És escoltar això de “Fui a la orilla del río” i ja només es pot anar cap amunt. Més si aquesta nit es compleixen, exactament, 25 anys de quan va començar tot per als Estopa. Va ser el 18 d’octubre de 1999 quan va sortir el seu primer disc, batent rècords que ningú s’hagués imaginat a Cornellà, i no podia haver-hi millor data per tancar la gira de celebració en la qual porta immersa el duo del Baix Llobregat des de l’abril passat, a base de sold outs i esgotar totes les entrades en poques hores.
“Aquestes mans cap al cel de Barcelona”, han proclamat els germans Muñoz res més pujar a l’escenari del Palau Sant Jordi, sens dubte, emocionats com sempre, però més calmats que fa uns mesos, quan es van convertir en el primer grup espanyol a omplir l’Estadi Lluís Companys amb més de 60.000 persones deixant-se la veu. I no han fet esperar tant com l’altra vegada. Entre el públic d’aquest divendres, hi havia els que es van quedar sense entrada per a la data de juliol, però també hi havia els que repetien i agraïen que aquesta vegada l’endemà no s’hagués de treballar perquè tothom ja sap com cal prendre’s un concert dels seus.
“No us podeu imaginar el que ens passa pel cos quan tornem al Palau Sant Jordi i us trobem a tots, totes i totis. Qui havia de dir fa 25 anys que avui seríem aquí”, han dit. El David diu que ell es veia llavors més com a dependent de videoclub que omplint estadis. “Però ni videoclub ni hòsties, intentarem fer el millor concert de les nostres vides”, han avisat.
La festa començava amb Tu calorro, la primera cançó d’Estopa —ja apuntaven maneres en això del naming i encara no s’havien posat amb el Paint—, però no hi ha hagut temps a perdre amb una llista tan infinita de temacles que han marcat a generacions molt diverses. Amb Cacho a cacho, se seguia amb aquest primer disc que va recuperar molts dels temes que van formar part de la mítica maqueta, aquella que va circular per eMule —això és gairebé com dir dinosaure— i amb la qual calia posar-se a fer contraban de CD.
Tot això, amb el seu Cornellà de fons, mostrant amb orgull aquests paisatges on van créixer, amb els blocs i els polígons com a símbol d’on van venir i d’on continuen sent. D’aquí ve que quan es posen amb Vaciones ja es vegi aquest caràcter de barri que han tingut des d’un principi el David i el José, sense anar de res, perquè hi ha coses que simplement són veritat si les coneixes bé, com també passa amb un Pastillas de freno que va treure els colors a molts.
Per si no queda clar, ho rematen amb la més recent Somos de barrio, amb la participació a l’escenari del raper El Momo. “En mi barrio no llegaba el metro en los 80, San Ildefonso es lo que nos representa”, comencen a dir, fins i tot ficant-se amb el mercat lliure i la mà invisible d’Adam Smith, que a ells “no els renta”. En la seva faceta reivindicativa, sempre imprevisible però efectiva, aquesta vegada no s’han posat a cantar a Lamine Yamal, però s’han posat a defensar els cambrers, que és una cosa que coneixen a la família, amb anys darrere de la barra de La Española de Cornellà. Ah, i han demanat formalment que la gent deixi de dir holi, amigui o guapi. “¿Qué mierdi es esi?”, ha dit un David força indignat.
Això sí, de tranquis, que els Estopa no són de mítings i si diuen alguna cosa és perquè els hi surt i ja està, passant ràpidament a posar-se amb un altre clàssic que per a això ha vingut la gent. Que sí Por la raja de tu falda, Cuando amanece, Partiendo la pana, Los Chichos, Malabares o Fuente de energía, amb polseres de llum a partir de Tragicomedia per oferir l’experiència completa. I amb homenatge inclòs a Serrat amb Me’n Vaig a Peu després que ell mateix els hagi felicitat per “25 anys repartint Estopa”. O es pugen a un Seat Panda o fan entrar un senyal d’STOP personalitzat donant voltes amb un robot perquè el que importa són els riures i amb ells la broma mai té fi. Els germans Muñoz volen impressionar el seu públic, agrair-li tot allò que puguin, i s’han currat un desplegament audiovisual i artístic perquè això sigui com anar a veure a Coldplay, sent, sens dubte, molt més autèntic i 100% producte de proximitat. Cal donar un bon show que pagar-se un concert costa i ells no s’obliden d’això.
I com són molt de bar i les cerveses en un concert d’Estopa es donen per fet, l’escenari es converteix de sobte en un bar, sense que importi si hi ha un cuchillo jamonero o no. “Un bar del Baix Llobregat: de Sant Boi, Viladecans, Cornellà, Sant Vicenç dels Horts, tot i que també podria ser del Besòs, de Badalona, Santa Coloma… Psicològicament, el Llobregat arriba fins a Xile”, han volgut deixar clar. És el moment de prendre’s unes canyes i posar en valor que ha tornat Conchi Heredia, amb les palmes i el calaix com a protagonistes.
La traca final ve amb Vino tinto, Ojitos rojos, Me quedaré i Como camarón, colofó amb el qual els decibels es disparen. Tot i que ningú ho vulgui, arriben les merescudes vacances, per un temps, del duo que s’ha fet gran però continua passant-s’ho bé com si fossin uns nens. “Aquesta gent que diu no sé estar sense fer res, ves a la merda, fes una migdiada”, han dit, confirmant el seu pla de vida per a una temporada. Mentrestant, ens quedarà esperar els seus cartells per a qualsevol efemèride assenyalada.
