Barcelona no acollirà la pròxima Copa de l’Amèrica. Tres dies després de finalitzar la competició, s’ha resolt la incògnita. L’Ajuntament i els organitzadors han valorat molt positivament aquesta edició barcelonina i el llegat que ha deixat a la ciutat, però el consistori descarta tornar a injectar diners públics en la competició, encara que no tanca la porta al fet que l’esdeveniment torni a celebrar-se a la ciutat si ho fa sense necessitar el seu finançament.
No obstant això, Grant Dalton, l’equip del qual tornarà a organitzar la regata en haver estat el vencedor, ha explicat que la competició buscarà noves ubicacions arran de l’oportunitat de creixement brindada precisament per “l’èxit” de l’edició a la ciutat. “El nostre objectiu és aprofitar l’èxit de la Louis Vuitton 37 America’s Cup”, amb l’objectiu d’augmentar l’audiència i la participació en diferents regions i territoris, ja sigui en una o diverses seus.
L’Ajuntament, que ha qualificat “d’èxit” aquesta edició, no preveu tornar a destinar diners públics a la competició perquè tornar a acollir la Copa de l’Amèrica no respon a nous objectius. Els que es van fixar per a aquesta edició, segons el consistori, s’han aconseguit: impulsar l’economia blava, promoure millores en el litoral i projectar internacionalment Barcelona.
La competició ha atret a 2,56 milions d’assistents durant els 59 dies que s’ha allargat la competició, segons els organitzadors
La decisió no s’ha pres fins que va acabar la competició aquest cap de setmana; l’Ajuntament va comunicar dimarts a Dalton la seva decisió de no repetir la seva inversió, situada en uns deu milions d’euros, que se sumen a altres 30 aportats entre Generalitat i Govern central, i altres cinc de la Diputació, al marge dels patrocinis.
Ara, els neozelandesos miren cap a altres destins per a la pròxima edició, i ho fan com “una oportunitat sense precedents per al creixement continu de la Copa de l’Amèrica, a partir de la base de l’èxit més sòlid de la història recent”. Els organitzadors argumenten que volen engrandir la competició, i que “seria difícil ampliar el nombre d’equips a Barcelona en funció de l’espai d’infraestructura disponible a la ciutat”.
Tanca amb 2,5 milions d’assistents
Segons els organitzadors, la Copa de l’Amèrica ha atret a 2,56 milions d’assistents durant els 59 dies que s’ha allargat la competició, entre el 22 d’agost i el 19 d’octubre. Els assistents s’han distribuït entre el race village, les fanzones, les bases dels equips i la zona d’Hospitallity a terra, però també a l’aigua, a bord d’embarcacions que han inclòs 243 superiots.
La regata marxa; el llegat es queda
D’aquesta manera, una edició ha estat suficient per a imprimir el segell barceloní en la competició. L’estrena de la categoria femenina després de més de 170 anys de competició forma part del llegat que deixa la ciutat en la regata, que ha comptat també per primera vegada amb un espectacle inaugural de la final, i que a més s’ha tancat amb una cita excepcional entre Sara Baras i Josep Carreras.
La ciutat ha deixat empremta en la competició, i la competició ho ha fet a la ciutat, amb transformacions que han afectat sobretot el seu litoral. La reforma del Port Olímpic, l’inici de la rehabilitació de l’edifici del Portal de la Pau i múltiples inversions en el Port Vell formen part d’actuacions que han trobat un revulsiu en la competició, sense oblidar la posada en marxa del bus nàutic.
A més d’aquesta transformació física del litoral barceloní, la competició també ha servit per a potenciar un sector en el qual la ciutat vol ser referent: l’economia blava. Ho ha fet centrant part del nou Port Olímpic a aquest àmbit, impulsant nous projectes i reconvertint antics tinglados en hub de startups.
Barcelona, que ha reforçat la seva imatge internacional amb la regata, també ha volgut aprofitar la competició per fomentar la pràctica d’esports nàutics, i impregnar la ciutat de la Copa de l’Amèrica amb la Regata Cultural. Ara, la ciutat s’acomiada de la competició donant per assolit el seu objectiu d’obrir la ciutat a la mar, no sols a les seves platges, sinó al seu potencial esportiu i econòmic.
