La capital catalana rebrà fins l’any 2035 més de 10.600 milions d’euros d’inversió pública. Aquesta xifra, que té en compte futures aportacions de totes les administracions, permetrà desenvolupar projectes que actuaran en 5,5 milions de metres quadrats, equivalents a tres quartes parts de l’Eixample, i crearà prop de 175.000 llocs de treball.
“S’està mobilitzant la inversió pública més important des dels Jocs Olímpics de 1992”, ha assegurat l’alcalde, Jaume Collboni, en la trobada L’alcalde respon, que organitza anualment el Col·legi de Periodistes de Catalunya. “Barcelona està immersa en la transformació més important de la primera meitat del segle XXI, sense necessitat de tenir un gran esdeveniment transformador”, ha defensat Collboni, que ha declarat que aquesta transformació en clau metropolitana serà d’una magnitud equivalent a la que van generar les Exposicions de 1888 i 1929 i les Olimpíades. De fet, Collboni ha detallat que els Jocs Olímpics van implicar una inversió pública i privada equivalent a 13.500 milions d’euros actuals.
Aquesta transformació de la ciutat està centrada en sis vectors, segons Collboni, començant pel de les infraestructures i la mobilitat sostenible, amb inversions i obres en el tram central de la L9, així com en la connexió de la L8 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Figuren en aquest àmbit també inversions a les estacions de La Sagrera i de Sants, i també al Port de Barcelona i els seus accessos ferroviaris.
Com a segon vector, la capital catalana avança en una transformació d’àrees de creixement de l’economia local, amb inversions en projectes com la reforma de Fira de Barcelona tant en el seu recinte de la Gran Via com en el de Montjuïc, i la transformació de la zona nord del 22@. L’alcalde situa també el talent i la ciència com uns dels principals àmbits de transformació, amb el desenvolupament de la Ciutadella del Coneixement com a emblema i accelerador per recuperar espais com l’Hivernacle i el Centre Martorell d’Exposicions.
La salut se situa també com un dels àmbits que impulsa projectes rellevants per a la capital catalana, entre els quals destaca el nou Hospital Clínic. Els canvis que viurà els pròxims anys la ciutat també estaran estretament vinculats a l’esport, especialment per la Copa Amèrica, que deixarà un llegat en forma d’impacte econòmic de 1.200 milions d’euros i 19.000 llocs de treball, i en forma de transformació urbana en àmbits com el Port Vell i el Port Olímpic. La cultura serà també un altre dels vectors que protagonitzaran els projectes i inversions que marcaran el futur de la ciutat, amb iniciatives com la Biblioteca Central, a tocar de l’Estació de França, i amb propostes com la connexió directa de l’estació de Metro de Glòries amb el Disseny Hub.
Dins d’aquest període fins el 2035, l’Ajuntament projecta un Pla d’Inversió Municipal (PIM) fins a 2027 amb 2.829 milions d’euros, amb 1.000 milions per a actuacions en l’espai públic, i 800 destinats a equipaments. Aquest pla d’inversions inclou projectes com la recuperació d’espais en desús equivalents a 32 illes de l’Eixample, així com la reforma de l’avinguda Meridiana fins a Fabra i Puig, la del carrer Balmes i la del passeig de la Mar Bella, segons ha citat Collboni, que s’ha mostrat convençut que Barcelona disposarà de Pressupostos i que els aprovarà el 22 de març.
En referència als equipaments, l’Ajuntament vol posar en marxa quatre biblioteques, tres guarderies i sis centres esportius fins el 2027. A més, es fixa com a objectiu durant aquest mandat remodelar quatre mercats municipals i materialitzar la recuperació del Teatre Arnau, segons ha explicat Collboni, que ha marcat com a prioritari també l’àmbit de l’habitatge. A més, ha concretat la seva recepta per consolidar Barcelona com un hub empresarial del sud d’Europa: generar un entorn favorable per a l’activitat econòmica, i oferir espais en els quals puguin ubicar-se les empreses i inversions, com AstraZeneca i l’Edifici Estel: “Hem d’habilitar les pistes d’aterratge perquè les empreses puguin venir a la ciutat”.
