Des de maquinària per posar la primera pedra fins a solucions capdavanteres per controlar la qualitat de l’estructura resultant, passant pels materials i els processos de construcció més innovadors, Construmat ha desembarcat al recinte Gran Via de Fira de Barcelona amb propostes vinculades a tots els àmbits i fases de la construcció. Posicionat com l’esdeveniment més representatiu i transversal del sector a Espanya, el saló ha convertit el recinte firal en l’epicentre de la construcció a nivell estatal.
La transversalitat dels expositors està travessada per un element subjacent en la fira: la sostenibilitat, que es persegueix tant des de processos més eficients com des de nous materials, obtinguts de les més insospitades matèries primeres. Llavors de dàtils, closques de musclo, residus plàstics, materials tèxtils, algues, diaris vells, ampolles de plàstic, suro i pinyols d’oliva són la base de nous materials, reunits en l’àrea d’innovació de Construmat. No obstant això, les novetats van més enllà i inclouen propostes com maons de geopolímers fabricats a partir de residus de demolicions, i panots intel·ligents que recullen dades del flux de vianants i vehicles en temps real per gestionar la mobilitat i construir patrons, tots dos projectes de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya.
La innovació és també la protagonista de l’àrea del saló centrada en startups vinculades a l’àmbit de la construcció i la propietat. Inclosa per primera vegada a Construmat, l’espai PropCon Hub dona visibilitat a empreses contech i proptech, com Cosmos Engineering, que monitora en temps real la resistència del formigó per augmentar la qualitat i seguretat estructural, i Enerlind, que ofereix persianes convertides en panells solars. La plataforma digital per a la compravenda d’eines i materials Ok Clinker; l’optimització d’estructures de formigó de Holedeck; el software de gestió de Trowelapp; l’escaneig de 3D de Dronica, i l’eina d’IA de Diip IA s’exposen també en aquest espai de Construmat, que dona cabuda a la innovació més capdavantera sent alhora el saló més longeu del sector de la construcció a Espanya.
La impressió 3D tampoc es queda al marge de la construcció, amb empreses com Aridditive, d’impressió 3D en formigó per a prefabricats i per a mobiliari urbà, i Be More 3D, que desenvolupa i ven maquinària per a imprimir edificis i estructures de formigó, mitjançant una tecnologia que permet imprimir habitatges de 70 metres quadrats en menys de 24 hores.
Els terminis curts caracteritzen també opcions en fusta i propostes com la de Casa Martevida, que ofereix habitatges modulars construïts en alumini aeroespacial. Aquestes cases prefabricades es construeixen i posen a punt en un mes, amb un sistema que permet adaptar-les a terrenys diversos. Per a recollir aquesta diversitat i característiques d’un terreny, el saló també exhibeix opcions, com la que proposa la britànica Moasure, amb la seva eina de mesurament basat en el moviment. Ho fa mitjançant un petit aparell que, tot i tenir la mateixa forma i mida que una convencional cinta mètrica, facilita i agilitza de manera exponencial la tasca de prendre mesures.
El seu producte complementa molts d’altres que han acudit al saló per guanyar visibilitat entre els professionals del sector, que inclouen propostes com empreses de venda i lloguer de bastides i maquinària per a la construcció; les pedres naturals de Dispiedra, múltiples propostes de Ciments Molins, el vidre intel·ligent i projector de Glass Tech, i fins i tot parcs infantils de Kompan, així com sistemes de ventilació de façanes de la japonesa Kmew i les opcions per combatre humitats de manera definitiva de Murprotec. En la tercera ocasió en la qual exhibeix les seves solucions a Construmat, la multinacional d’origen francobelga pretén maximitzar la visibilitat dels seus tractaments patentats, desenvolupats en laboratoris propis per al seu ús exclusiu, com explica el director de Murprotec a Catalunya, Ignacio Lago.
