquest estiu serà un bon moment per a calibrar la salut de la “marca Barcelona” com a destinació turística i sobretot de veure fins a quin punt la ciutat és capaç de consolidar els espectaculars creixements acumulats en la darrera dècada.
