El talent i la tecnologia. Són els dos elements que l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, identifica com a grans fortaleses i fonts de riquesa de la ciutat. I aposta per potenciar-les sempre sobre una base democràtica, que ha defensat després que el president del Govern central, Pedro Sánchez, hagi confirmat aquest mateix dilluns la seva continuïtat al capdavant de l’Executiu després de cinc dies de reflexió sobre el seu futur polític. A parer de Collboni, aquest episodi ha representat un “toc d’alerta i d’atenció sobre la deriva que està tenint el debat democràtic i polític”. Cal actuar “sent fidel a la veritat”, com ha declarat en una conversa a CASA SEAT amb l’editor de The New Barcelona Post, Guillem Carol.
“Ens hem acostumat a conviure amb massa facilitat amb l’estratègia que segueixen alguns sectors polítics, sobretot l’extrema dreta, de difamar, tergiversar, explicar mentides i construir el debat polític sobre aquesta base”, ha criticat Collboni durant la trobada, que ha comptat amb la col·laboració de CASA SEAT, Giny, Must Media Group i Barcelona Global, al qual ha acudit la responsable d’Innovació i Business Partnership de Seat i Volkswagen a Espanya, María Antonia Fontiverio, i la tinent d’alcalde Laia Bonet.
Sota aquest marc democràtic, l’alcalde ha insistit en la seva defensa del talent i de la tecnologia com a actius pels quals ha d’apostar la ciutat, a través d’una recepta: “Una administració que, d’entrada, diu sí, i no una administració que d’entrada digui no”. Aquesta actitud proactiva i aquest tarannà que assegura que caracteritza el seu equip són clau per als sectors més dinàmics de la ciutat, com els emprenedors, empresaris i investigadors. Són representants del talent que enalteix Collboni, que creu que ha d’atreure’s i retenir-se a la ciutat a través d’oportunitats i gestionant les possibles contradiccions que puguin generar-se per diferències entre la capacitat econòmica del talent internacional i la de barcelonins que treballen en altres sectors. “Hem de saber gestionar els conflictes, però sense matar a la gallina dels ous d’or, que és la tecnologia i el talent, i que també ve de fora”.
Collboni ha assegurat que, des que va començar el seu mandat el juliol passat, ha governat amb la “voluntat de crear consensos i grans acords de ciutat”, i ha afegit que el seu Govern ha actuat d’aquesta manera en àmbits com les pacificacions de l’espai públic i la connexió del tramvia: “El to ha canviat”. Amb una eventual ampliació del seu Govern en l’aire des que va assumir el càrrec, l’alcalde ha assegurat que en aquests mesos s’ha generat la percepció que l’Ajuntament “té com a objectiu solucionar i reconèixer els problemes i reptes de la ciutat”.
Tot això en un context en el qual Barcelona serà pròximament l’escenari de la Copa de l’Amèrica, com ha recordat Collboni. Segons l’alcalde, grans esdeveniments com aquest “projecten una imatge positiva de la ciutat al món” i contribueixen al fet que els barcelonins es reconeguin com a ciutadans d’una urbs ambiciosa i innovadora, capaç de “convocar al món entorn de grans esdeveniments culturals, científics i de tota mena”.
Un Pressupost “d’embranzida”
Amb la previsió que els Pressupostos dissenyats pel seu Govern municipal s’aprovin automàticament aquest dijous, Collboni ha subratllat que els comptes, de 3.800 milions d’euros, representaran “un impuls en projectes i transformacions de ciutat”. Els Pressupostos s’aprovaran transcorreguts 30 dies des que Collboni va perdre la qüestió de confiança a l’Ajuntament i es va obrir el període perquè l’oposició pogués plantejar una moció de censura que no ha materialitzat, fet que evidencia que “no hi ha alternativa a l’Ajuntament”.
Dins de la futura transformació de la ciutat, l’alcalde fa especial èmfasi en un sector en particular: les ciències de la salut i la salut pública
Al marge del Pressupost per a 2024 i amb una mirada a més llarg termini, Collboni ha recordat que durant la dècada vinent Barcelona rebrà més de 10.600 milions d’euros d’inversió pública, la xifra més important des dels Jocs Olímpics. Entre els projectes que s’impulsaran figuren obres vinculades al transport públic, com la finalització del tram central de la L9 de Metro i la connexió de la L8 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) entre Plaça Espanya i Gràcia. Com ha destacat Collboni, també s’inclou la construcció de l’estació de la Sagrera i la urbanització del seu entorn, que acollirà 15.000 habitatges. Entre els futurs projectes de la ciutat, Collboni ha destacat també la transformació de Montjuïc, amb la renovació dels pavellons de Fira de Barcelona i la transformació del seu entorn, inclòs el Palau d’Esports del carrer Lleida i l’ampliació del MNAC.
