No hi ha ningú al carrer. Fins i tot, han desaparegut els taxis per tornar a casa. La roba nocturna es revela insuficient davant la brisa que corre a la platja, sense importar que ja sigui estiu. El cabell fa estona que va deixar de tenir la seva forma habitual, més descansada. Encara té impregnada la suor de la gent, l’ambient sorollós de la sala. Les llums de colors que l’encegaven des del sostre han donat pas als primers raigs de sol. El cansament la fa mirar, gairebé embadalida, un mar tranquil, sense l’aldarull que l’envairà d’aquí a unes hores. Quan els records de la nit es comencen a il·luminar amb la maleïda lucidesa sòbria, veu de lluny un punt negre i groc que s’està acostant. Amb les poques forces que li queden, s’aixeca com una zombi a saludar-lo, esperant que aquest barret que brilla damunt seu sigui, amb sort, de color verd.
INFORMACIÓ
Autor:
Il·lustració: Àlex Efa
Text: Cristina Martín Valbuena
Títol: “Quan no saps si és molt tard o molt d’hora”
Web: https://lallibretadelalex.blogspot.com/