En una edició marcada per la innovació, Construmat posa de manifest que l’avantguarda no està renyida amb la tradició
També centra la seva activitat en els murs la danesa Rockwool, especialitzada en l’aïllament de llana de roca tèrmic, acústic i contra el foc. La multinacional, que ha participat en el saló sota el paraigua del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), produeix un material circular a base de fondre roca, residus i excedents d’altres indústries i de la seva pròpia, que ven a 120 països. Amb 12.000 treballadors a nivell global i amb oficines a Barcelona, les seves 51 fàbriques “són com un volcà”, en el qual es fon la pedra per generar fibres minerals mitjançant un mètode que no esgota recursos, segons el responsable d’Assumptes Públics de Rockwool Peninsular, Albert Grau.
En una edició marcada per la innovació, Construmat posa de manifest que l’avantguarda no està renyida amb la tradició. Així ho demostren propostes i trajectòries com la d’Ascensors Camprubí, fundada el 1929. A més de realitzar noves instal·lacions, la tercera generació de l’empresa està especialitzada en la modernització d’ascensors d’època. Així ho il·lustra una cabina de la dècada de 1920 plantada enmig del saló. A simple vista, és un típic i noble ascensor tret d’una finca de l’Eixample amb tocs modernistes, però amb rellevants diferències: compta amb portes automatitzades que mantenen les originals conservades, la qual cosa permet guanyar accessibilitat, i disposa de polsadors amb botons adaptats a la normativa actual, com detalla l’enginyer de l’empresa Pol Marimon.
La tradició que traspassa generacions també es fa patent en el saló a través dels intricats dissenys de Forja Montseny. Marc Herrero, cinquena generació d’aquest taller artesà, treballa per posicionar-lo com a forja artística i de disseny entre arquitectes i constructors. Amb aquest objectiu, ha desembarcat al saló amb propostes i models més que diversos, que van des de portes ondulants a estructures de disseny, passant per una singular maqueta que atreu mirades dels qui deambulen entorn del seu estand.
El saló, que en aquesta edició ha comptat amb el Marroc com a convidat, reserva espais també al disseny d’interiors, des de terres de vinil a equips per a banys, com l’original inodor amb lavabo de Roca i la proposta de l’empresa Santimar, que substitueix el desguàs de dutxa tradicional per un més gran que permet el seu desmuntatge en cas d’avaria o d’embús, sense la necessitat d’aixecar el plat de dutxa. El producte sortirà al mercat pròximament, després que els seus impulsors l’ideessin arran de problemes amb els quals es troba sovint la seva empresa de construcció.
Els seus promotors ho han explicat a The New Barcelona Post des del seu estand, en una conversa barrejada amb les veus de les ponències que es realitzen de manera simultània en el saló. I és que Construmat complementa l’oferta expositiva amb un programa amb múltiples activitats, entre elles les del Sustainable Building Congress, que inclou 50 ponències de més de 120 speakers, en 15 taules rodones i dos auditoris. A més d’aquestes conferències, el saló ofereix workshops i tallers, així com un fòrum sobre innovació i els ineludibles Premis Construmat. Comissariats per la Fundació Mies van der Rohe, en aquesta edició han reconegut al projecte de 85 habitatges socials de l’estudi Peris+Toral a l’antic cinema Pisa de Cornellà de Llobregat, construït en fusta i amb un plantejament modular. Els guardons, creats el 1985, han inclòs enguany per primera vegada un premi del públic, que ha recaigut en un altre projecte de fusta i modular: una residència d’estudiants de DGJ Architektur situada a la ciutat alemanya de Heidelberg.
Aquesta construcció en fusta exerceix un paper destacat al saló, que li reserva un espai específic. Aquesta àrea està presidida per una inusual construcció que s’aixeca enmig del saló: una casa real de dues plantes que, dissenyada per l’arquitecta Alba Lucila Gutierrez, s’ha erigit amb tres elements principals: la fusta, el suro i la palla, a més d’altres fibres vegetals. L’objectiu d’aquesta peculiar construcció passa per evidenciar la utilitat de materials sostenibles, orgànics i reutilitzables, mirant cap a un futur de la construcció que ja és present. I és que materials com la fusta i altres innovacions han arribat al sector per a quedar-s’hi i fondre’s amb altres elements i mètodes més tradicionals, per avançar cap a una sostenibilitat cridada a ser inherent a la construcció.
