Barcelona vibra amb la música. Ho demostra la seva extensa programació musical, les seves múltiples sales i auditoris de primer nivell, i el fet durant les últimes setmanes hagin obert amb èxit les seves respectives temporades institucions de primer ordre, com el Palau de la Música Catalana, L’Auditori i el Liceu. Una ciutat que dona cabuda a institucions d’aquest calibre evidencia que és una urbs de música que reserva un destacat paper per a la clàssica.
I aquestes institucions enfoquen el futur amb optimisme, amb la mirada posada en l’atracció de nous públics, com han constatat el director general del Palau de la Música Catalana, Joan Oller, i el director de L’Auditori, Robert Brufau, en una nova sessió del cicle Moments Estel·lars, organitzat per The New Barcelona Post amb la col·laboració de CASA SEAT, Barcelona Global, Must Media Group i Giny Barcelona. I és que, sobretot a partir de la pandèmia, “està apareixent molt públic nou que no és el que tradicionalment venia als concerts”, ha destacat Oller.
“Molta gent ha incorporat venir a un concert com un element més de la seva socialització. Si aconseguim que els que venen una vegada repeteixin, no hi cabrem; farà falta una tercera sala a Barcelona”, ha defensat el director general del Palau en una sessió moderada pel periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira. Aquesta arribada de nous públics és “un fenomen interessantíssim que està ocorrent en diverses ciutats, i que també està passant amb força a Barcelona”, segons Oller, que ha garantit ser “molt optimista amb com evolucionarà el públic”.
I aquesta assistència de nous espectadors “enforteix les possibilitats i representa alhora un repte, i és que desconeixen els codis de comportament”, com els moments en els quals cal o no aplaudir. Brufau ha situat el repte en un altre àmbit: l’atracció d’aquest públic. “Estem molt convençuts de la proposta que oferim; si convencem a la gent perquè vingui, sabem que l’experiència serà extraordinària”.
“No ens preocupa l’experiència, estem segurs que serà transformadora. En tot cas, el repte és convèncer a la gent perquè s’acosti”, ha continuat Brufau, que ha citat un estudi estatunidenc sobre la base de 400 nous espectadors que identifica com a fre “l’embolcall”, com les dificultats d’accés o fins i tot l’aparcament, però “el que no fallava mai era la música”.
D’aquesta manera, “el principal fre no és la música en si mateixa, sinó la incomoditat que pot suposar anar a aquest espai”, ha afegit Oller, que ha complementat l’estudi citat per Brufau amb un altre realitzat al Regne Unit que conclou que els nous espectadors valoren la seva experiència per sobre del que ho fa l’audiència habitual. I aquests nous públics tendeixen a acostar-se més fàcilment a aquestes institucions musicals atrets per grans obres universals, i no tant per noves creacions, fet que Oller ha identificat com un altre dels desafiaments d’aquests grans auditoris. “Hem de treballar perquè el públic sigui més curiós amb les propostes innovadores, és una de les mancances en les quals encara tenim molt per fer”, ha remarcat Oller, que ha reivindicat que hi ha recorregut en el posicionament de Barcelona com una ciutat de clàssica.
En aquest camí, els artistes també exerceixen un rellevant paper: “No sols han de ser excel·lents, sinó que també han de ser capaços de connectar amb la societat actual”, ha defensat el responsable del Palau, en un context en el qual els artistes poden tenir ara una comunicació directa amb el públic i generar comunitat.
Trencant tòpics
Brufau i Oller s’han proposat desmentir tòpics sobre les seves institucions i la clàssica, començant per l’edat dels espectadors: la mitjana de la del Palau de la Música Catalana és d’al voltant de 47 anys, fet que “trenca el tòpic que la mitjana d’edat és molt elevada”.
Per conquistar a espectadors joves i a nous públics, tots dos auditoris promouen iniciatives per acostar-se a ells, i ho fan també en col·laboració amb altres institucions culturals, amb propostes com Vibe35, enfocat a menors de 35 anys. Brufau, que ha posat en valor la voluntat “col·laborativa i la bona sintonia entre les diferents institucions culturals”, ha detallat que es tracta d’un projecte de col·laboració entre el Teatre Lliure, el TNC, el Mercat de les Flors i el Liceu, a més de L’Auditori i el Palau, per a arribar a espectadors joves.
La col·laboració interinstitucional adquireix la seva màxima expressió en organitzacions com l’European Concert Hall Organization (ECHO), de la qual formen part tant L’Auditori com el Palau i que reuneix els principals auditoris europeus. De fet, només dues ciutats europees compten amb més d’una institució dins de l’ECHO: Viena i Barcelona.
Iniciatives com aquestes es complementen amb altres programes i propostes, com els enfocats a escoles i a famílies, i els abonaments amb nous formats: “Sembla que els abonaments tradicionals estan caducats, quan en canvi tots estem ens estem abonant més que mai”, ha dit Brufau en referència a plataformes digitals i de streaming.
Una tercera gran sala per a Barcelona
A més de desmuntar el tòpic de la mitjana d’edat elevada, Brufau i Oller han desmentit la idea que la clàssica ha perdut públic durant els últims anys. De fet, Oller ha assegurat que aquesta suposada pèrdua d’espectadors s’ha anat anunciant de manera recurrent durant dècades, però que no s’ha produït. Segons Oller, fa 30 anys ja es deia, però fa 25 es va crear L’Auditori, i s’omple igual que el Palau. “El nivell d’ocupació ha estat absolutament clau per a poder fer créixer l’oferta musical de Barcelona. Fins i tot faltaria una tercera sala a la ciutat”, ha reiterat Oller.
Per avançar en el posicionament de Barcelona com a ciutat de clàssica, tant Brufau com Oller han coincidit a assenyalar la importància de millorar la Llei de Mecenatge per “fer més atractiva la col·laboració amb institucions com aquestes, i per entendre aquesta relació com una col·laboració, i no com un fred patrocini”, ha ressaltat Brufau. Oller, que ha celebrat la reforma de la Llei de Mecenatge, ha demanat anar més enllà. En aquest sentit, ha proposat buscar fórmules imaginatives per continuar avançant en aquesta direcció, en una Barcelona que, segons Brufau, “té un gran potencial musical”.
