La cuina turca, que a Barcelona sol agradar a qui tingui un paladar sense fronteres, s’ha obert pas en general al mapa gastronòmic de la ciutat apuntant a versions low cost, de take away, o de barreja d’influències, poc puristes. El mateix passa amb els locals que l’acullen, que solen optar per versions d’interiorisme folklòriques i populars com a escenari. Així que els artífexs d’Ali Ocakbasi estan convençuts d’haver propulsat un espai únic per reverenciar els plats del receptari d’Anatòlia, donar un punt d’innovació, rendir-se al foc per preparar com cap altre restaurant de Barcelona totes les seves versions de xai… I a sobre, en un ambient amb estil, disseny i en un carrer de moda com Enric Granados.
El carrer amb més terrasses de la capital catalana ha afegit sal a la ruta gastronòmica amb aquest fitxatge, que relleva l’històric La Polpa, del grup Andilana. Ali Ocakbasi, que triomfa a Istanbul, ha volgut exportar a Europa la tradició del seu país, posada al dia, en la millor versió ia través de restaurants a Barcelona i Amsterdam. El local de l’Eixample s’ha decorat amb classe, amb prou clarobscurs perquè el menjar llueixi i l’ambient pugui resultar tant íntim com festiu, i amb una elegància poc habitual entre els que prescriuen kebaps (amb ‘p’ a l’elaboració turca).
La filosofia, relata el seu propietari, Aktug Birinc, és “compartir” plats deliciosos, compartint també bones estones i experiències a taula. Per això la immersió comença amb un carrusel de mezzes o aperitius, entre els quals seria difícil decidir-se sense l’ajuda del servei de sala. La carta detalla els ingredients i inclou impagables fotos de cada recepta, però el cambrer dóna les últimes pistes per endinsar-se en aquest riu de productes frescos, espècies i elaboracions, on els vegetarians trobaran també un mar d’opcions aptes per a tots els paladars reunits.
D’aquesta ruleta de temptacions, vam poder tastar i aplaudir, platets tan impronunciables com deliciosos com el Cig Kofte (bulgur picat amb tomàquet, all, ceba, julivert, oli d’oliva i chiles vermells, servit amb enciam i llimona, de manera que les fulles verdes serveixen per crear una mena de rotllets que resulten frescos i molt saborosos); Kopoglu (tacs d’albergínia fregida, patata i pebrot verd, amb salsa de tomàquet servit amb iogurt); Cirit Efesi (tres tipus de formatge barrejats amb pesto, pinyons i un topping de grosella, irresistible) i Ali Tarator (una explosió de sabor a costa de salsa d’all fusionada amb iogurt, labneh, ceba caramel·litzada i pastanaga, que rematen amb remolatxa cruixent a sobre).
Graella d’alçada
No falten amanides acolorides i boníssimes, encara que molts plats ja s’acompanyen de verd.
Dels entrants calents, ens rendim davant l’Icli Kofte (mandonguilles de bulgur farcides de carn picada de xai i vedella amb nous); o el Citir Kanat (tan simple com aletes de pollastre cruixents, però sucosíssimes després d’haver estat marinades amb oli verge i espècies turques).
Presumeixen de recollir l’herència cultural de segles de cuina i tradicions d’Anatòlia, i si una icona defineix el que es cou als fogons (i graella) és el xai . Tant per la qualitat de la carn, suau fins i tot per als no amants d’aquest mos, com pel tall distintiu i les tècniques de marinat i cocció pròpies.
Una de les estrelles (entre els especials del xef) és el Beyti, un kebap de xai mòlt a mà, embolicat ja la graella en pa lavash, que serveixen en rodanxes i cobert amb iogurt, all, julivert, salsa de tomàquet i salsa de mantega, sucós, equilibrat i idoni per compartir per la seva contundència. Una altra versió top’és el Gevrek , amb base similar però servit sobre puré d’albergínies rostides amb salsa de iogurt, all i tomàquet.
El xai és el rei
De la graella, cal destacar el Zirh, també amb xai picat que preparen amb les seves espècies. Per no parlar del Kusleme, que serveixen com un filet de xai marinat i filetejat; o en versió de costelles marinades, Pirzola. Hi ha opcions també de vedella (Saslik , extremadament tendra i conjugada amb ceba a la punxa; o Lokum, un filet filetejat), entre un llarg repertori que es detalla i il·lustra a la carta, amb el denominador comú d’una brasa que marca la diferència.
La cuina vol despatxar “autencitat” i el llistó no decau amb els dolços. Només arribem a tastar el Kunefe, una mena de pastís daurat i cruixent amb interior de formatge fos i cobert de xarop i enriquit amb festucs. Però el repertori és no apte per a llaminers, ric en mel i en fruits secs.
Tenen un celler ampli i ben assessorat, i un tiquet mitjà que pot ser molt dispar, atès que la majoria dels seus entrants a compartir es mouen entre els 4,9 i 8,9 euros, mentre que els principals més elaborats i copiosos arriben als 29 euros.
Ali Ocakbasi. Enric Granados, 69 08008 Barcelona