Barcelona llança un concurs per transformar deu parets mitgeres de la ciutat.

Barcelona transformarà deu grans parets mitgeres en noves façanes

Un concurs internacional d'idees per a joves arquitectes buscarà reconvertir de manera permanent extenses mitgeres anònimes, com a part del llegat que la Capital Mundial de l’Arquitectura deixarà a la ciutat

Barcelona es convertirà en la Capital Mundial de l’Arquitectura el 2026. Com a preludi i amb la voluntat d’impulsar millores en l’espai públic de la ciutat, l’Ajuntament promourà la reconversió de deu parets mitgeres en noves façanes, que es materialitzaran com a part del llegat que l’esdeveniment internacional deixarà en la capital catalana, i que inclourà també una maqueta a gran escala de la ciutat.

La transformació de les deu parets mitgeres es durà a terme a través d’un concurs de caràcter internacional impulsat per l’Ajuntament amb la Fundació Mies van der Rohe. Avalat per la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) i seguint els criteris de la Unesco, el concurs es dirigeix a arquitectes menors de 35 anys de tot el món. La iniciativa, impulsada en el marc de les Setmanes de l’Arquitectura que s’estan celebrant a la ciutat, pretén fer emergir propostes arquitectòniques que dotin de significat parets avui anodines i anònimes, que donen a l’espai públic un aire de provisionalitat i de treball inacabat. 

Deu ubicacions, una per districte, seran les que veuran transformat el seu entorn a través d’aquest concurs. A Ciutat Vella, la Plaça Martina Castells ha estat l’escollida, mentre que a l’Eixample ha estat la finca del número 103 del carrer Nàpols. A Sants-Montjuïc es transformaran dos edificis del carrer Quetzal; a Les Corts, un immoble de l’Avinguda Madrid amb el carrer Lluçà ha estat el seleccionat, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi s’ha optat pels Jardins de Marià Manent. A Gràcia, la iniciativa aterrarà als Jardins Caterina Albert, i a Horta-Guinardó, ho farà al 101 del carrer Dante Alighieri. La coneguda com a placeta de Charlot de Nou Barris, la de Grau, a Sant Andreu, i el 321 del carrer Espronceda, a Sant Martí, completen els deu espais, seleccionat en funció del seu impacte paisatgístic i d’acord amb les propietats dels edificis. 

El període de presentació de propostes al concurs estarà obert fins al 5 d’agost, i els guanyadors es triaran a través d’un jurat internacional

Per a triar les propostes que transformaran aquestes mitgeres, es tindran en compte elements com la capacitat de la proposta per millorar la qualitat urbana de l’espai; la sostenibilitat, i la biodiversitat i la creació d’espais per a fauna protegida. També es valorarà la possibilitat d’incrementar la qualitat de vida dels residents, amb propostes com l’obertura de finestres i balcons, han explicat la primer tinent d’alcalde, Laia Bonet, i l’arquitecta en cap de l’Ajuntament, Maria Buhigas. 

El període de presentació de propostes al concurs estarà obert fins al 5 d’agost, i els guanyadors es triaran a través d’un jurat internacional format per arquitectes i professionals de l’arquitectura i de l’urbanisme. Els guanyadors del concurs, que compta amb una dotació de 52.500 euros, s’anunciaran el 25 de setembre. El calendari s’ha dissenyat amb un objectiu: inaugurar les mitgeres transformades el 2026 com a part del programa d’activitats de la Capital Mundial de l’Arquitectura. 

Per materialitzar les propostes guanyadores, s’ha previst una dotació de 5,3 milions d’euros. L’Ajuntament assumirà el cost de les reformes, exceptuant les noves obertures de finestres i balcons, que seran assumides al 50% per les propietats de cada habitatge. 

Laia Bonet y Maria Buhigas han presentado el concurso internacional para transformar medianeras.

L’Ajuntament té comptabilitzades prop de 6.000 parets mitgera amb forta presència a l’espai públic, de les quals 348 són de caràcter permanent i superen els 100 metres quadrats de superfície. En aquest context, ha impulsat el concurs amb l’objectiu final de millorar la qualitat de vida dels barcelonins, segons Bonet: “Millorar la qualitat de l’espai públic també és garantir la dignitat de tots els veïns visquin on visquin, i és construir una ciutat més resilient i saludable per a tothom”.