Dins de la futura transformació de la ciutat, l’alcalde ha fet especial èmfasi en un sector en particular: les ciències de la salut i la salut pública. I és que les pròximes dècades estaran marcades per projectes que estan arrencant ara, com l’ampliació de l’Hospital Vall d’Hebron i el nou Hospital Clínic, així com l’ampliació del Parc Científic de Barcelona (PCB) com a infraestructura científica pionera.
La posada en marxa de la Ciutadella del Coneixement també remarà en aquest sentit, en una Barcelona que ja exerceix de seu del hub d’R+D d’AstraZeneca. Collboni ha recordat que se situarà al reformat Edifici Estel, després d’anys d’abandó: “És un paradigma i un exemple del que està fent la ciutat, que és trobar el seu camí”.
L’habitatge, el principal repte
L’alcalde ha situat l’accés a l’habitatge com el principal repte que afronta la ciutat. Després de recordar que ha posat a la disposició de la Generalitat 27 solars, ha avançat que el seu Govern municipal està ultimant un pla per a mobilitzar sòl per a habitatge protegit i donar respostes estructurals a aquesta problemàtica, en una estratègia que presentarà després de les eleccions europees i que creu que ha de dissenyar-se pensant en la regió metropolitana dels cinc milions. “Si volem més capacitat d’habitatge protegit, hem d’anar més enllà”, fet pel qual també és clau el transport públic, especialment el ferroviari, segons ell.
Una de les mesures que defensa Collboni per mobilitzar habitatge passa per eliminar els pisos turístics en zones com Ciutat Vella: “Els pisos es van construir perquè la gent visqués en ells. Tota activitat que no sigui residir de manera habitual, crec que ha de ser revisada”, ha asseverat. En aquest sentit, l’alcalde ha recordat la seva aposta per governar el model de turisme: “Som una ciutat amb turisme, no una ciutat turística”, ha puntualitzat. Collboni ha recordat que Barcelona és la ciutat de l’Estat amb menys atur, amb un 6%, i “és perquè tenim una economia que genera ocupació i riquesa, i hem de mantenir aquesta diversificació”, més enllà precisament del turisme. L’alcalde, que ha destacat la importància del sector turístic, s’ha reafirmat en la seva aposta de potenciar el turisme de qualitat, fet que creu que passa també perquè Barcelona exerceixi més de base de creuers que d’escala, ja que impliquen un ús més intensiu de l’espai públic i menys retorn per a la ciutat.
En aquest sentit, ha posat en valor la utilitat de la taxa turística com a mecanisme de control i retorn del turisme per a Barcelona i els barcelonins. “Som la ciutat de l’Estat amb la taxa més alta, i ho dic amb orgull”, ha reivindicat. I és que la taxa permet impulsar projectes com el pla Clima Escola per climatizar les 170 escoles públiques de la ciutat en sis anys, entre moltes altres iniciatives, i dins del conjunt de mesures també emmarcades en el canvi climàtic. Collboni ha anat més enllà en aquest sentit: “Hem de canviar la concepció de l’espai públic en un escenari de canvi climàtic”. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament treballa en mesures com generar zones d’ombra en una vintena de jocs infantils, i buscar aigua freàtica per a combatre la sequera: “El canvi climàtic és també una forma de transformació de la ciutat”.
Collboni considera que Barcelona “és una ciutat del món amb tots els atractius i oportunitats que implica, i alhora és a escala humana”
En aquest context, el transport públic està cridat a ser un element clau en aquesta transformació, per connectar la metròpolis i per garantir la “dimensió humana” que Collboni considera que caracteritza a Barcelona. Dins d’aquesta visió, ha assenyalat que també té cabuda el transport privat, prioritzant les modalitats descarbonitzades: “S’ha de trobar la fórmula i que la política faci compatibles totes les modalitats de transport”. Tot això emmarcat en una regió metropolitana i “pensant com serà la gran metròpolis dins de deu o vint anys i quins seran els seus centres neuràlgics”. I amb una convicció de base: el benefici no ha de ser per a Barcelona de la regió metropolitana, sinó que ha de ser bidireccional.
Aquesta determinació d’enfocar Barcelona des de la perspectiva metropolitana es conjuga amb la visió de la capital catalana des d’una doble dimensió: “És una ciutat del món amb tots els atractius i oportunitats que implica, i alhora és a escala humana, la qual cosa la converteix en la millor ciutat per viure i per treballar”, ha proclamat l’alcalde.
