Segons la RAE, les proteïnes són molècules formades per aminoàcids, són fonamentals per a l’equilibri i el bon funcionament del nostre organisme; són multifuncionals, ja que controlen diverses activitats vitals, com crear, regenerar i reparar teixits i oxigenar l’organisme; així com protegir el cos d’infeccions. En poques paraules, la proteïna seria com la benzina per a un cotxe, o l’oxigen per respirar o l’aigua per sobreviure.
Quan mirem l’etimologia de les paraules podem entendre moltes coses, l’essència de la seva creació, què volien explicar, quin coneixement volien resumir en 7-8 lletres. La paraula proteïna prové del grec “proteus” que vol dir “fonamental”. Aleshores, si alguna cosa és fonamental és que és part del fonament, de la base, de la seva funció primària. Vaja, que sense això, la cosa no funciona, no sobreviu.
Aquest mes de març és molt intens, tant que m’ha semblat irònic titular aquesta columna amb aquesta paraula que a priori està vinculada al món de l’alimentació. I així ho faré. Vaig començar el mes participant com a jurat dels Premis Innoval per al Saló Alimentaria de Barcelona. En aquest treball em va sorprendre que gairebé tots els productes que estàvem valorant i provant portaven la paraula proteïna als seus envasos, que hi havia proteïna afegida a un làctic, a un peix, a una carn, a un embotit, a uns llegums, i em va sorprendre la necessitat d’emfatitzar-ho, de ressaltar-ho no només en les seves característiques tècniques, sinó també en el nom del producte i en la publicitat. Em preocupa aquesta necessitat de posar la paraula proteïna a l’agenda de l’alimentació de manera tan descarada.
El mes ha continuat amb quatre conferències, i quatre entrevistes, on he pogut explicar, com fa vint anys que faig, la importància de les marques amb mirada de gènere i la importància de parlar femení per seduir el 80% del poder de compra del mercat. Serà perquè és el mes del 8 de març, el mes lila, el mes quan el món recorda que les dones existim, treballem, comprem i cuidem. És el mes de l’any en què la societat s’adona que les dones som i estem.
I això m’ha generat sempre una dicotomia sobre si hauria de dir que no a tot aquest boom lila i feminista del mes de març, perquè, per a nosaltres, març és tot l’any. I al final penso que encara estem a P3 (preescolar) del feminisme a nivell global i sí que cal reforçar el mes de març amb més debats, més entrevistes, més carrer, més podcasts, més conferències, més tertúlies, més tallers in-company i més articles. És necessari perquè hi continua havent violència masclista en entorns controlats i aquest mes de març s’ha endut a la Núria López, la responsable de cuina del centre penitenciari Mas d’Enric, a Tarragona, assassinada per un pres. També tenim el mediàtic, milionari i violador Dani Alves que, aportant un milió d’euros de fiança, té la llibertat vigilada havent-hi una sentència que el culpa.
I això m’ha fet vincular proteïna i feminisme. M’ha fet tornar a allò fonamental dels drets humans, a l’essència del feminisme, a la base, a la proteïna de la llibertat, la igualtat i la democràcia. I sí, potser hem de posar més proteïna afegida a tots els aliments perquè el mercat sàpiga que aquest producte li convé. I potser hem de posar més feminisme afegit a tot, a l’empresa, a l’educació, a la família, a les relacions, a l’amor i també al sexe. Perquè prenguem consciència d’allò que és fonamental.
El feminisme no es negocia.
