Més de 200 tones sobre rodes avancen lentament per les vies de la futura estació de l’AVE de La Sagrera. És la primera vegada que vehicles ferroviaris d’ample estàndard circulen per l’interior de la infraestructura d’alta velocitat, i ho fan a diferents velocitats i frenant i arrencant, amb un objectiu: verificar la resistència del forjat de la via perquè els trens de l’AVE comencin a circular-hi a finals d’any.
Aquesta resistència es prova amb trens en marxa i aturats, en diversos punts, amb la finalitat de monitorar l’estructura i comprovar si els moviments que es registren són els previstos amb els càlculs. Més de 200 punts de mesura verifiquen que l’estructura és estable i manté la seva elasticitat durant les nombroses proves que requereix l’estació. I és que, per increïble que sembli, l’estructura d’alta velocitat no descansa sobre el sòl, sinó que s’eleva per sobre del que serà el vestíbul, l’aparcament i els túnels de Rodalies, pels quals ja circulen trens des de 2020.
Dins d’aquest complex entramat de túnels i nivells, s’inclouran també connexions amb el Metro i autobusos urbans i interurbans, que conformaran una estació d’estacions cridada a convertir-se en el gran node multimodal de la capital catalana. Les obres avancen amb un nivell d’execució d’entre el 70 i el 75% del que està actualment contractat, que exclou el posterior projecte arquitectònic de l’estació. “Hem executat gairebé mil milions, a un ritme de 100 milions anuals”, ha detallat el cap de construcció de l’obra, Alberto Alcañiz, entre el soroll dels frens dels vehicles provant les vies.
La zona logística de la futura estació exercirà de “pulmó de capacitat de la xarxa ferroviària”, la qual cosa convertirà La Sagrera en un punt estratègic també en l’operativitat de trens
La complexitat de l’estructura requereix dur a terme aquestes múltiples proves en les vies d’alta velocitat, amb el focus posat a superar la tercera gran fita de la construcció de La Sagrera: el pas dels trens de l’AVE per l’interior de l’estructura. Per arribar a aquest punt i una vegada superada aquesta primera fase de proves, Adif iniciarà la verificació del sistema europeu de gestió i control del trànsit ferroviari, conegut com a ERTMS. Els sistemes ja estan instal·lats, igual que la resta d’elements necessaris per a la circulació, des de la catenària fins als equips de telecomunicacions, electrificació, senyalització i seguretat.
Amb tots aquests sistemes preparats, els trens començaran a passar per l’estació després que l’Agència Estatal de Seguretat Ferroviària doni el seu vistiplau als resultats de les proves. A partir d’aquest moment, els trens d’alta velocitat que circulen entre Barcelona, Girona i la frontera francesa deixaran de transitar a cel obert i passaran a fer-ho per sota de l’estructura de la futura estació, la qual cosa beneficiarà als veïns de l’entorn, que treuen el cap des de fa anys sobre un esvoranc que va prenent forma.
D’aquesta manera, els trens començaran a passar, que no parar, a l’estació. Perquè s’aturin a la Sagrera i que es converteixi en una parada operativa, encara queden moltes pàgines de calendari per passar. De fet, encara no hi ha una data prevista perquè l’estació entri en funcionament com a tal, ja que dependrà del projecte arquitectònic que s’està dissenyant per a la futura estació. Previsiblement estarà llest enguany i permetrà estimar quan podrà obrir al públic l’estació, dins d’un edifici de més d’un quilòmetre de longitud que estarà cobert pel que serà el parc més gran de la ciutat.
A més de la posada en marxa d’una de les dues vies generals per les quals circularà l’AVE en el futur, també entraran en funcionament aquest any quatre de les deu de vies d’estacionament per a trens, com a espai independent de les vies generals. La previsió és que tota l’estructura de l’estació i les seves vies estiguin acabades el 2026, amb les dues vies generals; sis més per a trens que acabin el recorregut a Barcelona, i deu de la zona tècnica. A partir de 2026, malgrat que encara no estarà finalitzada l’obra arquitectònica i l’estació encara no estarà operativa per als passatgers, sí que ho estarà per al seu vessant logístic. “Serà determinant perquè Barcelona tingui més capacitat”, ha destacat Alcañiz.
I és que la Sagrera és una estació d’estacions no només per la seva intermodalitat i interconnexió entre diferents transports, sinó també per la seva zona d’estacionament i tractament tècnic de trens, en la qual es netejaran i prepararan els combois, des del càtering fins a la gestió de tripulacions, passant pel buidatge d’aigües residuals. Malgrat que aquests serveis no es prestaran fins a 2026, aquest any els trens ja podran estacionar a les quatre vies que s’obriran a la zona logística de l’estació. Actualment, aquesta gestió logística dels trens es realitza sobretot a Sants, per la qual cosa l’obertura d’aquestes quatre vies permetrà alliberar espai i descongestionar l’estació.
La Sagrera estarà connectada amb el futur taller de manteniment de trens d’alta velocitat que se situarà a Sant Andreu
La zona tècnica de La Sagrera no només incrementarà la capacitat de Sants, sinó que “permetrà millorar la capacitat ferroviària de tota Barcelona”. I és que la zona logística de la futura estació exercirà de “pulmó de capacitat de la xarxa ferroviària”, la qual cosa converteix La Sagrera en un punt estratègic també en l’operativitat de trens, més enllà del transport de passatgers.
La importància logística de La Sagrera anirà més enllà: no només donarà cabuda a trens fora de servei i al seu manteniment, sinó que estarà connectada amb el futur taller de manteniment de trens d’alta velocitat que se situarà a Sant Andreu. La proximitat d’aquest taller, que actualment ja opera com a taller de trens regionals, serà determinant per al sistema d’alta velocitat a nivell estatal. Els trens han de passar revisions cada 5.000 quilòmetres, la qual cosa es tradueix en cada dos o tres dies en el cas de l’AVE, com ha detallat el coordinador de les obres de l’estació, Luis Ubalde, que destaca que actualment aquests tallers de manteniment estan situats únicament a l’entorn de Madrid.
Disposar d’aquest taller a escassos minuts de La Sagrera donarà a la ciutat “múscul” en l’àmbit ferroviari, segons Ubalde. D’aquesta manera, La Sagrera avança en la seva construcció com a estació estratègica més enllà del transport de passatgers, amb uns treballs que representen actualment les obres amb més inversió a Catalunya i l’operació en curs en estació ferroviària més gran a nivell estatal.
