Després de mesos de preparació, desenes d’hores entrenant al simulador i entrenaments amb els vaixells AC40, les regatistes del Sail Team BCN es llançan aquest diumenge al mar per competir a la categoria femenina de la Copa de l’Amèrica, la primera de la història de la competició.
L’equip barceloní, format per Neus Ballester, María Cantero, Paula Barceló, Silvia Mas i Nicole Van der Velven, es prepara per fer història en aquesta primera edició al costat de les regatistes dels dotze equips que competiran en aquesta primera edició femenina, que reuneixen les millors regatistes a nivell mundial. El Sail Team BCN s’estrena aquest diumenge al costat dels altres cinc equips convidats a la competició, després que aquest dissabte competís ja el grup de sis equips de la Copa de l’Amèrica.
Les regatistes afronten la competició amb entusiasme i determinació, tal com expliquen conversant amb The New Barcelona Post en la base de l’equip, situada al Port Vell. “Tenim moltes ganes de competir i de navegar amb l’AC40; per a nosaltres és una experiència única”, destaca Ballester. I és que navegar amb un AC40 no és una cosa habitual, ni tan sols per a regatistes premiats. Les característiques del vaixell li permeten assolir velocitats superiors als 80 quilòmetres per hora, i alhora situen el seu preu en entre dos i tres milions d’euros.
En aquest context, la major part dels AC40 amb els quals competeixen i entrenen els equips femenins i juvenils convidats pertanyen a l’organització de la Copa de l’Amèrica. Per aquest motiu, les esportistes han hagut d’adaptar-se al calendari dels organitzadors i de la resta dels equips per entrenar amb aquests vaixells. Per suplir la falta d’un AC40 en propietat, han passat incomptables hores davant el simulador i han entrenat sobretot amb un catamarà GC32, que també disposa de les hidroales que permeten que aquests vaixells s’elevin i volin sobre l’aigua.
Des de la setmana passada, les regatistes han pogut entrenar en diverses sessions amb un AC40, encara que les condicions meteorològiques no ho han posat fàcil els últims dies, amb jornades amb massa vent i altres amb massa poc. No obstant això, sessions com les del passat dilluns, en les quals van passar més de tres hores seguides entrenant en l’aigua, les han permès adquirir ràpidament “hores de vol i confiança; cada minut que passa, anem guanyant aquesta confiança”, destaca l’entrenadora de l’equip Mónica Azón.
Hores de vol: així és com es refereix l’entrenadora als entrenaments a bord de l’AC40, que vola més que navega. I ho fa a tal velocitat que “la concentració ha de ser total, ja que qualsevol error podria tenir greus conseqüències”, destaca Azón. La concentració i la velocitat “provoca una gran tensió, i sense adonar-te’n estàs tensionat durant hores”, i és que cada moviment i gir del vaixell sacseja amb força a les regatistes. “La força t’empeny cap endavant i cap als costats, i l’aigua et porta amb força cap enrere”, descriu Ballester.
Són sensacions que no poden anticipar-se per moltes hores que es passin en el simulador. I han estat moltes. No obstant això, el simulador permet “automatitzar els moviments i familiaritzar-se amb els botons, a més de competir amb altres equips”, explica Cantero. El simulador reprodueix amb exactitud els botons del vaixell, els displays amb informació de les veles, i fins i tot els seients i la seva inclinació. Davant del vaixell, com a patrones, se situaran Ballester i Mas; darrere, controlant la posició de les veles com *trimmers, estaran Cantero i Barceló, amb *Van *der *Velven com a regatista de reserva.
Per dominar els botons i interpretar els números de les pantalles, les cinc han hagut d’invertir moltes hores d’estudi. “És complex, i no estem acostumades: normalment navegues com a molt amb un compàs i guiant-te per sensacions, i això és totalment diferent”, relata Barceló mentre repassa els botons del simulador, situat en un dels quatre contenidors nàutics recondicionats que conformen la base de l’equip.
A més de les sensacions, hi ha més elements que el simulador no reprodueix amb exactitud: la comunicació entre les regatistes. Al simulador, estan a tocar les unes de les altres; al mar, estan a la mateixa distància, però amb el soroll del vent i les onades, i amb una vela que travessa el vaixell i que les tapa per complet. Per solucionar-ho, un sistema d’intercomunicació permet comunicar-se entre elles i amb la resta de l’equip quan estan navegant. El simulador, a més, funciona programant les característiques del vent i les onades, però no hi ha factor sorpresa: “Les situacions inesperades, els canvis sobtats de vent o que t’aparegui un vaixell que no controles, tot això no es pot simular”, destaca Cantero.
Les regatistes no han passat soles les llargues sessions en el simulador: sovint ho han fet competint amb altres equips a temps real, amb els quals se citen per un grup que comparteixen a Whatsapp. De fet, la majoria de les regatistes es coneix de campanyes olímpiques i d’altres projectes. “Pràcticament totes hem competit entre nosaltres; moltes són bones amigues i competidores des de fa anys”, segons Cantero, que ressalta la bona relació entre les contrincants, malgrat la rivalitat.
Entre les integrants del Sail Team BCN, la relació va més enllà de ser bona: estan molt compenetradas, asseguren. Tres d’elles, a més, comparteixen apartament a la torre Antares, situada en la zona de Diagonal Mar. Allà, han teixit rutines conjuntes: planificar al dia al gimnàs; esmorzar analitzant dades del simulador i fixant els objectius del dia; desplaçar-se a la base amb metro o bici, i entrenar. De tornada a casa, sovint acaben la jornada amb un partit de pàdel, com explica Mas.
La rutina, no obstant això, ha canviat des que van poder pujar-se a bord de l’AC40 la setmana passada, amb “dies molt llargs”, navegant i també preparant el vaixell. I posar-lo a punt és un procés llarg que requereix hores, però les cinc regatistes volen formar part del procés de preparació: “Com no hem tingut el vaixell fins ara, ens serveix fins i tot muntar-lo i desmuntar-lo repetides vegades. Com més coneguem el vaixell, millor”.
I si la rutina ha canviat des que van poder pujar-se a bord dels AC40, més canviarà ara amb l’inici de la competició. Els dies en què el Sail Team BCN tingui regata seran intensos i, els que no, es destinaran a analitzar les d’altres equips i les pròpies, i també a recarregar piles. Com destaca Azón, “és tan important entrenar i competir com desconnectar”, en una competició tan nàutica com tecnològica que, amb aquesta primera edició femenina, marcarà un punt d’inflexió en la nàutica i obrirà camí a noves generacions de regatistes.
