Les ciutats i els seus entorns afronten problemes com la contaminació, la falta d’accés a l’habitatge i la garantia de la cohesió social. Alhora, urbs com Barcelona estan determinades a contribuir a solucionar aquests problemes, i un element que es posiciona com a clau és la mobilitat. En aquest context, el ferrocarril representa una oportunitat per a les ciutats i la seva vertebració, així com per combatre el canvi climàtic descarbonitzant els desplaçaments tant de persones com de mercaderies.
Així ho han constatat experts a la jornada Ferrocarril, ciutats i medi ambient, organitzada per The New Barcelona Post amb la col·laboració de Renfe i la Fundació Catalunya Europa. Celebrada a l’emblemàtica Estació de França, la jornada ha posat el focus en les oportunitats que el ferrocarril brinda a les ciutats, de la mà d’experts d’aquest àmbit des de diverses perspectives.
Distribuïda en dues taules rodones, la jornada ha comptat amb el consultor i soci de Harmon Pau*Solanilla; la directora de la Fundació Catalunya Europa, Dolors Camats; l’enginyer Manuel Gómez Acosta; el portaveu de la Plataforma pel Transport Públic (PTP), Daniel Pi; l’investigador Jordi Solé; la doctora en Ciències Biològiques Mercè Rius, el divulgador José Luis Gallego i la periodista Cristina Buesa. En una jornada moderada per la cap de comunicació de la Fundació Catalunya Europa, Mar Redondo, tots ells han reflexionat sobre les oportunitats i els reptes del ferrocarril, i han coincidit a assenyalar el seu paper tant per combatre el canvi climàtic com per articular les ciutats.
Solanilla ha defensat durant la primera taula que “les ciutats han de construir-se sobre el trinomi de la competitivitat, la sostenibilitat i l’equitat, i el ferrocarril pot ajudar a maridar aquests elements i a conciliar-los a les ciutats”. L’excomissionat de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament ha destacat també que el ferrocarril i el metro són crucials per abordar les dificultats de l’accés a l’habitatge, ja que “articulen el territori”.
A més del seu paper cohesionador, “el ferrocarril és un vector de mobilitat sostenible”, ha defensat Acosta. El conseller de Renfe en Enginyeria i Manteniment ha enaltit la importància de Rodalies com a ferrocarril metropolità, i ha destacat la importància de tenir en compte els seus treballadors per abordar el traspàs entre el Govern central i el de la Generalitat, postura que ha compartit Buesa: “Els treballadors són una peça clau, com també ho són les infraestructures, les instal·lacions i el material mòbil”.
La periodista ha defensat que, amb una oferta adequada, el ciutadà aposta pel transport públic: “Si ofereixes a la gent un transport públic fiable i accessible, tens una aliança segura amb ciutats millors, més integrades i menys contaminades”. Tot i tenir clar que el ferrocarril ajuda a avançar en aquesta direcció, Camats ha avisat que “no ho estem fent prou ràpid o prou bé”.
La directora de la Fundació Catalunya Europa ha apostat per promoure la participació de la ciutadania, i també la de les ciutats en els debats globals. En aquest sentit, Camats ha recordat el plantejament de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, impulsor de la seva fundació: “Les ciutats no han de gestionar només el seu espai local, sinó que han de ser actors globals”.
Durant la segona taula rodona, la doctora en Ciències Biològiques Mercè Rius ha situat el ferrocarril com un gran aliat per combatre el canvi climàtic, i ha demanat més inversió en aquest àmbit. Però, de la mateixa manera que el ferrocarril és un aliat en aquest lluita, el canvi climàtic representa un risc per al ferrocarril, ja que el clima pot afectar i perjudicar les infraestructures ferroviàries i el seu servei.
“Les ciutats no han de gestionar només el seu espai local, sinó que han de ser actors globals”
Les inundacions, el vent, els canvis dràstics de temperatura o la calor constant representen un risc, com ha ressaltat Jordi Solé. L’investigador ha pronosticat que “els esdeveniments extrems seran cada vegada més freqüents”, i ha apostat per construir infraestructures i una xarxa resilient davant escenaris que seran ambientalment pitjors que els actuals.
Els experts han coincidit a assenyalar que aquesta diagnosi és clara i es comparteix en gran part de les institucions, però que no s’avança en aquesta direcció prou ràpid. “Per què no estem anant cap a una mobilitat més basada en el tren?”, s’ha preguntat el portaveu de la PTP, que ha apuntat a l’àmbit del finançament, entre altres.
El divulgador José Luis Gallego també ha posat el focus en aquesta demora en l’avanç cap a modes de transport més respectuosos amb el medi ambient. En un context en el qual “la mobilitat representa un 25% de les emissions dels gasos d’efecte d’hivernacle”, ha demanat polítiques ambientals més transversals i que afectin el transport.
Els experts han debatut sobre el paper del ferrocarril a les ciutats però no sols des del punt de vista de la connectivitat, sinó també des del punt de vista del seu encaix físic: les vies han de passar per la trama urbana, o han de soterrar-se? Mentre que Solanilla ha assegurat que el soterrament és generalment inviable, altres experts han defensat que és important fer-ho en alguns municipis, i Camats ha proposat obrir un debat madur amb la ciutadania. Tòquio, Berlín i Zurich són algunes de les ciutats en les quals el tren s’enclava com un element més de la seva trama urbana, com ha destacat Pi.
L’aposta pel tren, també de nit
Diversos dels experts han anat més enllà en el seu defensa del ferrocarril, i han apostat per promoure i recuperar connexions nocturnes, com han destacat Solanilla i Camats. També ho han fet Pi i Gallego, que ha recordat la proposta per a connectar la capital catalana amb Amsterdam amb un tren nocturn, projecte que estava previst per a 2025 però per ara es posposa almenys un any.
Són iniciatives que s’emmarquen en la convicció que el ferrocarril està cridat a tenir un paper protagonista en la descarbonització de la mobilitat i en l’articulació de les ciutats i els seus entorns metropolitans, procés en el qual es requereix un impuls que ja està prenent forma.
