Fa tot just un lustre Barcelona llanguia en el seu posicionament internacional. Tot i ser considerada com una de les noves capitals globals, la polarització política, la manca de consensos interns de ciutat i sobretot l’impacte reputacional del Procés va fer que hagués perdut part del seu dinamisme, atractiu i reputació. Calia un revulsiu per tornar a recompondre complicitats, aixecar l’orgull de la ciutat, i identificar noves palanques sobre les quals construir un nou relat de ciutat audaç i atractiu. Palanques que atraguessin de nou grans esdeveniments i fires, talent, turisme de qualitat i inversions. Barcelona necessitava recuperar la imatge de metròpolis vibrant i dinàmica.
El govern progressista de la ciutat sabia que calia projectar una nova agenda econòmica competitiva incorporant-hi la sostenibilitat i l’equitat com a vectors indispensables del model Barcelona. L’equip de l’avui alcalde Jaume Collboni va decidir donar un nou impuls a la seva agenda econòmica amb l’ambició de ser una ciutat de referència amb el Barcelona Green Deal. Una estratègia de creixement que pretenia constituir un nou full de ruta apostant per l’economia de la sostenibilitat i de la innovació apostant, per una especialització intel·ligent i estructurada principalment al voltant dels sectors digital i verd.
En aquest camí, una de les iniciatives més interessants ha estat la decidida aposta per l’economia blava. Una mirada diferent del nostre mar que va molt més enllà de les platges o del Port de Barcelona com a pol econòmic i turístic. Barcelona es va conjurar per convertir el litoral en una gran infraestructura estratègica al servei de la ciutat i un nou vector de creació d’ocupació, desenvolupament econòmic i social. A més, l’aposta per l’economia blava havia de ser un eix modernitzador i vertebrador del litoral afavorint i accelerant la transformació del Port Olímpic, impulsant la innovació, la sostenibilitat i l’emprenedoria en nous nínxols d’activitat blava.
Una aposta que se sustenta sobre importants actius ja existents al litoral de la ciutat com de l’Institut de Ciències del Mar (ICM)-CSIC, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Centre Mediterrani d’Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) o el Barcelona Clúster Nàutic. Institucions i iniciatives que configuren el Barcelona Innovation Coast a través d’iniciatives i aliances públic-privades que estan liderant la recerca en projectes innovadors en àrees com la descarbonització del sector nàutic, l’aposta per l’energia eòlica o la biotecnologia marina i l’aplicació de la intel·ligència artificial als ecosistemes marins.
Trenta anys després de l’obertura al mar de la ciutat gràcies als Jocs Olímpics del 1992, tornem a redescobrir el mar conciliant economia, desenvolupament i sostenibilitat. Una nova relació entre la ciutat i el mar que ha situat ràpidament Barcelona com una de les capitals mundials de l’anomenada economia blava. La capacitat de la ciutat d’atreure esdeveniments i iniciatives internacionals ha fet que hagin aterrat esdeveniments de primer nivell com el saló internacional Sea Food Expo, la principal fira al món de productes del mar, l’establiment a Barcelona del World Ocean Council, la principal organització empresarial internacional que té com a objectiu fomentar l’economia marítima o la celebració de la Conferència del Decenni dels Oceans de la UNESCO 2024.
Trenta anys després de l’obertura al mar de la ciutat gràcies als Jocs Olímpics, tornem a redescobrir el mar conciliant economia, desenvolupament i sostenibilitat
Tot i això, l’acció més rellevant en termes de notorietat internacional ha estat l’elecció de Barcelona per a la celebració de la 37 edició de la Copa de l’Amèrica. Un esdeveniment que és molt més que una competició esportiva, i encara que no gaudeix de gran tradició al nostre país, és sobretot un repte tecnològic i humà, així com un gran aparador de visibilitat global que reforça el posicionament i la marca Barcelona.
En definitiva, l’èxit i el reconeixement de Barcelona com a capital mundial de l’economia blava és potser sorprenent, i una de les millors notícies dels últims anys, per la qual cosa hem de donar visibilitat i reconeixement. Això és degut a la combinació de factors com la ubicació estratègica, un enfocament encertat en innovació tecnològica, el compromís institucional amb la sostenibilitat verda i blava i la capacitat d’articular col·laboracions entre el sector públic i privat. Barcelona ha sabut en pocs anys aprofitar el seu entorn marítim i els seus actius de ciutat per convertir-se en un referent global en el desenvolupament sostenible i en la creació de noves oportunitats econòmiques vinculades al mar i per liderar la transició cap a un futur blau i sostenible. No és poca cosa, hauríem d’aprofitar aquesta experiència per construir nous projectes il·lusionants i transformadors a la ciutat que conciliïn competitivitat, sostenibilitat i equitat.